Actividades archivo | Page 67 of 128

Nowhere Man, un solo de dansa d’Andrés Corchero

En el marc de l’exposició La mirada de les coses. Fotografia japonesa entorn de Provoke, convidem a Andrés Corchero, ballarí format amb Kazuo Ohno (cofundador amb Tatsumi Hijikata de la dansa Butho) i amb Min Tanaka (amb qui ballà al Japó, Europa i els Estats Units) a realitzar una improvisació que nasca i modifique el propi espai expositiu. A partir de l’escolta de l’espai-context de l’exposició i, alhora, del solo Nowhere man, el ballarí realitzarà un diàleg entre el seu cos, l’espai, les obres exposades i els propis espectadors.

«Nowhere man naix del desig de ballar a partir de música que, per la raó que siga, m’emociona, em fa riure, plorar, pensar… Decidisc l’espai sonor i la música en funció del moment vital i d l’espai d’actuació. Nowhere man és un projecte obert que em permet construir cada dia una peça diferent. És per això que el lloc de l’actuació és fonamental, donat que determina en gran manera la “composició final”».
Andrés Corchero

Després de l’actuació hi haurà un encontre amb l’artista per tal de contextualitzar la seua pràctica i l’evolució des del Butoh fins a l’actualitat.
Andrés Corchero té estudis de teatre i experiència en mim contemporani, clown i actor en diversos espectacles de teatre i circ. Estudià dansa Butoh i va formar part de la companyia de dansa Mai-Juku, dirigida per Min Tanaka. És director de la prestigiosa companyia Raravis i actualment és professor interí a l’Escola Superior d’Art Dramàtic i en el Conservatori Superior de Dansa de l’Institut de Teatre de Barcelona i imparteix classes regulars, tallers intensius i seminaris en escoles de tot el món. És Premi Nacional de Dansa de Catalunya 2003 per la seua trajectòria artística i Premi Aplaudiment 2002.

Noise Factory. Al voltant de “La mirada de les coses”

John Cage va dir que, si l’ignores, el soroll et pertorba, t’inquieta. També va dir, d’altra banda, que quan de veritat hi pares atenció es converteix en fascinant. El soroll aconsegueix portar al capdavant allò que està llunyà i difús, com el gra i els desenfocaments en una fotografia de Daido Moriyama. El soroll (en el so i en la fotografia) és el món on habiten ombres i fantasmes.

Noise Factory proposa un apropament sonor a la fotografia japonesa dels seixanta i setanta a través del soroll i l’ombra, tot amb una escolta que desborda els límits de la imatge i que entén l’espai expositiu com un ens actiu subjecte a transformacions.

Lectures expandides de “Llums de Bohèmia”, de Valle-Inclán

Bombas Gens tanca la temporada 2018/19 del grup de lectura de Bombas Gens Centre d’Art i volem compartir-ho amb lectors i lectores que vulguen sumar-se a aquesta sessió especial oberta al públic. Vos animem a assistir, llegir, escoltar, participar, debatre i conéixer de prop la dinàmica del grup, en què l’experiència lectora individual es multiplica a través dels diferents angles, sensibilitats, impressions i punts de vista que proposen els participants en cada sessió.

En esta ocasió comparteixen le(s) lecture(s) de Llums de Bohèmia, de Ramón María del Valle-Inclán, lectura vinculada a l’exposició «Nicolás Ortigosa. obres 2002-2018». Com a colofó a la sessió farem lectures en veu alta d’algunes de les escenes més significatives de Llums de Bohèmia, obra teatral amb què Valle-Inclán inaugurà el gènere de l’esperpent. Publicada per entregues setmanals el 1920 i editada en la seua versió definitiva en 1924, l’obra no va ser estrenada en Espanya fins el 1979, precisament a València, al Teatre Principal.

Des de setembre de 2017, el grup de lectura de Bombas Gens Centre d’Art, amb l’estreta col·laboració de la Biblioteca Joanot Martorell de Marxalenes, es reuneix periòdicament per compartir la lectura d’una obra literària vinculada a una de les exposicions del centre d’art amb l’objectiu de fomentar i amplificar el diàleg multidisciplinari que ens proposa la seua programació.
Paco Inclán s’encarrega de dinamitzar el grup. És autor dels llibres de relats Tantas mentiras i Incertidumbre, ambdós publicats per l’editorial Jekyll&Jill. A més, és editor de la revista d’art i pensament Bostezo i imparteix tallers d’escriptura creativa.

