Este 2019 el cantautor penedesenc commemora el seu 15 aniversari damunt dels escenaris i ho fa amb un disc on es deslliura de totes les etiquetes per a explicar-nos relats de l’ample univers emocional, que tenen com a fil argumental una curiosa i alegre simbologia festiva.
Ens trobem davant d’un treball extremadament conceptual, on cada cançó rep el títol d’un acte de festa major. Un total de tretze peces musicals que arriben en un dels seus moments creatius més brillants, col·locant-lo com un músic, compositor i autor de referència.
Cesk Freixas torna amb un aire modern i molt més internacional, una alenada de brisa fresca per a les seues cançons, que
són, a la vegada, pulsions de vida, com una Festa Major plena de moments per a celebrar.
Pi de la Serra torna a la ciutat de València amb Dues tasses, el seu 22è disc, i inclou noves cançons, temes instrumentals i alguna referència a altres autors com és el cas de l’Escola de la Ribera d’Ovidi Montllor.
Retrats personals i socials que, amb l’enfocament d’en Quico, prenen un significat especial. Sense tabús ni dramatismes però alhora amb la contundència, sensibilitat i sornegueria que li són propis. D’altra banda, però, hi trobarem també cançons emblemàtiques de diferents èpoques (Els fariseus, Si la merda fos or… o Sóc poeta).
Concert programat dins el Festival BarnaSants 2019
A partir del proper dia 14 de març, les falles participatives del Centre del Carme s’activaran amb música i llums, creant un espectacle amb el qual culminarà un procés en el qual han participat més de 400 escolars.
Els dies 14, 15, 16 i 17 de març des de les 19 hores al claustre renaixentista es sumarà a la falla 3D GRAFFITI, amb disseny de PichiAvo en col·laboració de l’alumnat del Centre d’Educació Especial Ruiz Jiménez de València, la música de els djs José Coll i Vicente Buitrón, entre d’altres.
Els mateixos dies a les 20:30, 21, 22 i 22:30 h un joc de llums sobre música d’Amores grup de percussió, accionarà la falla MUSEV.M al claustre gòtic. Un projecte de Javier Molinero i Bernat Ivars, realitzada i intervinguda de manera comunitària per centenars d’alumnes de diversos centres educatius.
En la sessió ‘Les dones animen el món’ podrem veure projectades obres de Rocío Álvarez, Florence Henrard, Isabel Herguera, María Lorenzo, Marie Paccou i Joanna Quinn, totes elles professionals del cinema d’animació de reconegut prestigi internacional que han rebut una gran quantitat de premis internacionals a més d’haver estat nominades a premis com ara els BAFTA, Oscar o els Goya.
Després de la projecció hi haurà un debat amb Susana García Rams, artista, professora d’animació i co-directora del projecte de cultura inclusiva ‘Animació, Consciència, Mediació’; María Lorenzo, animadora i Giovanna Ribes, cineasta, directora del festival Dona i Cinema, membre de CIMA i que explicarà el projecte Atenea per a desenvolupar els projectes de les estudiants de cinema.
Entre 1939 i la dècada dels 90, un nombre ingent de nounats i de xiquets va desaparèixer de les presons de dones, de les maternitats i dels hospitals públics i privats d’Espanya.
‘Duerma en ti. Maternidades robadas’ –títol inspirat en el poema ‘La madre triste’, de Gabriela Mistral– presenta vint casos de víctimes d’aquestes desaparicions a través de retrats fotogràfics, material històric, testimoniatges i documents revelen cerques entre arxius tancats i dades manipulades. Malgrat la foscor a la qual els releguen societat i Estat, les víctimes –mares, pares, filles, fills, germanes i germans– no descansen.
El projecte, resultat de la col·laboració entre Lange-Churión, Borrachero Mendívil i diversos col·lectius de víctimes, convida el visitant a buscar respostes: Què va passar? Per què? Quines conseqüències han tingut les desaparicions en les vides de les víctimes? Quina ha sigut la resposta de l’Estat? És el nostre silenci còmplice de la impunitat?
