Per les altes bastides de les flors

La història de la dona dins del període de la república espanyola, suposa una nova visualització d’ella, dels seus assoliments i avançaments socials. La seua imatge va lligada a una nova modernitat tant estètica com social, i és que en poques ocasions la indumentària ha significat tants valors: Llibertat, independència, progrés, educació i el despertar d’un moviment com el feminisme.

A partir del poemari de Miguel Hernández, ple de referències florals, mediterrànies, terrestres i lluminoses, Francis Montesinos homenatja el poeta amb una col·lecció de moda vibrant, opulenta i hedonista com un parterre de roses.

És el punt de partida per a revisar la moda de les dones en el període de la República; la seua imatge es veurà alliberada i actuarà com un espill mimètic en nous espais conquistats per al treball, l’educació, la sanitat o l’oci.
Tot això amb un denominador comú fins que esclate la guerra: l’alegria.
Una sèrie de fotografies originals de l’època representen aquests moments en diferents contextos: el carrer, el camp, l’escola, la fira, la ciutat, fins als anuncis es resolen amb models de fons tricolor per a vendre pesticides amb un somriure.

Són moments de modernitat i felicitat, poques vegades la indumentària ha significat tants valors: llibertat, independència, progrés, educació i el despertar d’un moviment com el feminisme.

Els fons fotogràfics pertanyen als arxius de Rafael Solaz i Porfirio Plaza. A ells cal afegir una sèrie d’imatges “montesinianas” realitzades pel fotògraf Eduardo Peris.

Dades bàsiques