Monumentos archivo | Page 13 of 18

Duana

El desenvolupament que va gaudir el port de València durant principis de segle XX, va motivar la construcció d’edificis destinats a la gestió del tràfic portuari, que van ser destacables per la seua qualitat arquitectònica.

De tots ells, destaca principalment l’edifici de la Duana, lliurat per l’arquitecte Enrique Viedma l’any 1930, encara que l’obra originalment es va dissenyar per Pedro García Farias.

La responsabilitat de crear un edifici amb un valor tan important a escala funcional i arquitectònic, va recaure en Viedma després de la defunció de García Farias i sobretot després d’haver culminat la seua gran obra d’arquitectura a València, la Finca Roja.

Al principi la Duana es va destinar a les oficines portuàries i es va plantejar una reforma general de tot l’entorn urbà, per a albergar conjuntament un ric patrimoni arquitectònic, que ja comptava amb creacions com l’Edifici del Rellotge o el Varadero Públic.

Palau del Marquès de la Scala

El Palau del Marqués de la Scala es troba en la Plaça de Manises de València. La seua construcció data del S. XVI, encara que en segles posteriors es van realitzar diverses reformes, la qual cosa porta al fet que en aquest edifici convisquen avui dia els estils gòtic valencià, renaixentista i barroc.

Este va ser el Palau dels marquesos de l’Escala i Senyors de Manises. A principis del S. XIV Pedro Boïl d’Aragó, primer senyor de Manises, va contraure matrimoni amb Altadona della Scala, d’origen italià.

Actualment el palau està compost per la unió de dos edificis de diferents èpoques, dues mansions senyorials els patis de les quals estan units, motiu pel qual té un doble portal.

L’edifici del S. XVI, que es considera el principal, respon als quatre nivells propis del gòtic: semisoterrani, entresòl, pis principal i galeria superior. Un dels elements més cridaners és la torre de planta quadrangular i terrassa plana que se situa a l’esquerra, rematada en el més alt amb boles.

Palau del Marquès de Dosaigües

En ple centre històric de València, en el carrer del Marqués de Dosaigües, es troba el palau del mateix nom. La seua façana principal, joia indiscutible de l’estil rococó, dóna al carrer de la Cultura.

El Palau del Marqués de Dosaigües és un edifici que va ser construït cap al S. XV com a mansió senyorial de la família Rabassa Perellós, titulars del marquesat de Dosaigües. L’aspecte actual és el resultat d’una reforma de gran importància que es va realitzar sobre aquesta antiga casa pairal en la dècada de 1740.

L’edifici té planta quadrangular irregular, amb torres en les seues cantonades, i es distribueix entorn d’un pati. A causa de les troballes que van aparèixer durant la seua reforma, es creu que l’espai sobre el qual es va alçar el palau poguera haver sigut una necròpoli romana dels segles I a l’III dC.

Palau del Marquès de Campo

El Palau del Marquès de Campo es troba en la Plaça de l’Arquebisbe. Antic Palau dels Ducs de Villahermosa; també conegut com a Palau dels Comtes de Berbedel, per haver sigut els seus últims propietaris a la fi del S. XIX. Va ser construït en el S. XVII, encara que s’han conservat escassos elements originals.

Palau dels Català de Valeriola

El Palau dels Català de Valeriola es troba en la Plaça de Nules de València. Es tracta d’un edifici corresponent al gòtic civil de la Corona d’Aragó, edificat sobre habitatges d’origen islàmic en els S. XV i XVI.

Posteriorment ha sigut reformat en diverses ocasions. El seu aspecte actual correspon a la reconstrucció neoclàssica del S. XVIII, encara que la seua última rehabilitació integral és de l’any 2006.

També es coneix com a Palau dels Escofet, que va ser l’última família propietària. El seu escut és el que pot veure’s en la portada, sobre la llinda de la porta, realitzat en cantería.

Compta amb un pati central interior a l’aire lliure, amb sòl empedrat, típic dels palaus gòtics valencians, que en realitat és un element neogòtic d’una reforma del S. XIX sobre el sòl gòtic original.

