Subete no gitā ga kowarete imasu (“totes les guitarres estan trencades”) és una intervenció sonora de 40 minuts de duració que es basa en la manipulació mitjançant software d’edició d’àudio elements d’un arxiu personal de folk i rock de les dècades dels 60 i 70 al Japó.
En ella es “recorrerà” des de la crisi d’identitat dels inicis dels 60 amb les hordes de dopplegangers de bandes americanes fins als inicis dels 70 i la corresponent reconnexió amb elements musicals tradicionals recontextualitzats, així com l’auge de noves formes d’expressió influenciades per l’escena alternativa europea, que es farien presents en l’underground de resistència a l’onada del comercialisme.
Es planteja com a objectiu no la creació d’una peça tancada sinó un procés de destil·lació del caràcter d’esta transformació musical, concentrat i abstret mitjançant ferramentes digitals completament asíncrones al moment de la seua creació i accentuat alhora per la presència en l’espai expositiu de diversos punts sonors en perpètua emissió de bucles extramusicals.
Diego Navarro és creador multidisciplinari amb focus investigatiu en les estètiques sonores i visuals del videojoc i altres experiències virtuals.
Presenten una versió lliure de “Qui té por de Virginia Wolf?”. Quan la mentida es converteix en un joc, el joc es transforma en un dogma.
Martha i George conviden a Nuna i Nick a prendre, suposadament, una copa després de la festa que ha organitzat el pare de Martha. Nuna i Nick presencien la dinàmica macabra de la parella amfitriona: violència, sexe, maltracto… El que que havia de ser una copa de compromís, es converteix en un malson on la parella convidada es transforma i entra en l’espiral atroç dels amfitrions. Confessions i secrets mai dits posen en el punt de mira el concepte de l’amor.
Ficció i realitat es confonen. Qui diu la veritat? Quan la mentida es converteix en un joc, el joc es transforma en un dogma. “Mastegar Gel” és una comèdia àcida que corroeix per dins a qualsevol. És un esglai a l’amor romàntic. És literalment una bogeria.
Un Teatre Musical que conta la història de la pastisseria de Donya Remedios.
La pastisseria de Donya Remedios cada vegada té menys clients perquè la seva dependenta Ana, només sap fer bollitos de crema. Per a fer front a aquest problema, Donya Remedios, decideix contractar a un nou ajudant capaç d’aportar noves idees i de fer els dolços que la gent demanda actualment. El problema és que, a vegades, aquestes idees de rebosteria moderna poden entrar en conflicte amb el bon fer més clàssic d’Ana.
Un viatge al passat. Karelu parla sobre l’educació en l’entorn familiar, la violència i la crisi de valors en la societat actual a través de la relació de dos germans.
KARELU ens posa en conflicte per un fet. El fill de Martin té un karelu al seu braç dret, una marca que deixa la seva roba en la pell. Una agressió. Martin rep la visita del seu germà, necessita aclarir amb ell el que va succeir, a partir d’aquí comença un viatge al passat on sorgeixen aspectes de la seva vida familiar, quan eren nens i com va ser l’educació que van rebre els seus pares.
Semblava una nit normal quan Brad i Janet, acabats de prometre, es veuen sorpresos per una tempesta i decideixen acostar-se a un misteriós castell a demanar ajuda. Allí coneixeran a una sèrie de persones molt variades que celebren un gran avanç científic: la capacitat per a tornar de la mort, el secret de la vida mateixa. Atreveix-te a veure el musical més disbauxat; posa’t els de lliga i els talons i nosaltres posem el cava i la diversió per a una nit plena de riures, confeti, cabaret, bogeria i molta, molta perversió… Tot comença amb un salt a l’esquerra!
