Escrita en 1926 per Federico García Lorca, Mariana Pineda ens trasllada al segle XIX espanyol, al regnat de Ferran VII, a un context de tensió constant entre monàrquics i liberals.
Mariana, una dona el suport de la qual i col·laboració amb el moviment liberal marcaran el seu esdevenir, serà descoberta en una d’aqueixes col·laboracions, conduïda a presó i sentenciada a mort.
Un amor que no torna, el xantatge del seu botxí per deslliurar-la de la mort a canvi del seu amor, la fermesa de Mariana davant el jutge, la seua feblesa en moments de soledat… Portada a cadafal en la història real, Mariana es va convertir després de la seua mort en heroïna i defensora de la llibertat, encara més quan Lorca decidira contar la seua història impregnada de tot el seu univers lorquià.
En xinès, el terme 心 (Xīn) significa cor, però també pot significar ment. Aquesta dualitat reflecteix una manera de pensar molt diferent de l’occidental en la qual no es confronta sistemàticament el racional amb l’emocional, sinó que es consideren dues cares de la mateixa moneda.
Xīn és una comèdia transromàntica, una aparent intriga sobre traducció i negocis que esdevé, a colp d’embolics, en una reflexió contemporània sobre els rols sexuals i l’afectivitat. La confrontació de les diferents visions del món de Fidel i Bàrbara, els seus dos protagonistes, dóna lloc a un delirant joc d’espills en el qual les seues pors i desitjos, les seues fòbies i les seues filies, s’entrecreuen en forma de desafiaments i dilemes fins a formar un nus ja, tal vegada, indestructible.
Aula Vocal 5 naix com a associació cultural el 17 de febrer de 2017 a partir d’un grup d’amics que des de 2014 es reunien assíduament per a practicar la polifonia. La primera actuació com a grup vocal va ser en febrer de 2015.
La seua vocació és construir un repertori clàssic que han pogut interpretar en distintes parròquies de la ciutat de València, amb i sense acompanyament instrumental.
Estes veus també s’han sentit a la seu social de la Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí i han col·laborat amb la Banda de la Agrupació Artístic Musical de Tavernes Blanques. Els seus últims concerts han sigut el de Nadal a la Parròquia del “Sagrado Corazón de Jesús” en la plaça de Patraix de València i el 24 de febrer de 2019 a l’esglèsia de Santa Maria Magdalena de l’Olleria.
Carles Hernández Coscollà és el seu director des dels seus orígens en 2014. Té estudis de percussió en l’ESMuC, l’Escola Superior de Música de Catalunya i en la Hoschule Für Musik Freiburg. La seua gran vocació és comprendre els fonaments de l’aprenentatge, la qual cosa es traduix en una qualitat en els seus mètodes de preparació i ensenyament que gaudixen, en cadascú dels assaigs, les dones i homes que integren esta formació coral, Aula Vocal 5.
Impartit per Mario Torrecillas, de PDA Films, el taller d’animació “Yo me jubilé, ye ye!” està dirigit a persones majors. Forma part de “Animació, consciència, mediació”, projecte de Susana García i Samuel Sebastián, que van guanyar un dels Premis de Cultura Inclusiva promoguts per Las Naves.
En el taller participa l’associació Hogares Compartidos i altres societats de majors, així com un grup de rock format per jubilats, Los Peyfer.
Presentació als assistents del taller i de la banda de rock Los Peyfer, formada per jubilats del Cabanyal, que interpretarà diversos temes. Aquest serà un dels elements que dinamitzarà la proposta d’animació. La música, els instruments de l’orquestra i altres mobiliaris, al costat de les pròpies persones participants, juntament amb altres recursos d’animació com l’acolorit de cel·luloide, seran part de la proposta. El treball amb les persones assistents es farà des de les seues inquietuds i necessitats, des del record del cinema i el seu “ací i ara”.
També es farà una filmació i presa de fotos del procés de treball com a documentació.
Els vilans en els còmics ocupen un paper tan important com els superherois. Però, d’on venen? Què busquen? En “Una de Villanos” descobrirem les seues històries i què els va portar a convertir-se en supervilans. Podria passar-li a qualsevol? Seran tan malvats com pinten?
El taller ‘Valentia, el arte de crear una micronación’ és una activitat organitzada per Äther Studio (Audrey Lingstuyl i Michael Urrea), residents de mediació de la convocatòria Cultura Resident en el Centre del Carme Cultura Contemporània amb el Projecte ‘Valentia, el nacimiento de una micronación’.
