Presenten aquests habitatges un estil molt peculiar, que podria definir-se com una interpretació lliure i original del modernisme creada per la classe popular. Des de finals del segle XIX, l’atracció de ciutadans pels estiuejos de mar, l’augment del comerç marítim i la major demanda de peix a mesura que la ciutat creix, intensifica els nexes dels Poblats Marítims amb València.

Les simples cabanyes (d’aquí el nom de la zona), moltes amb les formes típiques de “barraques“, van convertint-se en habitatges unifamiliars, d’estreta façana i molta profunditat, normalment de planta baixa i pis i amb un pati central per guardar els estris de pesca.

El llenguatge d'aquestes edificacions està influenciat per les obres cultes, de la classe dirigent, però amb unes matisacions pròpies que el converteixen en una veritable creació. Les característiques d'ingenuïtat i despreocupació culturalista i normativa, la pervivència d'una línia de tradició, el gust per l'ornamentació i per una certa vistositat, la cura d'un treball artesanal i la manca de virtuosismes estètics són els elements de l'art popular que es manté en aquestes edificacions.

La influència modernista incideix normalment en l'ornamentació. Les rajoles que cobreixen totalment les façanes, costum tradicional del segle XIX, adquireixen dissenys d'una gran variació pel que fa a temes i, al costat de motius inèdits, es barregen els típics modernistes, tant "Art Nouveau" com "Sezesión", i alguns historicismes .

Aquest tipus de modernisme popular es desenvolupa principalment al voltant de 1915-1920 i té una durada que va més enllà del modernisme burgès.

 


Dades bàsiques

Direcció:

El Cabanyal-El Canyamelar
València