El sarcòfag
A l’entrada del Cementeri General trobem el sarcòfag que va realitzar Mariano Benlliure en 1935 i que devia presidir el monument funerari dedicat per la ciutat a Vicente Blasco Ibáñez. És un magnífic cenotafi de marbre, bronze i llautó, amb la figura jacent de l’insigne novel·lista en la part superior i figures que representen les seues novel·les en els laterals.
L’arribada del cos de Vicente Blasco Ibáñez a València
Vicente Blasco Ibáñez va morir a Menton (França) el 28 de gener de 1928. Tres anys després, instaurada la Segona República, es va formar un Comitè Pro Trasllat per a complir amb el desig de l’escriptor de reposar a la vora del Mediterrani. Amb la conformitat del govern de la nació, l’ajuntament de València va encapçalar les iniciatives plantejades pel trasllat de les seues restes mortals i, amb una dimensió autènticament idolàtrica, honrar la memòria d’un dels valencians més universals.
“Un succés l’esplendor del qual no s’oblidarà mai”
Segurament, València va viure un dels episodis més multitudinaris de la seua història el 29 d’octubre de 1933, doncs es van congregar moltes més de 300.000 persones, amb una comitiva oficial de 15.000 prohoms liderada pel president Alcalá Zamora, per a rebre i acompanyar el fèretre amb les despulles de Blasco Ibáñez. Des que va desembarcar en el port, a bord del cuirassat Jaime I, se li van rendir honors de cap d’Estat. Com el fèretre pesava vora 700 kg, es va formar mig centenar de grups de portadors per al seu trasllat fins a la Llotja, on el fèretre va quedar exposat diversos dies, per a ser conduït posteriorment a la sala de Regidors del Cementeri.
A la memòria del líder republicà
En 1933, l’ajuntament de València va encarregar l’arquitecte municipal Javier Goerlich l’erecció d’un monument funerari a Blasco Ibáñez en el Cementeri General. El projecte constava d’un jardí valencià, en el centre del qual se situaria la cripta i un mausoleu parcialment soterrat, il·luminat per una gran claraboia, a través de la qual es podria contemplar el sarcòfag emplaçat en el centre del nivell inferior, sota un feix de llum zenital. El 28 de gener de 1935 es va col·locar la primera pedra del panteó, iniciant-se immediatament unes obres que es van paralitzar en esclatar la Guerra Civil. Quan en 1939 es va enderrocar el mausoleu i es va encegar la cripta, els treballs estaven avançats i ja eren visibles dos dels mosaics, amb escenes de les novel·les de Blasco, que recobrien els murs laterals.
L’homenatge artístic de l’amic
Després de rebre, a primers de febrer de 1935, l’encàrrec de l’Ajuntament de València per a realitzar el sarcòfag del seu amic Vicente, Mariano Benlliure va acabar la seua obra en tan sols dos mesos (29 d’abril).
Sobre un pedestal de marbre de Carrara, descansa un cenotafi dissenyat amb una finalitat simbòlica i que s’ajustava a les exigències de la seua ubicació. Com l’accés al mausoleu s’havia de realitzar per la planta superior i, per tant, la primera visió del sarcòfag seria des de dalt, Benlliure va modelar en la cara superior la figura jacent de Blasco Ibáñez embolicada en un sudari, amb el cap recolzat en un coixí i envoltada de branques de llorer.
En les cares laterals, visibles en descendir a la planta inferior excavada en el terreny, va modelar en baix relleu una seqüència amb els personatges de les seues novel·les més cèlebres, amb els títols en una banda que recorre la base.
En la cara posterior va representar l’esfera terrestre flanquejada per dues cornucòpies, dos caps d’àguila i branques de llorer, amb les inscripcions ja transcrites, i sobre ella, il·luminant-la, el disc solar amb un cap alat, que podria identificar-se amb el mític Prometeu, que havia donat nom a l’editorial fundada per l’escriptor.
Finalment, en la cara frontal, que coincideix amb els peus del difunt, va modelar l’escut de la ciutat de València acompanyat de les figures al·legòriques de les Arts i les Lletres.
Les cantonades del pedestal de marbre es rematen amb dos busts de personatges populars, un home i una dona vestits amb la indumentària típica de l’horta valenciana, els productes de la qual componen les garlandes de llautó que circumden tot el perímetre.
