Construït a instàncies de la Junta de Murs i Valls entre 1592 i 1596 (segle XVI) amb pedra carreu, després de ser destruït l’anterior pont de fusta o maçoneria per una riuada del Túria en 1589.
Rep el nom de Pont de la Mar, per ser est el camí natural cap al Grau o port, d’on procedien moltes mercaderies que arribaven a la ciutat de València per mar. És obra del picapedrer de Xàtiva, Francisco Figuerola encara que veí de València (lapicida sive architector).
A la terminació del pont en 1596 s’acorda la instal·lació d’un casalici que és encarregat al mateix Figuerola. En el seu interior es col·loca una creu i sobre la teulada unes imatges de Sant Vicent Ferrer, Sant Vicent Màrtir i Sant Joan Baptista. En 1709 un raig destrossa parcialment el casalici pel que és recompost però canviant la creu per una imatge de la Verge dels Desemparats, obra de Francisco Vergara el Major en 1721. La resta de les imatges dels sants són retirades. Cap a 1677 es col·loca un altre segon casalici amb una imatge de Sant Pasqual Bailón, enfront del de la Verge.
La riuada de 1776 va deteriorar tots dos casalicis, per la qual cosa la Fàbrica Nova del Riu va ordenar a l’escultor Francisco Sanchiz que restaurara la imatge de Sant Pasqual i es construïra una altra nova imatge de la Verge dels Desemparats. Les imatges van ser col·locades novament en 1782. L’anterior imatge de la Verge dels Desemparats per atzars de la destinació aniria a parar finalment al Col·legi Imperial dels Xiquets orfes de Sant Vicent on seria completament destruïda durant la Guerra Civil en 1936.
L’element protegit (BRL) està constituït pels edificis més representatius de l’antiga Caserna del General Almirall, això és, l’edifici que presta façana al carrer Sapadors i el mòdul amb planta en forma de “H” que se situa a l’altre costat del pati de maniobres.
Formen part del complex militar construït entre 1870 i 1880 al costat de l’antic solar del convent de Sant Joan de Ribera.
La caserna situada al sud es va destinar en el seu moment a l’arma de cavalleria, la qual cosa queda reflectit en la iconografia utilitzada en els escassos elements decoratius de l’accés principal i en la reixa de l’atri. De decoració una mica més elaborada que en el cas del seu homònim d’infanteria.
La Caserna de Sant Joan de la Ribera forma part del complex militar construït entre 1870 i 1880 al costat de l’antic solar del convent de Sant Joan de Ribera. El conjunt es troba constituït per dues casernes (nord i sud) separats pel carrer Serrano Flores, que han arribat a conformar dues enormes illes de vivendes rectangulars.
La bateria del Saler és una “barbeta” d’una peça d’artilleria de costa amb casamata superior i un autèntic dèdal de galeries subterrànies que ocupaven uns 500 m2.
Va ser construït en 1938 amb formigó armat i també es van instal·lar dues casamates amb dos metralladores antiaèries, una a l’esquerra i una altra a la dreta de la torre, per a la protecció dels atacs aeris rasants. A uns 200 metres al nord, es va situar una bateria antiaèria de mitjà-gran grandària amb emplaçament fix per a la protecció de bombardejos a major altura.
Actualment només queda a la vista la base d’aquesta bateria a nivell d’arena, molt pròxima a la línia de costa. Es tracta d’una estructura de planta circular i diàmetre aproximat de 15 metres, volum tancat atalussat, amb acabat exterior en rajola.
Entre el 6 i el 22 de setembre s’han dut a terme els treballs d’arqueologia en el refugi antiaeri de la Guerra Civil de Massarrojos. Aquests treballs van consistir en la documentació del refugi amb l’estudi de les tècniques constructives i materials, així com l’alçament topogràfic amb fotogrametria mitjançant escanejat i modelatge 3D.
És un cas especial en la morfologia dels refugis de la ciutat ja que està construït quasi tot a l’exterior i a penes s’afona un metre sota el nivell del sòl, potser pel fet que el nivell freàtic en la zona del Grau, molt més alt que a la ciutat, va dificultar la seua excavació. Presenta com a singularitat que la coberta és de teula corba, sent l’únic amb aquesta característica, i només nombroses ximeneres de ventilació recorden la seua funció.
El refugi presenta dos accessos, un situat en el costat nord i un altre al sud disposades de manera simètrica. S’accedeix al mateix a través d’una escala (només s’ha pogut documentar bé la de l’accés meridional) que té un ample de 120 cm. amb un primer tram compost per 10 escalons realitzats amb rajola, de 120 cm. de longitud per 34 cm. d’ample i una contrapetja de 18 cm. cada escaló presenta una cantonera de ferro d’uns 6 cm. d’ample. Aquest primer tram d’escala acaba en un replà quadrangular a partir del qual discorre un nou tram compost per altres 10 escalons, perpendiculars al tram anterior. Al final de l’escala hi ha un xicotet replà de forma rectangular i a l’interior s’aprecien diferents estades. La part central està dividida en tres naus disposades longitudinalment en sentit nord-sud. Les tres presenten les mateixes dimensions i la mateixa distribució. La coberta és de volta de rajoles, igual que les parets, amb un recobriment de formigó, on s’aprecien successives capes de pintura. En cada nau hi ha bancs correguts en tot el seu perímetre. Pel nord s’accedeix a una altra estada també de planta rectangular però aquesta vegada orientada en sentit aquest-oest. Aquesta habitació presenta un banc perimetral en tots els seus costats, obrint-se a una estada auxiliar en el seu extrem aquest, també amb banc corregut.
Es conserva el plànol d’emplaçament, planta rectangular amb doble entrada, 2 wc. En la secció s’aprecien dues galeries voltades amb bancs correguts. La secció longitudinal mostra 6 arcs.
Correspon al model voltat, conservat en bon estat en trobar-se dins del convent. Conserva part de la maquinària de ventilació amb eixides de ventilació amb ximeneres a l’exterior. També estan intactes els bancs adossats a les parets. Segons les últimes notícies encara està el fang acumulat en la riuada de 1957.
Aquest refugi es trobava dins del grup escolar “Blasco Ibáñez”, en la zona del pati.
El grup escolar Blasco Ibáñez va ser derrocat en la dècada dels anys 40; en 1952, i sobre el solar que ocupava, es va construir el col·legi Jesús i María. Al pati d’aquest últim es conserva actualment el refugi que ha sigut utilitzat durant molts anys com a magatzem.
Aquest refugi, i cal suposar que els altres dos localitzats en la zona enjardinada de la Gran Via Marqués del Túria, pertanyen al model voltat, amb dues entrades en rampa situades en els extrems oposats d’uns 9,16 m. de llarg i un ample de 2,19 m. La planta de l’edifici és allargada (22 m. de llarg per 7 m. d’ample). Presenta dues sales voltades d’uns 3 m. d’altura amb bancs adossats en tot el seu perímetre. Es troba totalment soterrat, per davall del nivell actual de la calçada. L’any 2007 es va tindre accés al mateix a causa de les obres de la T2 del metre, el traçat del qual va tallar part d’una de les rampes d’entrada. El seu estat de conservació és bo i conserva part de la maquinària per a la renovació de l’aire, així com pintura en blava en algunes parets i traços formant un fals especejament de carreus.
