L’homenatge artístic de l’amic
Després de rebre, a primers de febrer de 1935, l’encàrrec de l’Ajuntament de València per a realitzar el sarcòfag del seu amic Vicente, Mariano Benlliure va acabar la seua obra en tan sols dos mesos (29 d’abril).
Sobre un pedestal de marbre de Carrara, descansa un cenotafi dissenyat amb una finalitat simbòlica i que s’ajustava a les exigències de la seua ubicació. Com l’accés al mausoleu s’havia de realitzar per la planta superior i, per tant, la primera visió del sarcòfag seria des de dalt, Benlliure va modelar en la cara superior la figura jacent de Blasco Ibáñez embolicada en un sudari, amb el cap recolzat en un coixí i envoltada de branques de llorer.
En les cares laterals, visibles en descendir a la planta inferior excavada en el terreny, va modelar en baix relleu una seqüència amb els personatges de les seues novel·les més cèlebres, amb els títols en una banda que recorre la base.
En la cara posterior va representar l’esfera terrestre flanquejada per dues cornucòpies, dos caps d’àguila i branques de llorer, amb les inscripcions ja transcrites, i sobre ella, il·luminant-la, el disc solar amb un cap alat, que podria identificar-se amb el mític Prometeu, que havia donat nom a l’editorial fundada per l’escriptor.
Finalment, en la cara frontal, que coincideix amb els peus del difunt, va modelar l’escut de la ciutat de València acompanyat de les figures al·legòriques de les Arts i les Lletres.
Les cantonades del pedestal de marbre es rematen amb dos busts de personatges populars, un home i una dona vestits amb la indumentària típica de l’horta valenciana, els productes de la qual componen les garlandes de llautó que circumden tot el perímetre.