Els embulls del Port de València es van construir en 1914 pels enginyers José María Fuster i Fausto Élio, dins del Pla d’Eixample i Millora del Port de València, que pretenia rellançar la seua capacitat exportadora.
Cobert 4 del Port de València
Archives: Monumentos
Torres de Quart
Les Torres de Quart són una de les dues portes de la muralla baixmedieval que conserva València, a més de les Torres dels Serrans. Si el Portal dels Serrans era l’accés des d’Aragó i Catalunya, el portal de Quart era, per excel·lència, l’entrada des del Regne de Castella.
Torres dels Serrans
Una de les dues portes de la muralla baixmedieval que conserva València, a més de les Torres de Quart, és la de les Torres dels Serrans.
Van ser construïdes en el S. XIV pel mestre Pere Balaguer, entre els anys 1392 i 1398, com un símbol per a una ciutat que vivia una època d’esplendor i expansió comercial.
Antic Asil del Marqués de Campo
Edifici d’inspiració goticista construït per José Camaña a partir de 1882 per encàrrec del Marquès de Campo. A la façana principal -recaient al carrer de la Corona i que dóna accés a l’església- destaca l’arc apuntat i el gran balcó sobre la portada, així com la profusió de detalls flamígers en arcs i cornises. Es tracta de la transposició del llenguatge formal gòtic a l’arquitectura del ferro de finals del XIX, amb un resultat una mica ingenu, però molt al gust de l’època.
A la segona meitat del XIX van veure la llum diferents institucions assistencials promogudes per destacats personatges de la burgesia local. Aquest del Marquès de Campo estava concebut com asil per a nens, i se situava en el que era un actiu barri industrial amb nombrosos habitatges obrers. Actualment és seu de la Universitat Catòlica.
Conjunt Popular Modernista del Cabanyal
Presenten aquests habitatges un estil molt peculiar, que podria definir-se com una interpretació lliure i original del modernisme creada per la classe popular. Des de finals del segle XIX, l’atracció de ciutadans pels estiuejos de mar, l’augment del comerç marítim i la major demanda de peix a mesura que la ciutat creix, intensifica els nexes dels Poblats Marítims amb València.
Les simples cabanyes (d’aquí el nom de la zona), moltes amb les formes típiques de “barraques“, van convertint-se en habitatges unifamiliars, d’estreta façana i molta profunditat, normalment de planta baixa i pis i amb un pati central per guardar els estris de pesca.
Església Parroquial dels Sants Abdón i Senén
Pel seu estil pot assegurar-se que es va construir a la fi del segle XVIII o principis del XIX, quan encara el lloc era de la jurisdicció de l’Orde de Montesa, hereva, en el senyoriu del bailio de Montcada, de l’extingida Orde del tremp. La fàbrica de rajola del temple i del campanar, esvelt i amb un perfil característic en la rematada, amb edicle de contraforts diagonals, donen a esta església sobrietat i bellesa. La planta és de tres naus, la principal coberta amb volta de canó. Una cornisa amb barana metàl·lica corre sobre pilastres corínties que emmarquen arcs de mig punt en comunicació amb les naus laterals. El presbiteri té volta absidal i als peus de la nau s’alça el cor.
Universitat de València
La Universitat de València és un edifici aïllat, sobre una illa completa, amb les seves dependències ordenades al voltant d’un gran pati claustral de doble alçada que, fins fa alguns anys, albergava diverses facultats.
El seu origen és anterior a 1733 encara que, en 1830 l’arquitecte J. Martínez va realitzar gran part de l’obra existent. El 1889, Antoni Martorell va realitzar les façanes actuals de tall neoclàssic; encara que la que dóna a la plaça del Patriarca es va acabar a mitjans d’aquest segle i, en ella s’ha inclòs una font que no pertany al disseny original. El 1931, Javier Goerlich va afegir al claustre superior. Interiorment destaquen: el paranimf, atribuït al Pare Tosca, de planta quadrada i cobert per una volta de canó, rebaixada, la capella neoclàssica, d’una sola nau amb cor i accés a través d’un pati, i la biblioteca.
Teatre Principal
València va comptar amb diversos teatres o -cases de farses- des del segle XVI, però el Teatre Principal va ser el primer aixecat d’acord a la concepció moderna del terme. Va ser projectat per l’arquitecte italià Fontana en 1775, encara que la seua construcció no es va iniciar fins a principis del segle XIX, quedant les obres paralitzades a causa de la invasió francesa, per acabar inaugurant-se en 1831. L’edifici tenia llavors una alçada de tres pisos, i posteriorment es va afegir una quarta planta elevant la coberta mitjançant gats, sense desarmar-la. La façana actual data de 1854 i és obra de José Camaña. L’interior, decorat en estil rococó, va ser pintat al fresc per Camarón.
Al segle XIX el teatre era un dels espectacles preferits de la societat valenciana, que acudia al Principal a veure i deixar-se veure, especialment les famílies benestants, còmodament instal·lades en les seues llotges d’abonament. A finals del XIX la cartellera anual incloïa representacions de teatre, concerts de música, opera, operetes i sarsueles, i el popular ball de màscares per carnaval.
Pont del Real
Es troba ubicat, on a principis de la Reconquesta existia un pont de fusta que donava servei al Convent de Sant Domingo. Després de successives avingudes del riu Túria, l’antic pont es va anar deteriorant i, amb la crescuda de 1517, quedà fora de servei.
En 1518 es pensa a construir-ne un en pedra i amb donacions del cementeri del Convent de Sant Domingo, el 1595, s’iniciaven les obres. Tres anys més tard, per a la celebració de les noces entre Felip III amb la reina Margarida, el pont estava acabat. Va ser ampliat el 1967.
Pont de l’Àngel Custodi
Obra de l’enginyer municipal Arturo Piera. Uneix l’antic Camí de Trànsits entre Eduardo Boscà i Peris i Valero, salvant el riu amb 150 metres de llum. Tenia, abans de la seua ampliació 15 metres d’ample.
Pont de l’Exposició
El Pont de l’Exposició i l’estació de metro constitueixen una singular obra d’enginyeria dissenyada per l’enginyer i arquitecte Santiago Calatrava, a l’emplaçament de l’antiga passarel·la de l’Exposició. Tots dos elements constitueixen un conjunt harmònic dissenyat com una obra d’enginyeria unitària de complicada resolució i estètica impactant.
Portal de la Valldigna
El Portal de Valldigna és una porta oberta en 1400 a la muralla islàmica per comunicar la ciutat amb la moreria, raval que es va establir en els voltants de la plaça de Mossén Sorell després de la conquesta cristiana de la ciutat. Arc de mig punt amb un lleuger avanç de les impostes que li assembla als arcs de ferradura àrab.
La porta és un arc de mig punt de carreus amb un lleu avanç de les impostes que li assembla als arcs de ferradura àrabs. Per sobre del va hi ha un retaule d’inspiració gòtica, encara que de factura moderna, en el qual es representa a Jaume I oferint a l’abat de Santes Creus dels terrenys per construir el Monestir de Valldigna. De 1678 data l’ampliació de l’habitatge sobre el portal.