És un cas especial en la morfologia dels refugis de la ciutat ja que està construït quasi tot a l’exterior i a penes s’afona un metre sota el nivell del sòl, potser pel fet que el nivell freàtic en la zona del Grau, molt més alt que a la ciutat, va dificultar la seua excavació. Presenta com a singularitat que la coberta és de teula corba, sent l’únic amb aquesta característica, i només nombroses ximeneres de ventilació recorden la seua funció.

L'interior es compon de dues naus d'uns 3 metres d'ample, amb voltes de mig punt que deixen veure les petjades de l'encofrat de fusta amb que van ser construïdes. L'accés es fa a partir de dues estades adossades al propi refugi que presenten una coberta a quatre aigües. Allí es localitzen les portes, una d'elles actualment tapiada. En el seu interior també es conserven els bancs correguts per a seient de la població.

Durant més de 50 anys va ser utilitzat com a casal d'una comissió fallera. Fins a poc temps es trobava en un entorn molt degradat entre solars i fàbriques en estat ruïnós. Actualment està inclòs dins de l'Institut del Grau que, en l'última ampliació, el va integrar al pati i zona d'instal·lacions esportives a l'aire lliure d'aquest, quedant ara dins del recinte barrat del centre i sense ús. Per la seua singularitat seria necessari realitzar un estudi detalladament i establir el seu nivell de conservació actual.


Dades bàsiques

Direcció:

Carrer d'Escalante, 9,
46011 València