València, Patrimoni de la Ciutadania

Per a millorar la gestió dels diferents equipaments culturals com a generadors d’una cultura quotidiana i propera a la ciutadania, la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals ha destinat recursos per a adaptar-los als requeriments necessaris per a la seua visita. Les principals intervencions realitzades han sigut les de la Llotja dels Mercaders, desenvolupant el seu pla d’incendis i instal·lant els equips de climatització, la reposició dels audiovisuals del Museu d’Història de València (MHV), el projecte de climatització del Museu de la Ciutat i l’elaboració del projecte per a la climatització i remodelació del Museu Històric de la Casa Consistorial.

Esment especial mereixen els esforços realitzats per a elevar els estàndards dels diferents equipaments municipals als requeriments d’una ciutat intel·ligent (SmartCity). En aqueix sentit, s’ha engegat el projecte de digitalització de la gestió d’entrades i visites guiades en 14 dels museus i monuments municipals i el Palau de la Música ha implantat un nou sistema d’informació i comunicació que afavoreix la relació del recinte amb els usuaris i permet identificar nous públics. D’altra banda, s’està gestionant l’obtenció de finançament amb càrrec a ajudes comunitàries per a abordar la instal·lació de sensors en tots els museus que permeta controlar les seues condicions de conservació (il·luminació, climatització, humitat, etc.) i de balises que oferiran als usuaris visites guiades a través de bluetooth en diversos idiomes.

La Regidoria de Patrimoni i recursos Culturals està realitzant un esforç per inventariar i conservar peces arqueològiques i col·leccions municipals, com les del Museu de la Ciutat o les Cases Museu Benlliure i Blasco Ibañez. Per a açò, es destina part de les inversions financerament sostenibles de la corporació municipal a la restauració de quadres, retaules, panells i obres d’art.

Per a protegir els documents de l’arxiu històric s’està escometent la necessària labor de digitalitzar-los i que puguen ser consultats sense el risc de perdre la informació. És el cas del padró municipal, respecte al que alguns volums es troben en molt mal estat, o dels fons de l’arxiu fotogràfic.

Per a donar a conèixer la importància dels fons de l’Arxiu i de la Biblioteca Serrano Morales, tots dos situats en el Palau de Cervelló, s’ha iniciat l’activitat Documents d’Arxiu, que consisteix en la presentació al públic de documents i edicions per part d’experts qualificats i en l’organització entorn del mateix d’una xicoteta exposició que permeta contextualitzar-ho i comprendre-ho.

La Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals ha reestructurat aquest servei i ha establit prioritats a l’hora de publicar per a donar a conèixer la ciutat i potenciar el valencià com a llengua prioritària d’edició. 

S’han desenvolupat diferents línies temàtiques que abracen tots els àmbits i ideologies de la societat. La principal línia temàtica és la dedicada a València, creant la col·lecció Guies Literàries, coordinada per Daniel Benito Goerlich i Mateo Gamon, en la qual diferents escriptors ens guien per la València del seu temps. En les Guies Literàries Isabel de Villena, Joan Lluís Vives i Juan Gil-Albert acompanyen al lector, en els tres primers nombres apareguts, pels carrers i monuments de la seua època i expliquen les seues característiques i traçat viari. També s’ha potenciat la bibliografia dedicada als nuclis urbans perifèrics i sobretot a l’horta, com a motor ecològic, tradicional i identitari, editant volums com “València, quan la ciutat reuneix a l’horta” o “Els Poblats Marítims“. 

Per a donar a conèixer el patrimoni artístic s’ha editat en valencià i en anglés “Campanes Vives“, llibre de l’antropòleg Francesc Llop i la fotògrafa Luz Avellaneda Martín, on es ressalten les campanes de la catedral de València i unes altres també emblemàtiques. Igualment, l’Ajuntament ha col·laborat amb institucions espanyoles i europees en projectes com “De Tournai a València. L’arqueologia de les primeres catedrals d’Europa” i “Trobades en l’Estació. València-Nord, un espai de modernitat“, aquest últim publicat amb motiu del centenari de l’estació de ferrocarril. 

Des del servei de publicacions també s’ha commemorat, en els anys 2016 i 2017, el trasllat del Govern republicà a la ciutat de València amb tres toms de l’obra “València, capital de la República 1936-1937“, coordinada per Javier Navarro i Sergio Valero, professors de la Universitat de València, i que passen revista a la vida cultural, política i social de la ciutat en aquells primers anys bèl·lics. També s’ha publicat una obra eminentment fotogràfica, “València Republicana“, amb imatges d’arxius públics i privats, moltes d’elles inèdites i els catàlegs de les exposicions “Tempesta de ferro. Els refugis antiaeris a València“, i “Royo Gómez: Ciència i guerra a València, capital de la República“.

La publicació d’obres adaptades al perfil de públic infantil i juvenil és una altra de les prioritats del servei de publicacions, com els còmics “Els secrets de l’Ajuntament“, elaborat per l’equip de la històrica revista valenciana Camacuc, que dóna a conèixer la casa consistorial, i “Vicente Blasco Ibáñez. Una vida apassionant“, de Cristina Durán i Miguel Ángel Giner Bou, realitzat amb motiu del 150 aniversari del naixement del nostre escriptor més internacional. Aprofitant l’efemèride s’ha publicat també la biografia inèdita “Blasco Ibáñez: la seua vida i el seu temps“, escrit per la seua filla Llibertat i la “Bibliografia Comentada (2003-2015)” de totes les reedicions blasquianes i estudis sobre la seua figura i obra.

Des del servei de publicacions es gestiona també l’edició dels catàlegs de les exposicions que se celebra en les sales municipals i l’edició de les obres guanyadores dels Premis Literaris Ciutat de València en col·laboració amb diverses editorials privades de la nostra ciutat, capdavanteres en el seu sector.