Encara que algunes vegades l’escultura, un dels principals capítols de les Belles arts, queda relegada a un segon pla davant l’arquitectura i la urbanització dels espais públics, la veritat és que aquesta condiciona enormement la imatge de la ciutat, la seua fesomia i la seua identitat.
La nostra ciutat sempre ha sigut conscient de la importància de la seua ornato públic, però des de mitjan segle XIX es detecta un moviment creixent que coincideix amb la transformació de València en una ciutat moderna, mitjançant el traçat de nous barris residencials, avingudes i grans vies i l’execució de les més importants reformes urbanes, després de l’enderrocament de les muralles.
L’art públic es va utilitzar llavors, igual que en la resta d’Europa, per a decorar i embellir places, jardins, parcs i altres espais públics, però a més, la selecció de les escultures i peces d’art i la seua ubicació expressen l’evolució de la imatge de ciutat que es vol projectar. Així, les nostres escultures i monuments sintetitzen l’essència estètica, urbanística, econòmica i ideològica de la ciutat.