Amb l’objectiu de guardar la memòria de la dansa a Espanya al llarg del segle XX, l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya planteja la publicació d’una trilogia on realitzar una exposició cronològica dels fets relatius amb la dansa esdevinguts tenint en compte les fites històriques decisives del nostre país.
El primer volum Des dels últims anys del franquisme fins a 1992 abasta una etapa on s’inicien una sèrie de polítiques culturals decisives per al desenvolupament de les companyies de dansa contemporània a Espanya. Així mateix, 1992 és també una data destacada per a Espanya perquè la mirada internacional està dirigida cap al nostre país degut a la celebració de les olimpíades de Barcelona i la Expo a Sevilla.
Història de la dansa contemporània a Espanya (Vol. 1) és un manual d’estudi per a la disciplina de la dansa. Per això, l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya té previst realitzar diverses presentacions per tot el país. El dimecres 13 de març a les 12.00 hores en l’hall del Teatre Principal de València se celebra la segona presentació del llibre, després de la primera trobada en els Teatres del Canal fa uns dies.
L’acte comptarà amb la presència de:
Rosángeles Valls, vicepresidenta 2a de l’Acadèmia, coordinadora de la publicació.
Carmen Giménez Morte, acadèmica, coordinadora de la publicació i editora del llibre.
Toni Pastor, acadèmic i primer director de Dansa València.
Guillermo Heras, acadèmic, director d’escena i gestor.
La taula estarà moderada per l’acadèmic i director adjunt del Institut Valenciá de Cultura Roberto García.
La Corona d’Aragó ha sigut tradicionalment estudiada com a entitat política i cultural. No obstant això, l’exploració de les connexions i divergències en el camp específicament musical entre els diversos territoris que la conformaven és un treball pendent en un estudi global actualitzat. ¿Es pot parlar d’un patrimoni musical amb entitat propia dins d’aquest àmbit geogràfic? Si és així, ¿quines foren les seues característiques i com van evolucionar amb el temps? ¿Quina visió es té en l’actualitat?
Enguany es commemora el 600 aniversari de la creació de la Generalitat Valenciana com a institució permanent del Regne de València pel rei Alfons el Magnànim el 1418. Aquesta instauració es produïa només un quart de segle abans de la màxima expansió territorial de la Corona, amb la conquesta del regne de Nàpols (1442). És aquesta una bona ocasió per a fer balanç sobre els avanços en el coneixement i reflexionar sobre els nous reptes que planteja la recerca sobre la cultura musical en el marc comú de la Corona d’Aragó a través d’un viatge pel temps entre el naixement d’aquesta institució histórica i la supressió el 1707, juntament amb la personalitat jurídica del regne de València i de la mateixa Corona.
A més de la recerca, des de l’Educació Superior s’ha atendre a altres funcions de la universitat, és a dir, la transferència del coneixement, la docència i difusió social d’aquest. Per això, aquest congrés inclou sessions que conecten els aspectes anteriors amb la innovació, imprescindible perquè el món acadèmic s’adapte als canvis en la societat actual i done resposta als nous reptes que es generen.
El congrés internacional sobre el patrimoni musical de la Corona d’Aragó tracta d’avançar en la reducció d’aquests espais buits a través de quatre sessions sessions científiques de ponències i comunicacions així com tres taules redones.
Posteriorment, els resultats d’aquest congrés es publicaràn en una monografia sobre l’estat actual de la investigación sobre el patrimoni musical de la Corona d’Aragó així com les noves perspectives, innovacions i reptes en la societat del segle XXI.
Inscripció a l’enllaç d’esta pàgina.
