La bateria del Saler és una “barbeta” d’una peça d’artilleria de costa amb casamata superior i un autèntic dèdal de galeries subterrànies que ocupaven uns 500 m2.

Va ser construït en 1938 amb formigó armat i també es van instal·lar dues casamates amb dos metralladores antiaèries, una a l’esquerra i una altra a la dreta de la torre, per a la protecció dels atacs aeris rasants. A uns 200 metres al nord, es va situar una bateria antiaèria de mitjà-gran grandària amb emplaçament fix per a la protecció de bombardejos a major altura.

Actualment només queda a la vista la base d’aquesta bateria a nivell d’arena, molt pròxima a la línia de costa. Es tracta d’una estructura de planta circular i diàmetre aproximat de 15 metres, volum tancat atalussat, amb acabat exterior en rajola.

Del búnquer pròpiament dit va ser descobert parcialment l'any 1998 i en un primer moment es va plantejar la seua destrucció però la pressió mediàtica va fer que finalment (pel que sembla) es tornara a cobrir amb arena.

Els búnquers són construccions sòlides i el seu traçat sol centrar-se en la construcció d'una cambra amb troneres, on se situen els soldats amb el seu armament, el qual, depenent del tipus que siga, condiciona les dimensions i morfologia de l'edifici. Poden haver-hi una o diverses sales adossades amb comunicació entre elles mitjançant corredors. El contacte amb l'exterior es fa mitjançant galeries.

El seu disseny pot ser variat, encara que és comú la forma d'iglú, amb plantes circulars i coberta amb cúpula, encara que existeixen també exemples de búnquers de planta quadrada o rectangular i cobertes planes o voltades.

La finalitat d'aquests edificis és organitzativa (llocs de comandament), comunicativa (llocs de telecomunicacions), logística (hangars i magatzems) o de descans del personal creant-se grans cambres cuirassades subterrànies amb un sol accés des de l'exterior.

El procés de construcció comença amb la preparació del terreny amb una rasa, dins de la qual s'introdueixen els encofrats de fusta per a formar els murs on s'introdueixen redons i bigues de ferro com a armadura, i s'aboca després el formigó. En la part alta d'aqueixos murs sense forjar, s'insereixen pedres informes de diversa grandària, a manera de lligam per a unir amb la coberta. Una vegada acabat el búnquer es deposita una capa de terra del perímetre de l'edifici quasi fins a la cota de la tronera, camuflant així la posició.

Els interiors solen disposar de mobles d'obra amb bancades per a la posició de peces d'artilleria, així com espais a manera de nínxol per al depòsit de materials. Les troneres són rectangulars i esqueixades cap a l'exterior.

Per a la situació de les peces d'artilleria lleugera i pesada es requereix la preparació d'unes plataformes amb ancoratges per a situar les peces. És necessària una base realitzada amb encofrats de formigó o maçoneria de planta circular a manera de cubeta, ben cimentada i de diàmetre variat segons l'armament a instal·lar.

Les armes convenientment ancorades poden realitzar girs seguint amb els seus trets la trajectòria dels avions enemics. En la part frontal, s'edificava un parapet de gran solidesa i dos nínxols que eren utilitzats per a guardar les municions i les càrregues per separat, i que només es muntaven en el moment del tret. El recanvi general es guardava en el polvorí, situat més lluny per a una major seguretat. Altres instal·lacions complementàries de les bateries i que se situaven en el seu entorn eren, un abric per al personal al seu servei, el lloc de comandament i d'observació, i una mica més allunyat estava l'edifici per a allotjament de la tropa. Tots aquests punts estaven molt ben comunicats mitjançant trinxeres.

En el cas de la bateria del Saler es conserven els plans de la plataforma per a situar dos canons en l'Arxiu d'Àvila.



Dades bàsiques

Direcció:

Poblats del Sud
46012 València