Vine a gaudir de les nits d’humor amb el Circuito Café Teatro Valencia. Totes les setmanes actuacions de dijous a diumenge amb espectacles de monòleg, màgia còmica, mentalisme, café teatre i molt més.
Aquest cap de setmana arriba al circuit Coria Castillo, la guanyadora del primer premi del Circuito Café Teatro de la passada temporada. Aquesta fantàstica monologuista ens presenta un show ple de comèdia i amb un toc únic d’humor absurd que ens presenta a través de les seues vivències personals.
A més, comptarem amb diversos artistes valencians que segueixen recorrent la xarxa de locals del Circuito. Monologuistes com Patricia Espejo i Edén Serrano que ens presenten els seus espectacles crítics i reivindicatius que posen el toc d’humor en la situació de la societat actual.
Miki Dkai, el gadità establit a València, ens presenta el seu nou show, “La taronja gaditana”, on tracta les seues vivències a València.
I per últim, però no per això menys important, Xavi Castillo arriba a Alzira amb la seua particular forma de satiritzar sobre l’actualitat. ¿Que ens contarà en aquest espectacle canviant i crític?
Un cap de setmana que comença dijous i durarà fins diumenge per fer-nos partícips d’una experiència única amb molt d’humor mentre prens una copa.
Tota la programació la podeu consultar a la nostra web www.circuitoteatro.es, les rialles estan assegurades!
Taller de creixement interior per a dones partint de la lectura, la meditació i el moviment corporal conscient.
Luminaria presenta una animació lectora i taller literari, coincident amb la campanya “València Ciutat Educadora”, en la que un grup de xiquets i xiquetes de 6 a 10 anys reflexionaran de manera divertida sobre el sentit de la figura dels herois i les heroïnes i els seus superpoders. Desprès, la seua imaginació els obrirà la porta a crear el seu propi o pròpia superheroi o superheroïna, amb els seus trets específics, plasmant-se tot en un taller al que cadescú construirà la màscara que l’identifique. Perquè… on s’ha vist un heroi sense màscara?
Un bell text sobre l’amor i el desamor de Iván Morales. La por d’estimar i la por d’exposar-se. Un viatge a la soledat i la necessitat de sentir-se volgut i acceptat. Composta per set quadres amb tocs d’humor amarg, l’espectador viurà des de les entranyes aquest anar i vindre en les emocions dels seus protagonistes Simó i Bére. Un muntatge íntim, commovedor i sincer.
Guardó a la Millor Obra Dramàtica del 2nd International Puppet Art Week Festival 2017 Nanchong, la Xina.
L’essència més pura de la Marioneta de fil, ens endinsa en una cerca dramàtica emocionant i sorprenent de la seua pròpia existència, on aquesta evoluciona sota diverses coreografies contemporànies, amb música electrònica, ambients de llum i vídeo-fons.
La marioneta metafísica. Una marioneta nua, sense rostre, naix i mor en escena. En el transcurs de la seua efímera existència, adoptarà diferents màscares “larvàries”, cadascuna de les quals li marcaran la manera de ser i fer, assumint així les identitats que li venen prefigurades per aquestes.
Commemorant els més de quaranta anys de professió, el marionetista Carles Cañellas proposa un treball sense paraules per a joves i adults, on combina la puresa de la Marioneta de Fil, amb la manipulació més cuidada possible i una exploració de les enormes capacitats dramàtiques del ninot.
IDENTITATS no solament és una metàfora teatral de l’actor enfront dels papers que ha de representar al llarg de la seua carrera, sinó també de la vida mateixa.
“Aprendràs pel teu compte que en el llarg trajecte de la vida trobaràs moltes màscares i pocs rostres” ― Luigi Pirandello (Un, cap i cent mil).
Visita-itinerari urbà pel Grup de Vivendes “8 de març” (antigament “Antonio Rueda”), conduïda pel professor de la UPV Rafael Temes, que ens parlarà de la història, estructura i singularitats del mateix.
Concert dels grups Russafa-fa, Escola de Tabal i Dolçaina i el Grup de Danses Santa Bàrbara.
Dijous, 14 de nov. – 19 h.
Activitat co-organitzada amb l’Asociació Valenciana de Egiptología.
Un pintor, amb molts anys en l’ofici, porta temps sumit en una crisi creativa des que va morir la seua dona de manera imprevista.
En aquest estat recorda, des que molt joves es van conéixer, tant els esdeveniments feliços que li van tindre tenaçment enamorat d’ella durant tota la seua vida com l’aparició, a poc a poc, d’una malaltia que li va conduir a una mort inesperada als 48 anys d’edat.
Aquesta obra és el relat d’una història d’amor en camí desenfrenat cap a la mort, que ens parla de la felicitat i de la seua pèrdua, i que arriba a la intimitat de cada ésser humà, i a la seua emoció, pel camí recte i simple de la veritat.
Un amor que s’ompli de dramatisme, i potser de major plenitud, quan apareix, primer sense fer soroll i després com una brutal ruptura, la malaltia. Un colpidor retrat de ‘una senyora de roig’, tan lluminosa, ‘obre el fons gris’ de totes les circumstàncies que envolten la seua final.
La meua Blancaneu: és una personal i creativa versió del conte clàssic, inspirada en els germans Grimm i on l’envejosa madrastra intentarà per tots els mitjans, aniquilar la puresa i la bellesa que encarna Blancaneu; es tracta d’un espectacle representat amb imaginatius titelles de fusta reciclada.
La Caputxeta roja: és una reinterpretació del conte tradicional representat amb objectes; forma part dels “Contes en femení plural”, històries protagonitzades per dones, narrades i escenificades per a exemplificar temes com l’autoestima, el maltractament i l’assetjament. Aprofitant que el 25 de novembre se celebra el Dia Internacional contra la Violència de Gènere, aquesta proposta ens sembla molt adequada alhora que apta per al públic infantil.
La companyia Teatre Buffo -nascuda en 1983- porta més de 30 anys acostant propostes de teatre de titelles, amb especial èmfasi en el valor pedagògic i artístic de cada obra.
Podràs descobrir més de 100 espècies de plantes i arbres que han transformat el que abans era el pati de darrere de la fàbrica. Un espai recollit de 1.147 m2, que hereta la tradició modernista de la seua arquitectura per crear un jardí frondós i colorista. I en el qual s’inclou la peça de Cristina Iglesias, A través, expandint així l’espai expositiu del centre d’art cap a l’exterior.
«La mirada de les coses» se centra en l’època en que naix la publicació Provoke i en els fotògrafs del grup VIVO. Podem considerar que, per a molts, el Japó és el país dels fotollibres, una circumstància provocada per la influència i rellevància de les publicacions japoneses. Així, Ryuichi Kaneko ens explicarà el motiu d’esta circumstància, alhora que contextualitzarà la rellevància de les publicacions relacionades amb l’exposició.
