Des del mes de gener de 1937, amb la capitalitat de la República ja assentada a la ciutat, fins a març de 1939, València i els poblats marítims van patir incessants bombardejos que van sembrar la mort i la destrucció. Tones d’explosius van ser llançats sobre una població indefensa i aclaparada que, de sobte, es trobava amb la guerra a la porta de casa. De nit i de dia, moltes vegades sense l’avís de les sirenes el so de les quals bastava per a provocar el pànic, avions i vaixells del bàndol revoltat llançaven bombes i projectils sobre la ciutat.

Davant aquella tempestat de ferro es va fer necessari organitzar la protecció de la població, la Junta de Defensa Antiaèria, a partir de gener de 1937 Junta de Defensa Passiva, es va encarregar d'això. Amb aqueix propòsit es van dictar normes de conducta i es va iniciar la construcció de desenes de refugis subterranis. Refugis en escoles, refugis en fàbriques, refugis en seus del govern de la República, refugis públics en diferents barris… I, a partir de 1938, quan la intensitat i freqüència dels bombardejos va augmentar de manera notòria, també xicotets refugis privats. Es van arribar a construir més de 300 a la ciutat i, encara que de molts d'ells només queden el llistat o els plans en l'Arxiu Històric Municipal, uns altres afortunadament van quedar com a testimonis d'aquells anys durs que convé no oblidar. Un d'aquests refugis és el que es conserva al pati interior de l'edifici de l'Ajuntament i que es pot visitar des de l'any 2017.

Es tracta d'un refugi de tipus escolar, construït l'any 1938 (entre gener i juliol d'aqueix any) per part de l'arquitecte José Luis Testor i que tenia una capacitat per a albergar 700 xiquets del centre escolar situat en un lateral del propi edifici de l'Ajuntament. Consta de dues entrades simètriques mitjançant escales i cinc naus allargades paral·leles, cobertes amb volta rebaixada feta de formigó, i comunicades entre si mitjançant arcs de mig punt.


Les dues naus extremes són més llargues. En una d'elles se situava la sala de màquines amb l'extractor d'aire elèctric, que es connectava a una xarxa de canals per davall del sòl i per dins de les parets, amb el que s'aconseguia mantindre una ventilació adequada dins del refugi; aquest extractor tenia una manovella per a accionar-lo manualment en cas que fallara el subministrament elèctric. En l'altre extrem del refugi estaven els excusats, el desguàs dels quals anava a un pou cec.

Totes les naus tenien bancs d'obra, on es podien asseure els escolars mentre esperaven que passara el perill (actualment desapareguts per reformes posteriors). El refugi disposava d'electricitat distribuïda mitjançant tubs de coure que contenia el cable i que donaven llum a les tènues bombetes que penjaven directament del sostre.

El refugi va ser rehabilitat en 2016 recuperant l'aspecte que havia de tindre en origen. D'altra banda, es va preparar el projecte museogràfic com una intervenció de baixa intensitat, a fi de potenciar l'edifici en si mateix. Així s'han situat panells informatius en les capçaleres de les naus, i en la primera sala s'ha instal·lat una pantalla per a projectar quatre audiovisuals que recullen imatges sobre bombardejos de ciutats per les tropes italianes i diversos testimoniatges de veïns de València que van viure en primera persona els mateixos.

Així mateix, s'ha adequat el corredor d'accés al refugi a manera d'introducció, amb informació relativa als refugis antiaeris existents a València. Podem veure ací un mapa de la ciutat amb la ubicació dels refugis coneguts, així com els impactes de les bombes llançades per l'aviació nacional. Hi ha també informació sobre els diferents tipus de refugis antiaeris, així com el seu ús després d'acabada la guerra. Finalment es dedica un apartat a l'efecte del bombardeig que va patir l'edifici de l'Ajuntament el 28 de maig de 1937.

Accés al refugi per la Sala d'Exposicions Municipal, entrada pel carrer Arquebisbe Mayoral cantonada amb carrer Periodista Azzati.



Dades bàsiques

Horari:

En grups de 30 persones i prèvia reserva anteriorment). De dimarts a divendres d'11.00 – 13.00 h i 16.30 – 18.00 h, i els dissabtes a les 11h – 13h.

Preu:

Reservas al telèfon 962 081 390 de dimarts a divendres de 10.00 a 14.00 h i de 15.00 a 19.00 h, i els dissabtes de 10h a 14h. Entrada gratuïta amb reserva. És necessari realitzar una reserva prèvia per a les visites al refugi via telefònica o presencialment. Tots els visitants hauran d'anar correctament documentats (DNI, passaport, etc.).

Direcció:

Plaça de l'Ajuntament, 1,
46002 València