23 Festival de Jazz València
Nes
Concert traslladat al Teatre El Musical TEM. Plaça del Rosari núm. 3. València.
Per motiu d’aforament, totes les entrades passen a ser no numerades.
NES és la unió de tres talents: la cantant i violoncel·lista franc-algeriana Nesrine Belmokh, el violoncel·lista francés Matthieu Saglio i el percussionista valencià David Gadea. Les seues cançons en anglés, àrab i francés naveguen des del jazz al soul, la música àrab o la cançó francesa. El seu primer disc “Ahlam” (‘somni’ en àrab) ha rebut nombrosos elogis de la crítica internacional: “Un dels discos de l’any” (The Times), “Un disc amb encant immediat” (Le Monde), “Un grup de gran originalitat” (Songlines), “Ha arribat el moment de NES” (Deutschlandfunk).
«Corredor bioacústic» és una instal·lació sonora multifocus dissenyada per al jardí de la Fundació Per Amor a l’Art que es presenta com a territori connexió entre diversos paisatges vitals. L’obra es composa d’altaveus construïts a partir de damajoanes modificades. Aquestos altaveus s’ubiquen al llarg del jardí, dibuixant una xarxa de sons que s’entrellacen. L’artista aborda la naturalesa del propi paisatge fent ús d’allò audible i inaudible. Obté dades de la planta per compondre també amb el que no se sent, produint-se un biofeedback que relaciona de manera directa la instal·lació amb el jardí. Els sons són, en la seua majoria, gravacions de camp en espais naturals, així com electrònica d’àudio digital i instruments musicals tradicionals. El viatge proposar per l’artista parteix d’una consciència espai-temporal i corporal, amb la finalitat d’habilitar un lloc de reflexió i comunicació, de connectar amb l’origen, la natura i la vida, d’escoltes múltiples empàtiques, de transitar l’afectivitat del lloc.
Luis López Casero. Saxofonista i clarinetista experimental, artista sonor i improvisador. Cursa estudis de música clàssica al Conservatori Professional de Música de Huelva i al Conservatori Professional de Sevilla Cristóbal de Morales. Format en jazz, música moderna i programació d’àudio. Ha estudiat Tècnic Superior de So, trobant en la tecnologia un mitjà per capturar i incorporar l’entorn al seu llenguatge. La seua manera de tocar parteix d’una consciència de cos present, presentant el seu instrument com a dispositiu sonor i com una extensió del cos. A més, treballa la música des d’altres llenguatges artístics com ara la dansa, el cinema, la fotografia, l’art d’acció i la instal·lació sonora, buscant expandir el concepte de música i d’allò sonor.
Inauguració de l’exposició «Herències, Les alqueries de l’horta de València», una mostra dedicada al món de les alqueries de l’extraradi de València, lloc històricament destinat a l’hora i el bestiar.
Paloma Berrocal comissaria l’exposició centrada en aquestos emblemes d’un mode de vida tradicional relacionat amb l’economia agrària, que van ser més que mers habitatges arribant a constituïr, juntament amb les barraques, els edificis més emblemàtics d’un paisatge cultural centenari.
De segur que heu imaginat com es vivia en altres èpoques, com eren les cases, què menjaven i a què jugaven… A través de la visita a l’exposició «Herències. Les alqueries de l’Horta de València», descobrirem objectes i troballes que ens ajudaran a recrear eixes vides passades mentre que el celler del s. XV ens permetrà passejar per una vertadera càpsula del temps.
I, heu pensat com s’imaginaran en el futur les nostres vides? Què els hi contaríeu? Què voleu convertir en record? Vos proposem construir la vostra pròpia càpsula on clavar tot allò que volem preservar per al futur i aquelles coses per les quals volem que se’ns recorde.
Quin és el procés de treball dels fotògrafs darrere de les obres de «La mirada de les coses»? En aquest taller volem conéixer-lo a través de l’experiment i ho farem mitjançant eixes imatges que guardem però que considerem rebuig.
Farem un paral·lelisme amb l’explicitació que fa Moriyama al mostrar els seus carrets, aquells que contenen les fotografies que no isqueren a la llum. Indagarem sobre la idea del procés, d’allò que no considerem i del que es queda fora de la nostra selecció, de l’error fet prova.
