En el barri del Cabanyal de València es troba un antic molí d’arròs construït a principis del segle XX. En el que s’ubica el Museu de l’Arròs on, després de la rehabilitació de l’edifici promoguda per l’Ajuntament de València i la restauració de l’antiga maquinària realitzada per la Universitat Politècnica, el visitant pot observar el procés de tractament de l’arròs tal com s’abordava a principis de segle.
Un autèntic viatge a la indústria de 1900 a través del continent i el contingut d’este museu.
Depén de la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals.
L’origen d’este museu es troba en l’activitat arqueològica que, a partir de 1927 realitza el Servici d’Investigació Prehistòrica, de la Diputació de València. Des d’eixa data, se n’aniran formant les distintes col·leccions que en l’actualitat es troben exposades en la col·lecció permanent del museu, o bé entre els seus fons.
Situat al Centre Cultural La Beneficència, el museu mostra en les sales permanents l’ampli panorama de l’arqueologia valenciana, amb materials que comprenen des del Paleolític Inferior fins al període Visigot.
A més, disposa de sales d’exposicions temporals, tallers de restauració, departament de didàctica i biblioteca.
Gestiona també, el jaciment ibèric de La Bastida de les Alcuses a Moixent (La Costera, València), entre altres.
És un dels espais que conformen la Ciutat dels Arts i els Ciències. Es concep com un centre per a l’educació i divulgació de la ciència i la tecnologia basat en la interactivitat.
El Museu de la Setmana Santa Marinera reuneix una part important del patrimoni artístic de les diferents corporacions, germanors i confraries. Obres d’insignes escultors com Mariano Benlliure, Bernardo Morales, Carlos Román, Vicente Salvador, Francisco Martínez, Salvador Furió, Carmelo Vicent, Francisco Teruel, José María Ponsoda, Inocencio Cuesta, Francisco Ciurana, Ricardo Rico, Vicente Benedito, José Rodríguez o José Vicente Grafia.
Les indumentàries, vestits de personatges bíblics, ornaments, estendards, bàculs i publicacions, també ofereixen una mostra molt atractiva per al visitant.
Es poden admirar documents i armes antigues, uniformes, condecoracions, premis i distincions rebudes per la Policia Local de València, i entregats per distintes administracions i personalitats. Al mateix temps, el museu conté nombroses donacions realitzades pels propis membres de la plantilla. Però és sens dubte la col·lecció de vehicles antics, única entre les Policies europees, el principal baluard d’este museu, que comprén des del primer automòbil i una de les primeres motocicletes que va utilitzar la policia local llavors Policia Municipal, passant per diversos vehicles d’època de distintes dècades, i que fan que este museu tinga un especial interés i rellevància.
El Museu de la Ciutat té la seua seu, des de 1989, en el Palau del Marqués de Campo, situat en la plaça de l’Arquebisbe, en ple centre històric de la ciutat. Edifici originari del segle XVII, va ser ampliat i remodelat a meitat del segle XIX per Sr. José Campo i Pérez (València, 1817- Madrid, 1889), memorable alcalde de la ciutat i futur marqués de Campo. L’edifici constitueix un interessant exemple d’arquitectura senyorial valenciana i va ser declarat Bé de Rellevància Local en 1973; passant a la categoria de BIC (Bé d’Interés Cultural) l’octubre de 2007. De port monumental, en ell coexisteixen pervivències barroques, visibles en els detalls ornamentals de la façana principal, el pati o l’escalinata coberta d’esvelta cúpula decorada per vistosos esgrafiats, i l’eclecticisme classicista del cos principal de la façana, dissenyat pel mestre d’obres Manuel Ferrando.
En 1973, l’edifici, llavors propietat dels comtes de Berbedel, va ser adquirit per l’Ajuntament de València amb la finalitat d’albergar en ell les col·leccions artístiques municipals i altres fons d’interés.
Tota la Catedral de València és un gran espai expositiu d’art religiós dedicat al culte cristià; però en aquest museu es mostren obres que en un altre temps van ser dedicades al culte, i que ara no tenen lloc adequat en el temple. El recorregut permet admirar mostres fonamentals de l’art valencià en alguns dels seus millors moments històrics.
El Museu de la Catedral ens ofereix, després de la seua rehabilitació, la possibilitat d’apreciar nous descobriments i art dels millors mestres, com Juan de Juanes, els Hernandos i fins i tot al Mestre d’Alzira.
El recorregut pel Museu ens trasllada des de l’època romana fins als nostres dies a través d’obres i espais exclusius, com La Última Cena de Juan de Juanes, La Dormición de la Virgen d’Alejo de Vahía, la biblioteca dels Borja o la capella del Sant Calze.
En el Museu de la Catedral podem contemplar retaules del segle XVI, les estàtues originals de la Porta dels Apòstols del segle XIV, imatges gòtiques, la Gran Custòdia de la processó del Corpus del segle XX i alguns altres objectes relacionats amb l’art religiós.
El Museu d’Informàtica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Informàtica de la Universitat Politècnica de València oferix un interessant recorregut a través de les últimes dècades de la Història de la Informàtica. El museu es va inaugurar oficialment l’11 de desembre del 2001, i ha anat incrementant els seus fons gràcies a donacions de particulars i d’institucions tant públiques i com privades.
