El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MUVIM) està instal·lat en un edifici de nova planta, obra de l’arquitecte sevillà Guillermo Vázquez Consogra, i constitueix un dels millors exemples d’arquitectura contemporània que es pot visitar en la ciutat.
En el seu interior, articulat entorn d’un impressionant hall, alberga una de les més modernes i preparades instal·lacions culturals de València, un museu dedicat a un període decisiu de la nostra societat que arranca en el segle XVIII i que ajuda a explicar-nos la nostra actual forma de veure i entendre la vida.
Les exposicions permanents són “València segons el Pare Tosca”, la “Torre Medieval del MuVIM” i “l’Aventura del Pensament”, la qual ens ofereix un recorregut per la cultura occidental, des de l’Edat Mitjana fins als nostres dies. Es tracta d’una innovadora exposició que incorpora una tecnologia i un tractament de continguts altament nous. La visita al MUVIM permet acostar-se a una nova manera d’entendre el museu com a espai d’interacció cívica i de reflexió sobre els problemes i la fisonomia de la nostra societat actual, a través de les seues exposicions (permanent i temporals), de cicles de conferències, de projeccions audiovisuals, de la seua Biblioteca i Centre d’Estudis o els seus tallers didàctics.
Es recomana telefonar per a concertar visita guiada o haurà d’esperar a adaptar-se amb un altre grup. Les visites es realitzaran en castellà, valencià, anglés o francés. Compta amb cafeteria i botiga.
El Museu Valencià d’Etnologia va ser creat el 1982 per la Diputació de València amb el nom de Museu d’Etnologia i hui forma part de la Xarxa de Museus de l’organisme provincial.
Situat al Centre Cultural La Beneficència, els seus objectius són la investigació i difusió en el camp de l’etnologia i l’antropologia, posant a l’abast del públic un espai dinàmic de coneixement i reflexió.
Compta també amb una biblioteca específica.
El Palau del Marqués de Dosaigües és producte d’una radical reforma duta a terme sobre l’antiga casa pairal de la Rabassa de Perellós, titulars del marquesat de Dosaigües, en la dècada de 1740 en un pronunciat estil rococó.
De planta quadrangular irregular, organitzat entorn d’un pati i amb torres en els cantons, les seues façanes s’alcen amb planta baixa i dues altures, i en un lateral s’obri la porta principal, realitzada en alabastre per Ignacio Vergara sobre disseny d’Hipólito Rovira.
Presidida per la imatge de la Mare de Déu, des d’ella descendeixen dos cabals d’aigua en al·lusió al títol dels marquesos, amb dos atlants als costats que simbolitzen dos rius, tot amb un aspecte de desbordant voluptuositat. En eixa època tota la façana estava decorada amb frescos de Rovira, però en 1867 el palau va patir una nova remodelació -obra de José Ferrer-, i en ella van desaparéixer les pintures, que estaven en mal estat per la humitat, sent substituïdes per estucs en tons grisos i roses imitant marbres, i a més es van realitzar també els balcons de sabor francés, amb baranes ondulants. En el seu interior encara podem observar hui les carrosses del segle XVIII i els salons huitcentistes amb la seua decoració original, recentment restaurada, mentre que la segona planta acull el Museu Nacional de Ceràmica González Martí, amb una important col·lecció de peces des de l’Antiguitat als més moderns dissenys.
El Muma, que té el seu accés per la porta de la plaça de l’Almoina, per escala i ascensor, comprén l’espai del primer pis que recau a l’interior de la nau principal de l’església, amb vistes a través de les actuals galeries o tribunes, així com part del segon pis de l’edifici annex.
El Museu Històric Municipal es troba en la part de la Casa Consistorial de la Plaça de l’Ajuntament que correspon a l’antiga Casa d’Ensenyança, fundada per l’arquebisbe Majoral en el segle XVIII, i a la part on es trobava l’Església de Santa Rosa de Lima.
La primera sala mostra cinc plans que arrepleguen l’evolució de la ciutat. El més famós d’ells és el realitzat pel pare Tosca en 1704, però també s’exposen els de Mancelli de 1608 i Montero d’Espinosa, 1853.
En la segona de les sales, de Vistes de la Ciutat, s’exhibixen un total de 46 gravats de la col·lecció municipal que comprenen un període cronològic que va de finals del segle XVIII a mitat del segle XIX.
