Ximenera situada en la part posterior de l’antic Escorxador, hui Centre Esportiu La Petxina, donant la mateixa al Carrer Doctor Zamenhof.
Ximenera en antic Escorxador Municipal
Archives: Monumentos
Refugi Antiaeri Ajuntament de València
Des del mes de gener de 1937, amb la capitalitat de la República ja assentada a la ciutat, fins a març de 1939, València i els poblats marítims van patir incessants bombardejos que van sembrar la mort i la destrucció. Tones d’explosius van ser llançats sobre una població indefensa i aclaparada que, de sobte, es trobava amb la guerra a la porta de casa. De nit i de dia, moltes vegades sense l’avís de les sirenes el so de les quals bastava per a provocar el pànic, avions i vaixells del bàndol revoltat llançaven bombes i projectils sobre la ciutat.
Antiga fabrica de teules i majòliques La Ceramo
La fàbrica va ser construïda en 1885 pel seu propietari, José Ros Furió, per a albergar les instal·lacions de la seua empresa, La Ceramo, especialitzada en la producció de ceràmica tradicional valenciana i, particularment, en la recuperació les velles tècniques artesanals, entre elles, la de les terrisseries musulmanes de reflex metàl·lic.
Antic Escorxador Municipal
Va ser projectat per l’arquitecte Luis Ferreres Soler en 1895, en un context de preocupació per la disposició de mesures higièniques i de salut pública que va donar com a resultat la prohibició de situar activitats insalubres dins de la ciutat. A causa d’això, es va construir als afores de la ciutat, en l’antic camí de Madrid, en les proximitats de la séquia de Rovella, la qual cosa afavoria la seua neteja per inundació. Les obres van finalitzar en 1902. Va arribar a ser considerat el millor escorxador d’Espanya, ocupant una extensió d’uns 12.875 m².
Antiga fabrica d’adobs Jose Campos Crespo
L’antiga fàbrica d’adobs “José Campos Crespo” és un edifici d’arquitectura modernista industrial de principis del segle XX (1913) de Demetrio Ribes.
El Centre Esportiu La Creu del Grau ha sigut concebut com un centre esportiu versàtil on es puga donar cabuda tant a activitats esportives pròpies del barri com a l’ús particular d’un centre especialitzat d’halterofília.
Antiga estació del Cabanyal
L’antiga estació del Cabanyal va ser inaugurada el 20 d’abril de 1862, amb l’obertura del tram València-Sagunt de la línia que havia d’unir València amb Tarragona.
Antic Escorxador del Cabanyal
En 1908 es construeix l’antic Escorxador del Districte del Port i després del seu tancament com a escorxador, probablement en els anys 1960, este conjunt edificat va albergar diferents usos, com el de magatzem, tallers i despatxos, fins que va quedar abandonat.
L’any de 1989 les associacions de veïns dels barris contigus van començar una lluita perquè l’espai ociós fóra ocupat, reivindicant per a això la implantació d’algun equipament públic, en concret, un centre de salut. Anys després les edificacions del complex van ser rehabilitades i adaptades per a aquest ús, implantant-se ací el Centre de Salut Serreria I, inaugurat en el 24 de febrer de 2000.
La intervenció en aquest antic escorxador per a adequar-lo a centre de salut ha permés mantenir les construccions originals incorporant-les a un ús totalment diferent inaugurant-se el 24 de febrer de 2000.
Mercat Jesús Patraix
Amb una arquitectura avantguardista, situat pròxim al centre de la ciutat i perfectament comunicat, aquest mercat situat en un altre dels barris amb més personalitat de València compta amb quasi 70 llocs de venda, tots ells en actiu, des dels quals ofereix als veïns tot el producte fresc i la garantia de qualitat de qui compra en aquest tipus d’establiments comercials.
Antic Mercat d’Abastos
L’Antic Mercat d’Abastos va ser construït, a instàncies de l’alcalde de la ciutat, el baró de Càrcer, com a mercat de venda a l’engròs per a majoristes de la província i altres parts del territori. En el seu moment va ser considerat el millor d’Espanya i un dels més importants d’Europa. Projectat per l’arquitecte Javier Goerlich Lleó partint de criteris funcionalistes, les obres es van iniciar l’1 de desembre de 1940 i, després de diverses interrupcions, van finalitzar el 28 de juny de 1948.
Naus de Cross
La parcel·la de l’antic complex fabril S. A. Cross, es va situar al costat del ja desapareguda estesa ferroviària de la línia València-Grau, de cabdal importància en el desenvolupament d’aquesta indústria.
La fàbrica Cross a la ciutat de València, ha de comprendre’s en el desenvolupament agrícola valencià durant els segles XIX i XX, en la fabricació de productes fertilitzants, en substitució o complement dels abonaments tradicionals.