Situat en els Jardins del Real, ocupa l’edifici d’un antic restaurant d’arquitectura racionalista. L’origen històric d’aquest Museu es remunta a la fi del s.XIX, amb el regal que va fer Rodrigo Botet a la ciutat de València. Es tracta, de la més important col·lecció de Paleontologia sud-americana present a Europa i va donar lloc al primer Museu Paleontològic del continent i que, durant quasi un segle, va estar en l’edifici històric de l’Almodí.
El Museu compta amb diverses àrees expositives.
Ciència i tecnologia. Mostra com el coneixement científic està vinculat a l’avanç tecnològic, des del microscopi òptic fins al microscopi electrònic.
Un aula d’uns altres temps. Homenatge als professors de Ciències que amb molt pocs recurs van ser capaços d’encuriosir pel coneixement científic.
Història de la vida i evolució. Un recorregut a través de les diferents èpoques en què es dividix l’edat de la Terra, que permet mostrar que la Terra i els éssers vius són el resultat d’una història de més de 4000 milions d’anys de canvi evolutiu, del qual tenim evidències gràcies als fòssils; la Paleontologia de la Comunitat Valenciana permet conèixer millor l’evolució dels paisatges i els ecosistemes del nostre territori al llarg del temps fins a l’aparició de l’home, que va representar en els abrics rupestres animals que van coexistir amb ell i s’han extingit en els ambients en què abundaven fa milers d’anys.
El Museu de Belles Arts de València és el referent museístic més important de la Comunitat Valenciana. Des de la seua obertura en 1839 fins al moment actual, han transcorregut quasi dos segles, en els que ha sigut testimoni de nombrosos avatars units a l’esdevindre històric de la ciutat de València. Fonamentalment les seues col·leccions artístiques estan formades per una gran pinacoteca, amb obres de Jacomart, Joan Reixach, Paolo de San Leocadio, Joan de Joanes, Francisco Ribalta, Jerónimo Jacinto de Espinosa, José de Ribera, Diego Velázquez, Bartolomé Esteban Murillo, Francisco de Goya, Vicente López, Ignacio Pinazo, Joaquín Sorolla, Antonio Muñoz Degrain i Cecilio Pla. També disposa d’un ampli fons de dibuixos i gravats, a més d’escultures, peces arqueològiques, fragments arquitectònics, fotografies i arts decoratives.
L’origen del Museu està relacionat amb la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, que va veure aprovats els seus estatuts pel rei Carlos III en 1768. En el si de la dita corporació es va reunir un xicotet nucli d’obres amb les donacions de mestres i alumnes, el conjunt de les quals es convertiria en la primera aportació important del futur museu. En 1812, amb l’ocupació francesa de València, el mariscal Luis Gabriel Suchet, volent atraure a la causa napoleònica a les corporacions més influents de la ciutat, va expressar la seua voluntat de formar un museu amb les pintures, escultures, medalles i llibres requisats als convents de regulars. Recobrada la pau i restablit el govern nacional en 1813, les obres d’art van ser tornades als seus respectius llocs d’origen. L’impuls definitiu per a la creació del Museu va vindre donat per les mesures desamortitzadores de 1835 1837, que van propiciar la formació de museus provincials de Belles Arts amb les obres d’art confiscades als convents suprimits. Les obres van passar primer a l’edifici del Tremp i després al convent del Carme Calçat per a donar cabuda al nou museu, que finalment va obrir les seues portes al públic el 5 d’octubre de 1839. L’any 1936, amb la Guerra Civil, el Museu va ser desmuntat i utilitzat com a magatzem del Tresor Artístic, traslladant part dels seus fons a Madrid. Al final de la guerra, i com a conseqüència de l’estat ruïnós de l’edifici, es va decidir traslladar el Museu al Col·legi Seminari de Sant Pius V, actual seu del Museu de Belles Arts de València.
El Museu l’Iber és el museu més gran de soldadets de plom del món. L’Iber exposa més de 95.000 peces. La resta dels fons es mostra progressivament en les exposicions temporals que es realitzen. Va ser inaugurat el 15 de maig de 2007 i hui compta amb 17 sales d’exposició permanent, diverses sales d’exposicions temporals, reserves visitables (amb cita prèvia), botigues, zones per a esdeveniments i biblioteques en més de 3.000 m².
El solar de L’Almoina i les excavacions que en ell realitza l’Ajuntament de València des de 1985, constituïx una verdadera antologia històrica i urbana del que ha sigut la nostra ciutat.
Situat junt la Catedral, és un gran espai subterrani en el qual es pot contemplar la part més monumental de la ciutat romana, visigoda i àrab.
És una mica més que la visita a una excavació, ja que és un centre d’història urbana de València i està considerat com un dels millors centres arqueològics d’Europa. En ell es contemplen edificis que remunten a la fundació de la ciutat. D’aquesta primera època es conserva un santuari de Asclepios, un Horreum i unes termes. La va destruir Pompeyo en el 75 a. C., per a renàixer un segle després. La cúria, la basílica i el porticat del fòrum són els elements de l’època de l’Imperi Romano. Les vies principals són l’eix vertebrador de la visita.
De quan el cristianisme va ser l’element rector de la vida urbana, s’exposen el baptisteri, un absis lligat al culte de Sant Vicent i diverses tombes monumentals.
També es conserven restes de l’alcàsser musulmà: una sénia, un pati amb safareig i part de la fortificació. Després de la conquesta cristiana es va alçar l’edifici de L’Almoina, que dóna nom al lloc, destinat a la manutenció dels pobres.