Estem de celebració. Ha arribat l’aniversari i tot el món és benvingut a casa. Les parets càlides acullen els convidats, res mal pot passar a casa. Res dolent pot passar a l’aniversari. Som el ramat que es salva, així que bevem i ballem com si no hi hagués un demà. Ballem fins que les sabates ens facen mal, fins que oblidem qui som, quin és el nostre lloc al món. Bevem i ballem i transformem la nostra existència en una mandra festiva. Sigueu benvinguts, passeu. Felicitats.
Més de 120 personatges desfilen davant dels nostres ulls de la mà de sis músics-actors, en un fascinant i divertit viatge que narra, a través de l’humor i del relat, la història de tres generacions de la família Lehman des del seu ascens fins a la seua caiguda. Des que Henry Lehman, fill major d’un comerciant jueu de bestiar ix de Baviera en 1844 i arriba a USA a la recerca del somni americà i una vida millor, fins a la caiguda de Lehman Brothers, un dels majors bancs d’inversió en 2008, que va desencadenar la pitjor crisi financera en el món de la qual encara patim les conseqüències.
Qualificada pel Chicago Sun com a obra mestra, és la peça culminant del treball de Gustavo Ramírez al capdavant de Lluna Negra, a Chicago. Estrenada per aquesta formació en 2012, és actualment una peça de referència que altres companyies com a Ballet Hispánico (NY) o Ballet Met (Columbus) inclouen en el seu repertori.
CARMEN.maquia és una versió contemporània del clàssic de Merimée que manté l’argument original i va comptar amb la col·laboració de David Delfín en el disseny de vestuari.
Un casament és la celebració de l’amor. Ivanov es casarà hui amb Alexandra, la xica que va perdre el cap per ell. Anna, la seua anterior dona, va morir després d’una llarga malaltia de la qual Ivanov no es va fer càrrec. Eugeni, el metge que estava enamorat d’Anna, pretén desemmascarar-lo davant de tots els convidats. Bàrbara, una jove vídua, cerca en el plaer la manera de pal·liar la seua soledat. Una cosa similar li ocorre a Miquel, l’únic amic d’Ivanov, que no para, que si para plora. Ivanov és el centre gravitacional d’uns éssers que intenten trobar l’amor i el sentit de la vida. Però Ivanov l’única cosa que sent és una malenconia atroç, una peresa… i unes ganes de llevar-se la vida.
2008. Paul Wilkins, periodista del Black Star entrevista a la presó a Susan Atkins, condemnada a cadena perpètua per l’assassinat de set persones, entre elles l’estrella de cinema Sharon Tate, i membre de la famosa “família” de Charles Manson.
Un càncer terminal que posa fi la seua vida, i el seu únic desig és poder morir fora de la presó que ha sigut la seua llar durant els últims 40 anys. Durant l’entrevista, Susan recorda el seu terrible passat, la seua redempció i descobrirà un tremend secret, que lligarà la seua vida a la del periodista.
Mentre els homes fan política i guanyen guerres, les dones tracten de burlar la repressió sexual imposada per la moral cristiana i el llinatge. Amb gran ironia, Joanot Martorell mou el seu protagonista, Tirant lo Blanc, entre estos dos mons omplint el seu cos i la seua ànima de ferides: les ferides de la guerra i les ferides, potser més doloroses, de l’amor.
El gran clàssic valencià i universal del segle XV (la primera novel·la moderna segons molt estudiosos) dóna peu a un muntatge que fuig de la recreació museística, dialoga amb el present i aposta per la paraula i el teatre físic.
Carmen Tórtola Valencia (Triana 1882 / Barcelona 1955). La musa del perfum. La maja. La viatgera antropòloga. La gran col·leccionista. La Xamana mestissa. La nostra Isadora Duncan que va revolucionar la dansa a principis del segle XX. La irreverent. La polièdrica farsant. El valor de voler ser i fer contra tota regla. La necessitat de reinventar-se per a poder sobreviure a l’estigma d’haver nascut dona. La utopia… L’obra de Begoña Tena ens parla de tot açò en un gran melodrama musical que rescata de l’oblit la nostra extraordinària protagonista.
