Archives: Actividades

Exposició de quatre artistes seleccionats Pilar Viviente, Jesús Manuel Moreno, Ana Ibáñez, Mompar Momparler amb tècniques i temes diversos segons el seu estil i trajectòria, l’element vertebrador del qual és el paisatge urbà de València des del punt de vista figuratiu i abstracte.

Tertúlia Culturarte homenatge a Rembrandt amb motiu del 350 aniversari de la seua mort realitzada per artistes i profesionals de l’àmbit cultural residents a la Comunitat Valenciana Carmina Gordo Master en història de l’Art, Jesús Manuel Moreno, Artista Plàstic, Celia Kettle Artista Visual, Pilar Viviente, Professora UMH Campus Altea i Artista Visual, moderada per José Bautista President de l’asociació i Artista Visual.

Culturarte se suma així a les celebracions que s’estant duent a terme en els principals museus i centres culturals tant nacionals com internacionals posant en valor a Rembrandt Van Rijin com a mestre de la pintura universal.

Fundació Bancaixa presenta l’exposició L’expulsió dels moriscos, que mostra sis llenços pertanyents a la Col·lecció Fundació Bancaixa en els quals es plasma un dels fets més importants de la història espanyola de l’edat moderna: l’execució d’un mandat de Felipe II en 1609 que engega l’expulsió dels moriscos de terres valencianes. La mostra, comissariada per Vicent Josep Escartí, catedràtic de la Universitat de València, constitueix una detallada i realista crònica visual d’aqueix moment històric, amb multitud d’escenes sobre el dramàtic esdeveniment de principis del segle XVII: des de l’embarque dels membres d’aquella minoria religiosa en diferents ports valencians fins al seu desembarcament en el port nord-africà d’Orà. En concret, les sis peces són: Embarque dels moriscs en el Grau de València, de Pere Oromig; Embarque dels moriscs en el port de Vinaròs, de Pere Oromig i Francisco Peralta; Embarque dels moriscs en el port de Dénia, de Vicent Mestre; Rebel·lió dels moriscs en el Queixal de Corts, de Vicent Mestre; Rebel·lió dels moriscos en la Serra de Laguar, de Jerónimo Espinosa; i Desembarcament dels moriscs en el port d’Orà, de Vicent Mestre. La sèrie pictòrica es completa amb un setè llenç sobre l’embarque dels moriscs en el port d’Alacant, que es troba actualment en mans d’una col·lecció particular.

La sèrie, encarregada per Felipe II de València i III de Castella, volia fixar per a la memòria històrica un fet transcendent per a la monarquia hispànica i per al territori valencià. Entre els anys 1612 i 1613, Pere Oromig i Francesc Peralta van ser els encarregats de representar en sengles pintures fetes conjuntament les escenes de l’expulsió en el port de Vinaròs i en el d’Alacant. Pere Oromig en solitari va ser el responsable de l’escena pictòrica del Grau de València, i Vicent Mestre va deixar plasmades les visions del port de Dénia, la revolta de la Muela de Corts i l’arribada dels moriscos a Orà; mentre, Jerónimo Espinosa va ser qui es va encarregar de plasmar els enfrontaments de la Serra de Laguar entre els moriscos i els cristians.Les sis obres propietat de Fundació Bancaixa van ser adquirides per la Caixa d’Estalvis de València en 1980 als hereus de l’historiador i polític valencià Don Elías Tormo i Monzó, que al seu torn els havia adquirit en 1917. Van ser donats a conèixer per vegada primera pel seu fill, Elías Tormo Cervino, a través d’un article publicat en 1977 en una revista d’àmbit local. Des d’aqueix moment havien sigut atribuïts a diversos autors i es van barrejar diverses dates. En 1997, gràcies a les aportacions de l’arxiver Jesús Villalmanzo, es va aconseguir identificar als autors de les obres que contenen la sèrie pictòrica de l’expulsió dels moriscos.

Fundació Bancaixa presenta l’exposició Soledad Sevilla. El sentiment del color, la primera retrospectiva que es realitza de l’artista a València, la seua ciutat natal.