Durant el curs 2018/19, al grup de lectura hem compartit els següents llibres:
El far, de Virgina Woolf. Lectura vinculada a l’exposició «El pols del cos».
Un hivern a Mallorca, de George Sand. Lectura vinculada a l’exposició «Anna-Eva Bergman. De nord a sud, ritmes».

Confessions d’una màscara, de Yukio Mishima. Lectura vinculada a l’exposició «La mirada de les coses. Fotografia japonesa entorn de Provoke».

Primera nieve sobre el monte Fuji, de Yasunari Kawabata. Lectura vinculada a l’exposición «La mirada de les coses. Fotografia japonesa entorn de Provoke».
El Aleph, Jorge Luis Borges. Lectura vinculada a l’exposició «Nicolás Ortigosa. Obres 2002-2018».

Llums de Bohèmia, de Ramón María del Valle-Inclán. Lectura vinculada a l’exposició «Nicolás Ortigosa. Obres 2002-2018».

Exposició del projecte Finestra inclusiva 2019

FINESTRA INCLUSIVA 2019 és un projecte de circ social de l’Associació La Finestra Nou Circ, i sorgeix com a activitat de desenvolupament personal i col·lectiu, d’apoderament i de foment de la creativitat, orientat a joves en risc d’exclusió social, i persones amb diversitat funcional, utilitzant les tècniques de circ.

Començàrem el curs en octubre, col·laborant amb diverses associacions de l’àmbit de la joventut i la diversitat funcional, en les quals s’han realitzat tallers setmanals de formació circense. Després de la fase de creació de l’espectacle, clausurarem el curs realitzant aquesta exhibició, donant visibilitat al projecte, i donant l’oportunitat i experiència a tots els participants de pujar-se a un escenari per mostrar al món el quesí són capaços de fer.

Mus’n’babies a l’exposició ‘Xisco Mensua. 15.600 días’

MUS’N’BABIES és una activitat pionera a Espanya en l’àmbit de l’educació artística que uneix els conceptes de Música, Museu i Bebé.

Consisteix en una visita a les exposicions dirigida a famílies amb xiquets de 0 a 3 anys mitjançant la música, on els xiquets, acompanyats de les seues famílies poden experimentar i gaudir dins del context de l’exposició d’una experiència singular.

En aquest cas ens endinsem en l’obra de Xisco Mensua, recorrent els seus temes principals al més pur estil mus’n’babies.

Cinema Jove

Cinema Jove dedica una retrospectiva als inicis del tàndem cinematogràfic més prolífic i original, els germans Joel (1954) i Ethan Coen (1957), guanyadors de quatre premis Óscar, dos BAFTA, un Globus d’Or, una Palma d’Or i tres guardons al millor director a Cannes, entre altres reconeixements.

El cicle, que podrà veure’s en el Claustre Gòtic del Centre del Carme Cultura Contemporània, compila les primeres pel·lícules de dos directors que s’han convertit en un referent del cinema contemporani, cineastes independents que no han permés a les productores condicionar el contingut ni la forma de les seues propostes.

La seua trajectòria alterna el drama amb la comèdia en exercicis de virtuosisme protagonitzats per personatges estrafolaris que viuen tràngols tan còmics com devastadors. Són un exemple poc habitual de treball en equip. En el seu debut, Joel va signar la direcció i Ethan la producció, però amb el temps van començar a signar a junts, perquè tots dos han desenvolupat labors de producció, direcció i guió.

Amb la col·laboració del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.

Concert Suzuki de Músiques populars del món

Aquest concert es durà a terme per alumnes de l’Aula Suzuki d’Aulameda Escola de Música de violí i piano. Aquesta metodología es basa en l’aprenentatge de la música des d’una perspectiva semblant a l’aprenentatge de la llengua materna. Per això, està enfocada a començar amb alumnes d’entre tres i cinc anys. Els principiants adquirixen les tècniques bàsiques de cada instrument per mitjà de recursos lúdics i un repertori que aprenen per mitjà de la sensibilitat auditiva i la memòria. Un altre dels pilars pedagògics d’este mètode és l’execució musical en grup. Per això, els joves músics reben clases tant individuals com grupals d’instrument. Així, es presentaràn en esta ocasió acompanyats d’un xicotet grup de músics de suport per a interpretar un repertori de melodíes folklòriques de distintes procedències.

‘Fête de la musique’ Enchantée Julia & Terrenoire

Cada any, França celebra la Fête de la musique (la Festa de la música) el 21 de juny. Aquesta gran festa popular, festeja la música viva en tota la seua diversitat i la seua amplitud.