La Sala dels Furs, conté pintures murals de Ramón Stolz que representen, entre altres motius, als primers monarques del Regne i també la vitrina neogòtica en què s’exhibix el primer incunable del Llibre dels Furs, el manuscrit del qual se custòdia en l’Arxiu Municipal.
Per últim, la Sala Foral, situada en l’Església de Santa Rosa i decorada amb pintures de José Vergara, alberga alguns dels símbols i relíquies que són un referent de la història de València, quasi tots ells provinents de l’Antiga Casa de la Ciutat: la Reial Senyera, el Pendó de la Conquista, el Trofeu de la Conquista, l’Espada del Rei D. Jaime, el quadro de La Inmaculada i els Jurats d’Espinosa, el reliquiari de Sant Jordi, l’Arcàngel Sant Miquel, Les Claus de la Ciutat, etcètera.
El Museu Històric Militar va ser construït en 1898 per a un Regiment d’Infanteria. Ha sigut ocupat successivament, com a conseqüència de les diferents reorganitzacions de l’Exèrcit, per unitats d’Infanteria, Intendència i Logística, sent en l’actualitat l’única caserna construïda per a tal finalitat que existeix en la Ciutat, la qual cosa li proporciona un valor històric molt important.
El més cridaner de la construcció, a més de l’estructura típica i representativa de grans naus que donen a un pati interior en el seu moment preparat per a formacions amb bestiar, és el revestiment del pati amb taulells que donen vida a l’àmplia galeria que ho circumda, un gran mural dedicat a Espanya representant per un gran arbre les arrels de la qual naixen de totes i cadascuna de les seues Regions, un monòlit als quals van donar la seua vida per Espanya i un gran masteler per a la Bandera ho completen.
El Museu es troba a la vora del riu Túria, avui convertit el seu llit en un gran jardí que serveix de recorregut a un conjunt cultural de gran envergadura “Un riu de cultura”, i que deixa al Museu centrat entre Museus de totes les Belles arts i el complex dels Museus de les Ciències i les Arts que s’endinsen en el nou segle, esta situació li proporciona àmplies possibilitats per a atraure visitants. El Museu actualment ocupa les naus que donen al carrer General Gil Dolz, en el qual es troba l’accés al mateix.
Encara no coneixes una festa reconeguda per la Unesco com a patrimoni cultural immaterial de la Humanitat? Doncs vine i disfruta coneixent les Falles en el Museu Faller; tant la seua història com la seua evolució.
L’exposició compta amb una col·lecció permanent: ninots indultats grans i infantils, cartells anunciadors de Falles, retrats de les Falleres Majors de València, recompenses i insígnies de comissions falleres. Els ninots premiats cada any també s’incorporen a este Museu, un de les falles grans i un altre de les infantils. Tot açò, amb les fotografies de les millors falles i els cartells anunciadors que han guanyat el concurs anual, conforma els seus fons i el patrimoni de la cultura popular i d’esta festa major que són les Falles de València.
Enfront del Convent de Santo Domingo, formant part de l’entorn de la històrica plaça de Tetuan, es troba el Palau dels Comtes de Cervelló, edifici de singular importància en la història contemporània de la ciutat ja que, quan va ser derrocat el Palau del Reial en 1810, va passar a convertir-se en la residència oficial dels monarques en les seues visites a la ciutat.
En 1814, per exemple, va ser rebut en ell Fernando VII, guarnint-se a este efecte amb arcs de triomf, al·legories i retrats del rei; al palau va firmar el decret que dissolia les Corts i derogava la Constitució de 1812, i anys més tard, en 1840, la seua esposa María Cristina va abdicar ací de la regència.
L’edifici va ser construït en el segle XVIII pels comtes de Cervelló, senyors d’Oropesa, encara que només la façana es conserva amb el seu aspecte original, d’estil neoclàssic, flanquejada per dues torres i amb dos pisos de balcons. Després de la seua recent rehabilitació, el palau acull a més del museu, l’Arxiu Municipal de València i la Biblioteca Municipal Serrano Morales.
El Museu del Joguet de la Universitat Politècnica de València arreplega gran part de la tradicional industrial joguetera de la Comunitat Valenciana i és l’únic instal·lat en una Universitat, per la qual cosa al seu valor cultural, se li afigen valors didàctics i de recerca.