La mostra, que compta amb la col·laboració de Bankia, realitza un recorregut pels seus més de quaranta anys de treball a través d’una selecció de 49 obres datades entre 1975 i 2018 que procedeixen tant de la col·lecció pròpia de la creadora com d’altres col·leccionistes institucionals i privats com el CEART (Centre d’Arte Tomás y Valiente de Fuenlabrada), CAAC (Centre Andalús d’Art Contemporani de la Junta d’Andalusia), MNCARS (Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia), Fundació Juan March, MACA (Museu Art Contemporani d’Alacant), Col·lecció ‘La Caixa’ d’Art Contemporani, Col·lecció CaixaBank, Col·lecció artística del Patronat de la Alhambra i el Generalife, Diputació de Granada, Col·lecció MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona), Col·lecció Banc Sabadell, Patrimoni Nacional, Col·lecció Ventura Garcés, Col·lecció Alfonso Cortina, Galeria Marlborough, Família Mendoza, Ciments Portland Valderribas, i la col·lecció de la Fundació Bancaixa. Comissariada per María de Corral i Lorena Martínez de Corral, l’exposició reflecteix l’evolució artística de Soledad Sevilla i el seu treball de representació de la llum i l’espai al llarg de tota la seua trajectòria.

La mostra s’estructura en blocs de les seues diferents etapes i sèries creatives: el començament en els anys 70 amb un treball geomètric com a reacció a l’academicisme propi de l’escola de Belles arts i amb línies diagonals que escapen de la tela i deixen lloc a la imaginació i al pensament; la introducció del color a la fi dels anys 70 i la sèrie Las Meninas, que comença després d’un curs a Harvard sobre el pintor i en la qual realitza un estudi no solament sobre la pintura, sinó especialment sobre la representació de l’espai; les sèries La Alhambra y Los Toros, en les quals la llum, l’aigua i les formes manifesten un moment ple d’utilització de trames, reticles i mòduls com a manera de transformar els motius que li inspiren i les sensacions i sentiments en llums i formes; la serieInsomnios, en la qual treballa la naturalesa i la matèria tant de l’exterior com de l’interior i mostra tensions cromàtiques i foscor; la sèrie Los Apóstoles, en la qual la figuració dóna pas a l’abstracció i l’artista relaciona les fustes i les teles per a parlar del seu amor i coneixement de la història de l’art; i, finalment, les sèries Nuevas lejanías y Luces de invierno, que reflecteixen fantasies i somnis mitjançant una metamorfosi en la llum i el color.

Fundació Bancaixa presenta l’exposició Jorge Ballester. Entre l’Equip Realitat i el silenci, la primera mostra antològica de la trajectòria de Jorge Ballester (València, 1944-2014), que ofereix una revisió de la seua producció artística des de la seua primera presentació pública com a cofundador de l’Equip Realitat a mitjan dècada dels 60 fins a les seues últimes creacions en l’etapa del seu treball en solitari. L’exposició, que compta amb la col·laboració de Bankia, reuneix una selecció de 93 obres de l’Equip Realitat i Jorge Ballester datades entre 1965 i 2013 que procedeixen tant de la col·lecció de la Fundació Bancaixa com dels hereus de Jorge Ballester, al costat de préstecs d’altres col·leccions institucionals i privades com les de l’IVAM, Col·lecció Mariano Yera, Fundació Enaire, Galería Punto, Col·lecció José Ignacio Zaragozá, Col·lecció Ana Rosa Ballester, Col·lecció Amparo Agraït Zaragozá, Col·lecció Enrique Carrazoni, Universitat Politècnica de València, Col·lecció Amalia Álvarez, Col·lecció Miguel Ángel Lluch i Col·lecció José María Pérez Verdoy, entre altres.

L’exposició s’estructura en nou blocs (Equip Realitat, Gestes bèl·liques, Anys de plom, A voltes amb el cubisme, Ells-jo, Jodasel, Pugilatos al marge, Hypnerotomaquia concupiscente i En companyia de la soledat) que recorren etapes i temàtiques essencials de la trajectòria de Ballester i que, al seu torn, revisen cronològicament el seu treball, donant a conéixer part de la seua obra que romania inèdita fins ara. La mostra aprofundeix també en les circumstàncies que van envoltar i van motivar la producció de les seues obres, deixant constància del sentit crític i compromés que va impregnar sempre al seu treball artístic.

La mostra arranca amb la producció de mitjan els anys 60 com a cofundador, al costat de Joan Cardells, de l’Equip Realitat, grup que va mantindre una actitud d’avantguarda de l’art valencià i que ha articulat la història de l’art des de mitjan segle XX fins ara. La selecció de peces d’aquesta etapa deixa veure la intensitat conceptual, el rigor ideològic i l’honestedat estètica que Ballester va edificar primer al costat de Cardells i, més tard, al costat d’Enrique Carrazoni, amb treballs marcats pel compromís amb la situació social, política, econòmica i cultural de l’Espanya predemocrática. Temes com el consumisme, l’opressió política, els falsos convencionalismes dels mass-mitjana, la funció de l’art o el paper de la dona en la societat protagonitzen les obres, tot això representat amb una important càrrega satírica i de denúncia i amb una visió contrària a les lleis del mercat de l’art.