“Nosaltres Europa” és el lema d’aquesta temporada cultural al Institut français d’Espanya i per aquesta raó, dos grups francesos tocaran a Bilbao, Madrid i València els seus ritmes sintètics per una Europa musical en ple moviment que mira cap al futur: Enchantée Julia (R&B-soul) i Terrenoire (synthpop).

A València, el Institut français s’associa una vegada més amb el Centre del Carme Cultura Contemporània per a oferir una experiència musical única, en l’entorn màgic del claustre gòtic del centre i fent brillar, amb aquestes noves veus el primer dia del solstici d’estiu.

Inauguració ‘Zoextropia. Lo bello posthumano’

Zoextropía explora noves maneres de pensar les categories estètiques del bell i el sinistre a través de la producció artística contemporània i des del context de les recents filosofies de pensament que qüestionen l’antropocentrisme.

Zoextropía proposa una selecció de pràctiques artístiques i debats que es troben a la frontera entre la ciència i la tecnologia, i que aborden d’una banda el terreny dels límits humans generant noves ontologies com el no-humà o l’a-humà, i per un altre els límits de la bellesa, tant en la representació del propi cos com en la seua intricada relació amb la resta d’entitats vives.

Permea obert. Comissariat, pedagògic? amb María Acaso i Luis Camnitzer

La qüestió del gir educatiu en les arts és un tema que, encara que de manera irregular, ja té un cert desenvolupament en el territori espanyol. La necessitat d’un desplaçament cap allò pedagògic en les pràctiques institucionals de museus i centres d’art ha generat un espai discursiu que, tot i que ha calat de manera desigual entre els diferents agents i contextos, es configura com un eix clau des del qual donar forma als programes expositius, d’acció cultural i educatius dels museus i centres d’art. Aquesta evidència, revelada amb claredat per a la majoria dels professionals de l’educació en museus és, però, molt més confusa i complexa des de posicions curatorials i de gestió institucional.

Sota la premissa d’aquesta heterogeneïtat i la seua riquesa, proposem un grup de treball amb Maria Acaso y Luis Camnitzer, des del qual analitzar l’anomenat comissariat pedagògic, una aproximació a la pràctica curatorial que es formula des del potencial educatiu de l’exposició i les narratives que la conformen i es desplega a través d’eines i dispositius tant artístics com educatius formulats per activar el diàleg amb els públics en diferents moments del procés expositiu.

L’objectiu d’aquesta trobada és avaluar de manera col·lectiva la pertinència d’aquest enfocament a partir de les experiències, coneixements i posicions de diferents artistes, professionals del comissariat i l’educació en museus que treballen al territori valencià i donar forma, en el possible, a un cos de coneixement susceptible de ser activat en el desenvolupament de projectes de comissariat.

Programa:

19 de juny, 16:00-20:00 h

Primera sessió del grup de treball. Comissaris, artistes i educadors.

20 de juny, 11: 00-14: 00 h

Segona sessió del grup de treball. Comissaris, artistes i educadors.

20 de juny, 16:00-20:00 h

Segona sessió del grup de treball. Oberta a la participació de professionals interessats. Aforament limitat, amb inscripció prèvia

Inauguració ‘Vicente Rodes Aries. El estudio del natural’

Vicente Rodes Aries (Alacant 1783 – Barcelona 1858) és un dels artistes de major qualitat i producció retratística de la primera meitat del segle XIX. No obstant açò, fins ara el coneixement de la seua obra havia quedat restringit a les escarides cites en els diccionaris de pintors, a estudis ja centenaris -com el qual li va dedicar Carlos Pirozzini en 1891 o l’article de Maurici Serrahima en el Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona de 1935- o a un escàs nombre de col·leccionistes que atresoren els seus pastissos, olis i dibuixos. La seua obra no s’havia vist més que en comptadíssimes mostres col·lectives, realitzades a cavall entre els segles XIX i XX, i l’única mostra monogràfica d’entitat es va deure a la iniciativa del seu nét, Fidel de Moragas i Rodes, en 1926 a Valls.

Conferència performativa ‘Queridas viejas’ amb María Gimeno

Queridas Viejas’ és una conferència performativa en la qual s’inclou a les dones artistes en el manual ‘Història de l’Art’ de E. H. GOMBRICH, un llibre amb el qual tantes generacions han estudiat art a tot el món. Llibre que és la icona del cànon establit i que defineix el que és Art amb A majúscula. L’acció implica engreixar el llibre, “fent lloc” a les dones creadores, mitjançant corts de ganivet en el seu interior, incloent les pàgines que falten.