La nostra galeria del mòbil és testimoni d’allò que va passar de llarg i que ara ens aturem a mirar detingudament, modificant el temps de les imatges en ràfega. Proposem pinejar a superfície estàtica o líquida aquesta col·lecció d’imatges que ens parlen dels nostres temps pixelats.
En aquesta visita guiada dissenyada per Laura Pastor partirem de les “mirades de les coses” viscudes, contades, transmeses. A partir dels conceptes que l’Escola Mono-ha investigava: la materialitat de les coses, els temps i els espais que les envolten i la nostra relació amb elles. Durante la visita hi haurà exercicis, visualitzacions i escoltes que ens permetran conéixer la reinterpretació, des del present, de les pròpies obres d’Enokura Koji, un dels membres d’aquesta Escola de les coses (Mono-ha).
«De carn, d’os, de múscul, de sang que recorre amunt i avall el nostre cos travessem les portes de fusta, de metall, d’oli que fa girar les juntes. La tela que ara és pell, la pintura que ara és superfície, totes juntes fan ara un reflex conjunt que no ens permet veure’ns sinó entrar a ser aquell animal dempeus envoltat del guix blanc de les parets de la fàbrica, hui amb altres tints.
La nostra sola es marcada pel ciment, el mateix que va patir la petjada circular d’aquella maquinària que li va donar forma.
– “Vaig cap a tu”, diu la teua mà sobre el llistó de fusta que ja no es pot moure, fixat des dels 90 sobre el llenç amb la seua ombra pictòrica, i que aquella desitja extreure.
La teua mà i el llistó.
L’Escola de les Coses, l’Escola Mono-ha.
Prenent com a inspiració aquesta Escola de les Coses (Mono-ha) vos proposem reflexionar sobre la materialitat dels cossos que ens envolten i dels que som part, dels que els envoltaven i dels que eren part. Realitzarem una aproximació des del nostre present mitjançant referències visuals, sonores, objectuals, i corporals.
Els nostres vincles són absorbits per les coses, les coses ara estan afectades i poden ser afectes. Però… On estan les coses?»
Laura Pastor
«Aquesta conferència analitzarà la dimensió narrativa de les imatges, tant en la seua circulació mediàtica com en el context artístic. Alhora, veurem el caràcter igualment narratològic de moltes de les pràctiques artístiques contemporànies a partir d’alguns casos d’estudi dins la col·lecció Per Amor a l’Art. Tot açò té el seu origen en un vincle ancestral entre els actes de representar i relatar. La capacitat per donar sentit a les coses o a les imatges té una naturalesa híbrida entre la recepció visual i la construcció lingüística. En això residirà una significativa relació entre art i literatura que es potencia en les tendències més actuals. Aquestes dimensions seran considerades també com a gènesi dels relats historiogràfics més influents, així com de les estratègies de comissariat que poden reconéixer-se en les exposicions com a format habitual de recepció de les obres», Víctor del Río.
Activitat dins del marc del taller (EN) PROCÉS amb Víctor del Río. Assaig d’una exposició, que es desenvoluparà d’octubre a desembre de 2019.
Víctor Del Río és investigador i assgista, autor entre d’altres obres dels llibres: La pieza huérfana (Consonni, 2015); La querella oculta. Jeff Wall y la crítica de la neovanguardia (El Desvelo, 2012); Factografía. Vanguardia y comunicación de masas (Abada, 2010) o Fotografía objeto. La superación de la estética del documento (Ediciones Universidad de Salamanca, 2008). Col·laborador habitual de mitjans especialitzats en art i cultura visual, ha dirigit com a gestor i curador diferents projectes per a institucions museístiques i centre d’arts. Ha sigut conservador en cap del Museo Patio Herreriano de Valladolid i és professor de Teoria de l’Art en la Universidad de Salamanca, així com en el Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València.
El treball de Mette Edvardsen es situa en l’àmbit de la performance, com a coreògrafa i performer. Tot i que alguns dels seus projectes exploren altres mitjans i formats, com el vídeo, els llibres i l’escriptura, sosté l’interés en la relació que aquests mantenen amb les arts performatives com a pràctica. Establida a Brussel·les des de 1996, ha treballat durant anys com a ballarina i performer per a moltes companyies i projectes, i ha dut a terme els seus propis des de 2002.