La seua visita permet als majors gaudir de la nostàlgia de la infantesa, i als xicotets o joves instruir-los en el que va anar la infància lúdica dels seus majors, sense deixar de costat l’anàlisi de la influència que els diferents materials i tècniques han exercit sobre els joguets al llarg del temps.
El recorregut del museu comprén una sala principal, els passadissos de la planta baixa i segona planta de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria del Disseny. Es pot observar les diferents temàtiques de les vitrines d’exhibició, on el visitant podrà reflexionar sobre els valors lúdics, històrics, socials, culturals i tecnològics que tot joguet transmet.
Al Museu de l’Artista Faller de València es troben exposats Ninots o figures i grups escultòrics de tamany natural, de falles grans i d’infantils, indultats pel Gremi Artesà d’Artistes Fallers. La mostra recull esbossos originals de falles i de carrosses; maquetes de falles; l’evolució històrica del Ninot; una Falla didàctica exposada a l’interior, que recrea els diversos processos constructius de la mateixa; una amplia col·lecció de fotos de falles, de Llibrets de Falla i de revistes falleres, editades pel Gremi; i una mostra dels treballs alternatius realitzats pels Artistes Fallers.
La visita inclou la visualització d’un vídeo de com es fa una falla. La visita dura aproximadament una hora, incloent-hi el passe del vídeo. No existix guia que acompanye al grup.
El museu disposa d’entrada accessible per a persones amb mobilitat reduïda.
La construcció de la Casa de les Roques data del segle XV, situant-se en un període comprés entre el 8 de juny de 1435 i el 8 d’abril de 1447. El primer acord que es coneix correspon al 8 de juliol de 1435, data en què la ciutat deliberà i aprovà la construcció d’una casa, junt al Portal dels Serrans, entre mur i mur, és a dir, entre el més antic i el modern de 1356, manat construir per Pere el Cerimonios, per a que servira d’alberg als carros i la resta d’útils que acompanyaven a la processó del Corpus.
Possiblement la casa projectada va començar a construir-se immediatament, però segurament ni va satisfer als Jurats ni, pel que s’ha vist, era tot com es requeria d’amplària per a guardar en ella allò que s’ha previst, per esta raó el 5 de maig de 1441 es va acordar eixamplar-la. Cinc anys més tard, el 22 de març de 1446, va acordar la Ciutat la compra d’unes adoberies situades en el barri de Roteros. Un mes després, el Síndic anunciava la seua adquisició al Consell de la Ciutat i un any més tard, és a dir, el 18 d’abril de 1447, començaven les obres de l’edifici. La finalització de les obres cal fixar-la en 1448.
No hi ha proves fefaents de l’existència d’un autor o autors reconeguts, havent-se de presumir la intervenció de l’obrer de vila o mestre d’obres que en eixe moment -1447- tinguera a càrrec seu els projectes, reparacions i altres menesters inherents al seu ofici, a les ordes del Consell de la Ciutat.
El Col·legi de l’Art Major de la Seda és un dels edificis més destacats de l’arquitectura i la cultura valenciana, situat en una zona molt especial del casc històric del centre de la ciutat de València, el barri de Velluters.
En 1686 l’antic Gremi de velluters es va convertir, per privilegi del rei Carles II, en el Col·legi de l’Art Major de la Seda, la corporació més important que uneix als xicotets empresaris del sector.
L’edificació data del segle XV, és de base gòtica i conté una importantíssima riquesa patrimonial en el seu interior en forma de frescos, murals i mosaics, especialment en este últim cas, el sòl de la FAMA. Amb la seua rehabilitació, impulsada per la Fundació Hortensia Herrera, s’ha recuperat un tros de la història material i immaterial de la ciutat, ja que el gremi dels seders va ser referent en la resta del món i un dels motors de l’economia valenciana. L’arxiu del Col·legi de l’Art Major de la Seda és el més important d’Europa i conserva un gran nombre d’exemplars des del seu inici fins a l’actualitat en forma de pergamins, llibres i caixes d’arxiu.
Este edifici va començar a rehabilitar-se el 10 de novembre de 2014, i el 18 de juny de 2016 va obrir les seues portes.