La majoria de les religions tenen una cultura musical pròpia. Tractant-se d’un llenguatge abstracte, resulta més efectiu per a comunicar idees místiques que la paraula i és un recurs, per tant, indispensable per al discurs de qualsevol religió. Algunes vegades serveix per a rendir culte a una deïtat, altres cerca afavorir la meditació i unes altres crea escenaris on viure emocions complexes com la devoció, el penediment o el pas del temps o la transició, tractant d’acostar-nos a vegades al concepte de l’eternitat. Sense necessitat de polaritzar entre la música d’orient i occident, l’ús del ritme, del timbre i del pols han variat enormement a través dels segles evolucionant com l’han fet els ritus, l’imaginari i les doctrines pròpies de cada comunitat religiosa i cada zona geogràfica. Però, després de tot, els ingredients que emprem són els mateixos: aire, vibració i silenci.
Aquesta és precisament la premissa del cicle Músiques Religioses del Món: celebrar la diversitat de les diferents manifestacions religioses amb la música com a element unificador. Una eina de comunicació i intercanvi cognoscible a tot el món que eixampla els nostres límits per a abordar aquelles preguntes a les quals no sabem respondre i apel·lar a les nostres emocions independentment de la nostra procedència i de la nostra fe.
El programa del cicle pretén posar en comú un univers tan plural en les religions com el de les mateixes persones que ho habiten.
Continua el cicle de conferències organitzades entorn de l’exposició temporal “L’Argila de la mitja lluna”, que s’exhibix en el MhV des del mes de desembre passat.
Dimarts vinent, 12 de març, a les 19 h., a la sala d’usos múltiples del Museu d’Història de València, Patrice Cressier,expert en arqueologia islàmica, ens parlarà sobre “Joguets infantils i religiositat popular: les figuretes de fang en Al-Andalus”.
Patrice Cressier és doctor en Història de l’Art i Arqueologia islàmica per la Universitat de Paris IV-Sorbonne i en Geofísica per la Universitat de Strasbourg I.
El Grup Instrumental de València proposa per al seu programa de “Cambra al Palau” un monogràfic del gran compositor rus Igor Stravinski. Amb el títol “Only Stravinsky: Octet & L’Histoire”, començarà amb l’“Octet, per a instruments de vent” i seguirà amb la “Historie du Soldat”, basat en un conte popular rus i de cort neoclàssic, que utilitza molts elements del folklore del seu país. Una obra mestra en la qual participaran Miguel Pina com a narrador, l’actor Tonino Guitián en el paper de soldat i Maribel Bravo com a diable.
Concert homenatge a Didín Puig
BANDA SIMFÒNICA DE DONES DE LA FSMCV
Marita Primo, directora
LA SUITE DE LES SÉQUIES
SALA ITURBI
Daniil Trifonov, piano
ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL TEATRE MARIINSKI DE SANT PETERSBURG
Torna Valery Gergiev, un dels directors més volguts i admirats pel públic valencià. Des que debutara al Palau el 1994 amb l’òpera “Ivan el Terrible” de Prokófiev, Gergiev ha dirigit en 14 ocasions a la Sala Iturbi de l’auditori valencià. Interpretarà un programa del gran repertori amb el preludi de l’òpera “Lohengrin” de Richard Wagner, el Concert per a piano i orquestra núm. 1 de Serguéi Rakhmàninov amb el pianista Daniil Trifonov i, la Simfonia núm. 5 de Piotr Ilitx Txaikovski. Gergiev ha estat Principal Director de la London Symphony Orchestra i també ha treballat amb les òperes de Viena i Nova York i, les filharmòniques de Rotterdam i del Teatre alla Scala de Milán, mentre que des del 2015 és el principal director de la Filharmònica de Munic. L’Orquestra del Mariinsky és una de les formacions musicals més antigues de Rússia. L’han dirigida entre altres, Berlioz, Wagner, Von Bülow, Txaikovski, Mahler, Nikisch, Rakhmàninov, Mravinski o Temirkànov.