«En els últims anys trobem un retorn al llenguatge en les pràctiques estètiques i, en la dansa i les disciplines coreogràfiques, llenguatge, text i escriptura s’han desenvolupat de diferents maneres dins les nostres formes de manifestació artística. Estic interessada en el llenguatge i l’escriptura com a part de la meua pràctica artística, en què l’escriptura és inherent al procés, afectant-lo des de dins. Si parlem de la coreografia, no estic interessada en el llenguatge, el text i l’escriptura com a ferramenta cap a un altra disciplina o forma artística (teatre, literatura), sinó com a part del meu propi camp d’actuació (dansa i coreografia). Treballe amb el llenguatge com a material. M’interessa com la realitat existeix en el llenguatge i com s’estén a l’espai real. Use el llenguatge per crear espais imaginaris i coreografies, i estic interessada en com el llenguatge parlat relaciona el cos amb l’espai.
Compartiré materials de diferents treballs que usarem com a punt de partida per pensar i fer coses en grup».
Mette Edvardsen
Amb projecció internacional, desenvolupa projectes amb altres artistes, com a col·laboradora o com a performer. En 2015, en Oslo, es presentà una retrospectiva del seu treball al teatre Black Box. Edvardsen té el suport de Norsk Kulturråd (2017 -2020), BUDA Arts Centre Kortrijk (2017 – 2020) i apap-Performing Europe 2020, un projecte cofinançat pel programa de la Unió Europea “Europa Creativa”. Actualment investiga en l’Acadèmia Nacional de les Arts d’Oslo i és artista associada en el teatre Black Box. En 2019-2021 forma part com artista del centre coreogràfic nacional de Caen (Normandia, França).
Consulta la programació de les activitats de la Gran Fira de València 2019
L’estiu ens convida sempre a traslladar la vida al carrer, on podem retrobar-nos amb veïns i amics o també acollir aquelles persones que ens visiten. No hi ha millor manera de fer-ho que amb la Gran Fira de València, una Fira que d’ací a dos anys celebrarà el seu 150 aniversari, però que es manté amb tanta força com el primer dia.
A més dels ja habituals espais dels Concerts de Vivers i els Jardins del Palau, en estos últims anys la Fira s’ha fet més gran que mai estenent-se per tots els racons de la ciutat amb eixa Correfira que recorre els barris i pobles de València. I també ha crescut amb les quatre nits que, cada cap de setmana, articulen bona part de les activitats: les Nits de Folk, que ens connecten amb les músiques tradicionals i el nostre patrimoni festiu; la Nit a la Mar, amb la seua oferta de concerts a la vora de la Mediterrània; la Gran Nit, que ompli de festa i cultura el centre històric, i la Nit de la Punxà, que preludia la Batalla de Flors, un combat pacífic que marca la fi de la Gran Fira. Tot, assaonat amb les diverses modalitats pirotècniques que componen el cicle dels Focs de la Fira.
Però la Fira també s’ha fet gran gràcies a la col·laboració entre institucions, coordinant activitats i sumant esforços a l’hora d’oferir la programació més completa a la ciutadania. Tot plegat ens permet presentar una oferta àmplia i diversa, dirigida a tot tipus de públic, que combina propostes més específiques amb altres de caràcter més general. Un programa que, un any més, convertirà la nostra ciutat en l’escenari a l’aire lliure per a un festival urbà, on la música, el teatre, la pirotècnia, el cinema o la gastronomia refrescaran les vesprades i nits de l’estiu.
Al costat dels dos ninots indultats 2019, hi haurà uns panells explicatius amb informació sobre les Falles, el Museu Faller i l’Indult del Foc, a més d’informació específica sobre els Ninots Indultat. A més, per primera vegada, es mostraran uns panells amb els projectes de les falles municipals de 2020.
Taller de lectura teatralitzada del text proposat amb exercicis prèvies de veu i expressió.
Taller multidisciplinari de creixement interior per a dones partint de la lectura i la posterior integració dels continguts amb la meditació, exercicis corporals i dansa.