La datació de la seua construcció i l’evolució històrica de la S. A. Cross, presenta dificultats per l’escassetat de dades d’arxiu sobre aquest tema, encara tractant-se d’una indústria construïda en el segle XX.
Capella de l’antic col·legi Sant Pau
En el carrer Sant Pau es troba actualment un dels símbols educatius més importants de la ciutat, l’Institut Nacional d’Ensenyament Mitjà Lluís Vives.
No obstant açò, fins a l’any 1930 no era conegut per aqueix nom, sinó pel de Col·legi de Sant Pau, un dels centres docents més importants des del segle XVII, que representa el primer col·legi de jesuïtes que es va construir en tota Espanya.
Futures remodelacions i rehabilitacions han transformat profundament aquella construcció iniciada a mitjan segle XVI, en l’actualitat encara queden infraestructures d’àmbit religiós, d’entre les quals destaca la Capella Lluís Vives.
En l’actualitat, l’entrada a esta capella pot realitzar-se tant des del pati claustral interior, com també des del mateix carrer Sant Pau, a través d’una porta d’estil neoclàssic.
La Capella Lluís Vives presenta una planta rectangular d’una sola nau i sense creuer, amb finestres rectangulars de clara decoració barroca.
Té un total de sis capelles entre els contraforts i un cor alt als peus que destaca per cobrir tota l’amplària de l’interior d’esta església.
En l’Altar Major destaca el daurat que se li va aplicar al retaule de fusta, una creació barroca de l’escultor Tomás Artigues a principis del segle XVIII.
Este retaule de dos cossos i una fornícula central presenta la imatge de Sant Pau i la de la Inmaculada Concepció, escudats a la dreta per Santa Caterina de Alejandria i a l’esquerra per Santa María Magdalena.
El visitant trobarà moltes altres obres pictòriques de concepció religiosa distribuïdes per les seues instal·lacions interiors, però d’obligat deteniment és la Capella Profunda, també coneguda com a Capella de la Comunicació, situada a l’esquerra del presbiteri.
Este espai es va construir com a sagristia en 1694, però més tard va patir una remodelació completa. Actualment destaca per les seues voltes vaídas i d’aresta, així com per la decoració amb elements d’estil rococó que es fonen amb la resta de la construcció, d’imprescindible contemplació.
Església de la Santíssima Creu
En la Plaça del Carmen de València es troba l’Església de la Santíssima Creu, una de les construccions religioses més importants de la ciutat, sobretot per la seua riquesa artística tant en el seu interior, com en el seu exterior, sobretot en la façana.
Aquest edifici gaudeix del títol de Monument Històric-Artístic Nacional des de 1983 i és considerat també un Bé d’Interès Cultural de la ciutat de València.
L’Església de la Santíssima Creu té una història que afig una mica de confusió al seu nom. Inicialment era coneguda com a Església del Convent del Carmen. El seu origen coincideix amb l’arribada dels carmelites a la ciutat en 1280. Si ben el seu nom es va modificar en 1842 quan la parròquia del convent de la Santa Creu es trasllada a ella per demolició de l’edifici original, tots els valencians han mantingut el nom d’Església del Carmen.
No obstant açò, sí existeix una Santíssima Creu que pot admirar-se presidint l’Altar Major, al costat de retaules del pintor José Bellver Delmás que tracten sobre l’Exaltació de la Santa Creu i la Invenció de la Santa Creu.
L’Església de la Santíssima Creu es disposa en una planta rectangular, d’una nau, amb capelles laterals, volta de canó i arcs de diafragma.
Però si l’interior combina pintura i arquitectura de forma sublim, en l’exterior estem davant una de les millors façanes-retaule de tota la ciutat de València.
Aquesta façana, que dóna directament a la Plaça del Carmen es va realitzar en dues fases (durant els segles XVI i XVII), amb 3 cossos.
El primer per Gaspar de Sent Martí, que va presentar 3 columnes jòniques a cada costat de la porta, amb dos nínxols que en 1961 van rebre escultures de Sant Simón Stok i Sant Joan de la Creu. Damunt d’ells, es representa l’escut de l’Ordre del Carmen.
Els altres dos cossos, de Juan Bautista Viñes i José Bonet, són més recarregats. Un d’ells presenta a la Verge del Carmen amb el Xiquet subjecte entre els seus braços, al costat de nínxols amb Santa Teresa de Jesús i Santa Magdalena de Pazzis. L’altre cos presenta una altra escultura amb San José i el Xiquet.
Exteriorment també és objecte d’interès la torre campanar, acabada en el segle XVIII, de planta quadrada, arc de mediopunto i un penell superior conegut com “el angelot del Carme”. Sis campanes tañen des d’allà dalt davant l’expectació de veïns i turistes del barri valencià del Carmen.