Casa de l’Almirall

El Casa de l’Almirall està situat entre la Calle Palau i la Calle Banys de l’Almirall de València, en el centre històric de la ciutat. Es tracta d’un edifici de traça gòtica que, malgrat les seues reformes del S. XVIII i la seua rehabilitació del S. XX, manté un marcat caràcter del gòtic civil valencià.

Jaume I va lliurar el solar en el qual després es va edificar la casa a l’Almirall d’Aragó, d’ací el seu nom. No obstant açò l’escut heràldic que apareix sobre la porta adintelada pertany als llinatges de Palafox i Cardona, que van ser uns dels seus propietaris posteriors. La façana original ha perdut amb el pas del temps la seua decoració amb pintures al fresc.

L’edifici està organitzat al voltant d’un pati interior descobert, dividit en soterrani, planta baixa, entresòl, planta noble i pis superior.

Trobarem bastants elements originals del S. XV a l’interior del palau. Per exemple, el pati central amb el pou i l’escala que porta a la primera planta on podrem admirar la seua galeria de finestres ogivals.

A destacar també el artesonado gòtic decorat amb motius heràldics, que es va recuperar durant la restauració de l’edifici per a convertir-ho en seu de la Conselleria d’Hisenda. És l’obra privada d’estil gòtic més important que es conserva a València.

El Palau de l’Almirall es va construir sobre unes ruïnes romanes situades en el seu subsòl, que es van descobrir accidentalment durant una de les restauracions de l’edifici en els anys 80. Aquestes ruïnes, restes d’un carrer romà, estan en procés de recuperació per a la seua exposició al públic.

A l’esquerra de la façana del palau s’accedeix per un carreró estret als Banys de l’Almirall, edifici mudèjar construït entre 1313 i 1320 destinat a bany públic segons la tradició dels banys àrabs de vapor, amb tres sales: freda, tèbia i calenta, delimitades per columnes i un vestíbul d’accés. Es van utilitzar fins al S. XX. És un edifici independent del palau, encara que reben el mateix nom.

Està catalogat com Bé d’Interès Cultural. En 1944 va ser declarat Monument Històric Artístic.

Palau de la Generalitat

El Palau de la Generalitat Valenciana és un edifici d’estil gòtic tardà valencià, construït en 1421. Situat en el centre històric de la ciutat, entre la Calle Cavallers, el carrer de la Batlia i la Plaça de Manises, molt prop de la Plaça de la Verge.

Des d’aquell any l’edifici va ser Casa de la Diputació del General del Regne de València. Després, a partir d’intervinguts del S. XVIII va ser seu de la Real Audiència i des de 1923 de la Diputació Provincial. Actualment, acull al govern autonòmic valencià.

La construcció va començar pel cos central de l’edifici, organitzat en tres pisos, amb finestres rectangulars en la primera planta, finestres triples amb columnes en el pis principal, on se situava la sala de reunions, i una galeria en la zona superior.

En 1518, es va ampliar la construcció amb una gran torre renaixentista, la que dóna a la Plaça de la Verge, obra en la seua major part de Joan Corbera, que presenta frontons clàssics sobre les finestres i decoració renaixentista. La balustrada superior és de finals del XVI, construïda a imitació de l’Escorial.

Palau de Justícia

El Palau de Justícia de València es troba en el carrer del mateix nom. És la seu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

Aquest edifici va ser construït per ordre de Carlos III entre 1758 i 1802 com la Casa Duana. Va ser una obra dels arquitectes Felipe Rubio, Antonio Gilabert i Tomás Miner, que tenia com a funció filtrar i canalitzar tot el comerç que arribava del mar. En el S. XVIII aqueix comerç feia de València una potència econòmica.

En 1828 es va instal·lar en aquest edifici la Fàbrica Nacional de Tabacs i ja en el s. XX es va començar a adequar per a convertir-ho en seu del Palau de Justícia, amb una lenta reforma a càrrec de l’arquitecte Vicente Rodríguez.

El Palau de Justícia ocupa una gran illa de cases quadrangular. La seua porta principal dóna als Jardins de la Glorieta, mentre que els seus murs laterals donen als Jardins del Parterre, situats en la Plaza Alfonso el Magnànim, i a la Calle Colón. A les seues esquenes queda la Calle Cerdán Tallada.

