Palau del Marquès de Campo

L'edifici va servir de Capitania General a principis del S. XIX, fins que en 1840 va passar a ser propietat de José Campo, empresari, editor, navilier i polític espanyol, que fóra alcalde de València i I Marqués de Campo. El seu nou propietari va instal·lar allí la seua residència i la seu social de les seues empreses, emprenent una completa reforma.

En la façana de tall classicista s'obrin dues enormes portes enreixades que serveixen d'accés a un pati amb arcades. Una escala estil Luis XV ens porta al primer pis que acull diferents salons, cadascun amb un tema decoratiu que li dóna nom (Saló d'Armes, Saló de ball, Saló Imperi, Saló Luis XV, etc.) encara que no han conservat amb prou faenes mobiliari ni decoració original.

Cal destacar la cúpula de l'escala, de mitjana taronja amb tambor de vuit finestres recolzada sobre petxines, molt àmplia, decorada amb fins esgrafiats barrocs del S. XVII.

En una de les estades, que porta per nom “La Serre”, a l'origen envidrada com si fóra un hivernacle, trobem vuit llenços de José Vergara, el pintor valencià més destacat de la segona meitat del S. XVIII. Són els que va realitzar per a la capella de Santa Rosa de Lima en la Real Casa de l'Ensenyament.

Al costat de “La Serre”, la capella del palau, també rehabilitada, d'estil classicista.

En 1937 el palau va ser utilitzat pel govern republicà com a seu del Ministeri de Sanitat i Assistència Social.

Avui dia alberga el Museu de la Ciutat, que exposa diverses col·leccions municipals de pintura, gravats, col·leccions de pesos i mesures, etc., que s'adonen de la història de la ciutat des de la seua fundació en l'època romana fins a mitjan S. XV. Així mateix, exposa una àmplia col·lecció d'art valencià del S. XX, sobretot pintura.

Bé d'Interés Cultural. Declarat Monument Històric Artístic de caràcter local i provincial.