La seua residència consisteix en la creació d’una micronació efímera anomenada Valentia, a través de la qual es qüestiona el fenomen usualment anomenat ‘crisi migratòria’ o ‘crisi humanitària dels refugiats’ a partir de diferents experiencies de vida, accions col·lectives i activitats dins i fora del Centre del Carme.
La celebració d’esta jornada en commemoració de la Diversitat Cultural pretén crear espais de trobada entre les persones i les organitzacions que treballen per la convivència i integració de totes les nacionalitats que conviuen a la ciutat a través de la cultura. Una ocasió immillorable per posar de manifest la importància del diàleg intercultural, la diversitat i la inclusió, en una festa participativa organitzada per l’Ajuntament de València, a través de la delegació de Patrimoni i Recursos Culturals.
Per a l’organització del dia 18 de maig, s’ha previst una jornada d’activitats divulgatives i folklòriques, en horari de 17.00 h a 21.00 h, a la qual participaran 20 associacions de diferents nacionalitats d’origen, totes elles establides a la ciutat de València.
Amb este event multicultural es manifesta un compromís cap a la diversitat front els estereotips, per tal de millorar l’enteniment entre gent de cultures diferents, amb una celebració que pretén, de nou, omplir la plaça de la Mare de Déu repetint l’èxit d’anteriors convocatòries.
CONSULTA LA PROGRAMACIÓ
15.600 días recorre més de quaranta anys del treball de Xisco Mensua (Barcelona, 1960). No obstant això, a pesar de l’ampli espai temporal que comprén, l’ací reunit es referix paradoxalment a un sol esforç, a una única temptativa: assetjar la vida mateixa en quant ella té d’irrepresentable.
És com un obstinat i inacabable diari d’incerteces que es pregunta sobre la relació entre discurs i experiència, sobre el cos, el món i els llenguatges. Però un diari que mai diu jo, sinó nosaltres; un text continu, ininterromput, en el que l’individual es dissol en el pensament col·lectiu.
Trobada d’artistes i col·lectius seleccionats en el programa Cultura resident de suport i impuls a la creació artística. En la trobada s’ajuntaran artistes que estan realitzant una estada de 2 a 6 mesos en producció artística a Las Cigarreras Centre Cultural d’Alacant, d’investigació al Museu de Belles Arts de Castelló, en mediació en el Centre del Carme Cultura Contemporània, i els/les artistes seleccionats/des per a les residències de Cultura Resident a l’estranger: Taipei, Xile, Praga, Hèlsinki i Ginebra.
L’objectiu és generar un espai per al diàleg i intercanvi dels projectes artístics que s’estan desenvolupant en el marc de Cultura Resident i potenciar els nexes entre artistes, disciplines i metodologies.
Berlín posa en escena a un sol personatge: Eva Braun, l’amant i, quasi ja en l’hora de la seua mort, esposa d’Adolf Hitler.
A través de huit moments que transcorren en el búnquer de la capital alemana durant les hores prèvies a la invasió de l’exèrcit soviètic, Eva Braun ens farà partícips de la història d’amor que va viure al costat del líder nacional-socialista, des de la seua primera trobada fins a la fi.
Intents de suïcidi, gelosia i il·lusions desfetes van marcar una relació apassionada, a la vora de l’ocàs, amb la mort com a únic horitzó, en un temps en què el quotidià i el mític es van entrellaçar.
El sistema patriarcal continua protegit per la història de l’art que es mostra en els museus, on se segueix oblidant les artistes del passat i limitant la presència d’obres d’artistes vives.
L’exposició ‘Patriarcado’ realitzada en col·laboració entre el Centre del Carme Cultura Contemporània de València i el Museo Nacional Thyssen-Bornemisza, presenta accions performatives registrades en vídeo per Cristina Lucas i Eulàlia Valldosera, per a contestar una tradició patriarcal que es va apropiar dels llenguatges visual i discursiu i de la seua transmissió, que redueix la llengua i el desig de les dones al silenci: una eficaç eina de la violència de gènere per a la dominació masculina sobre les dones.
Taller multidisciplinari de creixement interior per a dones partint de la lectura i la posterior integració dels continguts amb l’escriptura, la meditació i la dansa.