Palau dels Boïl d’Arenós

El Palau dels Boïl d’Arenós es troba en el Carrer Llibrers, en el centre històric de València, molt prop del Palau del Marquès de Dosaigües. Es coneix també amb el nom de Casa del Senyor de Bétera.

Els orígens de l’edifici es remunten al S. XIV, encara que l’aspecte que conserva correspon a les obres del S.XVIII. Aquest palau es troba en un entorn en el qual llavors residia la noblesa valenciana.

Seguint el model de la majoria de palaus valencians, la seua distribució es realitza al voltant d’un pati central, en aquest cas rectangular, que encara conserva els seus arcs escarsers d’influència gòtica. Encara que a l’origen era descobert, avui dia aquest pati es troba cobert amb una claraboia de cristall.

L’estructura de l’edifici obeeix a l’esquema de semisoterrani, planta baixa, entresòl, primer pis o principal i segon pis.

En la façana que dóna al Carrer Llibrers destaca el sòcol de pedra de cantería i l’escut heràldic que corona la gran porta d’accés que ens endinsa en el pati. En aquest escut, d’estil barroc, poden observar-se les armes de diferents llinatges valencians units per matrimonis, com els Boïl, els Vives o els Lladró. Aquesta façana ofereix tres pisos de balconades de ferro forjat que ocupen quasi tota la paret llisa.

El palau actual és el resultat de diferents reformes, dutes a terme sobretot en el S. XVIII i també en el XIX. Restaurat en 1997, avui dia és la seu de la Borsa de València.

Edifici catalogat Bé d’Interès Cultural.

Naus de Ribes

Les Naus de Ribes es troben en el Carrer Filipines al costat del Camí Vell de Malilla (encreuament Filipines amb Literat Azorín). Es tracta d’un conjunt de set edificis, exemple d’arquitectura ferroviària, els terrenys de la qual ocupen una gran superfície d’al voltant de 20.000 metres quadrats.

Muralla àrab

La Muralla Islàmica de València va ser una muralla defensiva, construïda en el S. XI al voltant de la ciutat vella de València, capital de la Taifa de València, en temps del seu rei Abd al-Aziz.

Es va construir en tapial de formigó amb farciment de pedres mitjanes i incloïa diverses torres de planta semicircular realitzades amb maçoneria regular, situades entre elles a 26 metres de distància, que incloïen cadascuna d’elles una estada abovedada per a les funcions de defensa. L’amplària mitjana de la muralla era de 2,25 metres.

A partir del S. XII la ciutat es va estendre i la muralla va incorporar torres de planta quadrada i altres elements defensius com a portes reforçades.

Monestir del Temple

El Monestir del Temple se situa en la Plaça del Temple de València. L’Església i el Palau del Temple formen un conjunt integrat pel convent, col·legi i església de l’Ordre de Montesa de València.

El monument deu el seu nom a l’ordre dels Cavallers Templaris, a la qual va pertànyer. Va ser construït entre 1761 i 1770 per ordre de Carlos III, després d’un terratrèmol que va destruir l’anterior monestir.

L’edifici, obra de l’arquitecte Miguel Fernández, presenta un estil neoclàssic molt influït pel seu mestre Francesco Sabatini, l’arquitecte del rei Carlos III.

Destaca la sobrietat de l’àmplia façana dissenyada amb frontons triangulars sobre les finestres adinteladas del pis principal. Per la seua banda, el pati interior també és sobri i robust, amb arcades de pedra per a la part inferior i balconades en els pisos superiors.

L’església està situada en el costat oest de l’edifici. Té una sola nau amb capelles laterals i cúpula sobre el creuer. La façana es troba flanquejada per dues torres entre les quals se situa un gran frontó triangular. Acollides per enormes pilastres trobem les portes d’accés i les finestres. Sobre l’entrada central llueix l’escut amb les armes reals de Carlos III, i sota est el buit semiesfèric que il·lumina l’interior del cor. Els revestiments de teula *vidriada de les torres i la cúpula són de tradició valenciana.