«Beyond Hollywood: Identitats indígenes nord-americanes» és una exposició que juxtaposa les idees estereotipades que sobre els pobles indis nord-americans ha creat i ha propagat Hollywood, d’una banda, i, d’una altra, els coneixements que els pobles natius mantenen sobre ells mateixos. A partir d’aquesta confrontació de perspectives es plantegen qüestions sobre aspectes com la identitat ètnica, la diversitat, la representació cultural o l’autodeterminació. A través de l’art i d’objectes procedents de diverses tribus índies americanes, amb un especial èmfasi en els anishinaabe de la regió dels Grans Llacs, la mostra narra la història de la diversitat cultural i les creences compartides al llarg del continent, de les tradicions vives i el canvi continu, de la creativitat i la resistència nativa contemporània.
L’exposició comença amb una obra de l’artista canadenc de la tribu dels Cree, Kent Monkman. Es tracta d’una peça que desafia la imatge que dels pobles natius es plasma en l’obra del conegut pintor del segle xix George Catlin. El cos principal de la mostra s’articula a través de quatre idees temàtiques: Orígens, Diversitat, Confrontacions i Respostes, jugant a contraposar els punts de vista natius i occidentals. Per a concloure, s’examinen les perspectives nativo-americanes contemporànies a través del prisma de la identitat, en un esforç per exposar la complexitat i la vitalitat que mostren en l’actualitat les comunitats natives nord-americanes.
Sens dubte, un clàssic que seguix més viu que mai després de més de 30 anys en els escenaris, a través de la nova adaptació de Paco Mir dirigida per Alexander Herold sobre el text de Michael Frayn, i ara també amb versió valenciana de Juli Disla. És un muntatge bilingüe en castellà i valencià totalment renovat i amb un nou repartiment d’actors que farà les delícies del públic.
En realitat, “Per davant i per darrere / per davant i per darrere”, són dos comèdies en una. La primera, un grup d’actors que interpreten un vodevil prou ordinari en forma de farsa. La segona, les dificultats i embolics de qualsevol tipus que patix la companyia per a muntar i “girar” esta “magnífica obra”. Però, com si açò no fóra prou, Michael Frayn ens reserva una sorpresa. En el segon acte gira el decorat per a deixar-nos veure la farsa delirant que té lloc entre bambolines: actors i actrius barallant-se en silenci mentres entren i ixen de l’escenari per a seguir la funció com si dins no s’estigueren matant.
DATES: Del dissabte 14 al diumenge 30 de setembre del 2018 i
del dimecres 3 al diumenge 28 d’octubre del 2018.
La cistelleria és una de les artesanies més divertides i amb ella s’elaboren objectes a partir de fibres vegetals. En el taller coneixerem, en família, els materials emprats, la seua relació amb la botànica i les tècniques utilitzades per a la transformació d’aquestes fibres en interessants peces. T’apuntes?
- Tallers destinats a un públic familiar. Edat mínima: xiquets i xiquetes de 4 anys (acompanyats d’un adult).
- Diumenges. Horaris: 12:30 – 13:45 h.
- Concertació: Les entrades es repartiran en el punt d’informació a partir de les 10:30 h.
- La persona encarregada dels tallers arreplegarà els participants en el punt d’informació a les 12:30 h.
- Places limitades: 25-30.
- Idioma: valencià i castellà.
L’exposició compta amb quadres dels més destacats pintors del moment, alguns purament paisatgistes com Antonio Gomar i Gomar o Ramon Stolz i altres com Antoni Muñoz i Degrain o Joaquín Sorolla que amb el seu gran enginy i la seua peculiar visió artística van fer evolucionar l’escola valenciana del seu temps.
Les obres seleccionades procedixen de diverses institucions culturals del país com El Museu del Prado, la Universitat Complutense de Madrid, el Museu de Belles Arts de València, o l’Ajuntament d’Alcoi així com de diversos col·leccionistes privats de València i Madrid.
L’exposició individual de Teresa Cebrián (Losa del Obispo, València, 1957), “El llarg viatge”, està planificada per a posar en diàleg una o diverses obres anteriorment no relacionades i que tant la comissària com l’artista volen oferir al públic i revelar una història el relat de la qual dependrà dels que l’observen, ja que cada espai conté múltiples revelacions i roman a l’espera de ser revelat.
Una gegantesca instal·lació formada per un centenar d’escultures inflable-electròniques inspirades en els bells, extravagants i suggeridors personatges de l’artista flamenc, partint de la seua famosa obra La cabalgata del deseo que decora el panell central del seu tan aclamat tríptic.
Olga Diego crea un món suggeridor i idíl·lic, un inquietant paradís de llibertat que porta a reflexionar sobre la societat consumista, del malbaratament desmesurat que domina a la societat actual i conforma realment el nostre immens pecat: el plàstic.
L’habit de canviar la llengua amb les persones d’origen estranger, tot i ser molt comú entre els valencianoparlants, és molt excepcional en altres comunitats comparables d’estats democràtics.
En aquesta exposició volem mostrar l’oportunitat que ens ofereix la nova immigració per tal d’abandonar actituds acomplexades i pròpies d’un context de repressió, i adoptar formes més inclusives i obertes per relacionar-nos, sense renunciar al valencià.
Mentre els homes fan política i guanyen guerres, les dones tracten de burlar la repressió sexual imposada per la moral cristiana i el llinatge. Amb gran ironia, Joanot Martorell mou el seu protagonista, Tirant lo Blanc, entre estos dos mons omplint el seu cos i la seua ànima de ferides: les ferides de la guerra i les ferides, potser més doloroses, de l’amor.
El gran clàssic valencià i universal del segle XV (la primera novel·la moderna segons molt estudiosos) dóna peu a un muntatge que fuig de la recreació museística, dialoga amb el present i aposta per la paraula i el teatre físic.
Coproducció Institut Valencià de Cultura i Compañía Nacional de Teatro Clásico.
Adaptació/text
Paula Llorens
A partir del clàssic de Joanot Martorell
Direcció
Eva Zapico
