Batalla de les Flors

La Gran Fira de València tanca el seu programa d’activitats amb la Batalla de Flors. Introduïda en 1891 per iniciativa de Pasqual Frígola, baró de Cortes de Pallars, va començar a celebrar-se al passeig de l’Albereda, a imitació d’uns combats lúdics semblants que se celebraven amb gran esplendor a Niça, a la Costa Blava, durant les seues festes de Carnestoltes, i que després també s’exportarien a altres ciutats europees i espanyoles.

Ràpidament, la Batalla de Flors es va convertir en el festeig més distingit i alhora popular de la Gran Fira, i es va configurar com una gran fita social i espectacle per al conjunt de la ciutat. De fet, la Batalla de Flors es va mantindre com un dels principals actes festius i socials de l’era daurada de l’antiga Fira, que transcorre entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX.

La Batalla de Flors s’obri amb un seguici encapçalat per la Policia Municipal de gala i a cavall. Després, comença la cavalcada valenciana, que consta de música de tabal i dolçaina, seguida de portadors de joies i pomells i de gropes de parelles abillades amb vestits a l’antiga.

Tot seguit, comença la desfilada de les carrosses i els cotxes lleugers. Després d’una segona volta en què s’entreguen els premis a les millors carrosses i cotxes, es dispara una carcassa anunciadora. És en eixe moment quan de veres comença la Batalla de Flors, consistent en l’intercanvi de clavellons a manera de projectils entre les carrosses, els cotxes i el públic. Enguany, seran llançats milió i mig de clavellons, fins que la disparada d’una segona carcassa anuncie que s’ha acabat la lluita.

Tot i que la Gran Fira de València ha experimentat fases de decadència i reestructuració, en les últimes dècades la Batalla de Flors ha conservat la seua preeminència dins de la Fira, perquè, a banda de clausurar-la, ha mantingut viu bona part del seu antic esperit popular. És així com la Batalla de Flors ha sabut combinar la tradició firal, l’arrelament valencià i la disposició al canvi, fet que ha possibilitat que es conserve com el patrimoni festiu que és.

Dades bàsiques