Vivim gran part del temps en el que podria denominar-se un estat mental, lligant caps amb el passat o projectant-nos cap al futur. L’acte reflexiu ocupa un lloc predilecte des d’una tradició filosòfica occidental profundament arrelada. Ens entenem, abans de res, com a consciència de l’ésser individual. La màxima cartesiana ‘pense, per tant existisc’ condensa a la perfecció aquest ideari: el pensament és la nostra essència, la base de la raó com a mètode de coneixement primordial i accés a la interioritat on trobar-se a un mateix.
Aquesta filosofia de la consciència és el fonament d’un dualisme radical que estructura gran part dels binomis aprehesos: interior-exterior, subjecte-objecte, ànima-cos, jo‑un altre. Es tracta de divisions plenament integrades –encara que construïdes– que ens condueixen a una desconnexió amb el món fàctic al qual pertanyem per naturalesa. En la societat individualista actual, aquestes escissions són encara més pronunciades a causa de l’acceleració de les formes de vida i el desdoblament digital. Es prioritza fer en estar, aparentar a l’ésser, relacionar-se virtualment enfront de compartir una dimensió espaciotemporal real. Cada vegada més, es practica una experiència deslligada de sentir. Ens movem en capes superficials en què els coneixements operen de manera automatitzada, sense ser qüestionats o reavaluats, sense tornar a les arrels.
Organitza: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i Màster d’Òpera del Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València
Organitza: Diputació de València, Delegació d’Igualtat, Esports i Joventut
Col·labora: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana
Poden les pràctiques artístiques contemporànies activar pedagògicament en el context de l’Escola de manera autònoma i en relació a sabers múltiples? Són les formes, mètodes i discursos de l’art contemporani susceptibles de transformar críticament els relats de l’educació?
A l’espai latent que sorgeix en formular aquestes preguntes se situa transversalia, un projecte que indaga en les relacions entre les pràctiques artístiques i educatives a través de tallers, seminaris i recursos en línia. Aquestes experiències operen com a espais propositius, laboratoris pedagògics des dels quals formular respostes a aquestes qüestions i dissenyar experiències, situacions i materials per activar a les aules.
En aquests tallers transformarem el format expositiu en relat crític susceptible de ser abordat i transformat des de múltiples perspectives. L’exposició es transformarà en veu i relat, en material de treball flexible a partir del qual i de la mà d’artistes, comissaris i educadors traçarem aproximacions pedagògiques vinculades al currículum, a la vida a l’aula i els aprenentatges compartits.
Enguany l’eix a tractar serà el d’identitat, i es realitzarà els dies 22 i 23 de febrer. Explorarem aquesta qüestió a través de les pràctiques artístiques contemporànies i després activareu la vostra pròpia proposta en l’aula. És un tema molt interessant i pertinent per a les aules de secundària.
Les jornades consisteixen en una formació semipresencial de 20 hores. Cada província comptarà amb una sessió final específica el 18 de maig.
La persona que introduirà el tema serà Alba Braça. Comissària d’exposicions i coordinadora de projectes culturals i de mediació artística en Culturama SL.
Clara Boj serà l’encarregada de portar les propostes a l’àmbit educatiu i d’obrir les possibilitats pedagògiques que ofereix el tema.
Propostes de Transversalia 2018 en el curs passat ací.
Vols passar un dia entre patins? Vols compartir amb els artistes del Circ Gran Fele les seues habilitats sobre rodes?
Treball en equip, companyerisme, esforç, ganes de sempre tornar a alçar-se… Són coses que necessitaràs portar en la teua motxilla per a fer l’activitat, a més dels teus patins!
Confiar en el teu company. Treball en grup, esforç i superació. Dos artistes del Circ Gran Fele, t’ensenyaran a volar sobre els patins. Quan el patinar es converteix en una habilitat.
Visita comentada en la qual es treballarà seguint la proposta de comissariat de Nerea Ubieto qui realitza una reflexió entorn de el ‘sentir’ i el ‘estar’. Durant el recorregut per l’exposició treballarem amb sentits que habitualment releguem a un segon pla en el museu per a posar especial recalcament en els mateixos. Tacte, oido i fins i tot l’olfacte seran els nostres guies per l’exposició. Ací el sentir en els seus diferents vessants jugarà un paper fonamental i serà activat mitjançant diferents dinàmiques que ens permetran reflexionar entorn de la dicotomia individualitat-col·lectivitat.
Aquesta visita guiada ha sigut proposada per l’alumnat del Màster PERMEA a partir de l’activitat de PERMEA Obert, ‘Hackaton de Mediació’.
És obvi que en la segona dècada del segle XXI, les noves expressions de l’Art Contemporani s’estan consolidant un marc d’actuació creativa, deixant arrere un model de modernitats que durant tot el segle XX, estava associat als diferents -ismes. Tots els corrents de ruptura del segle passat van proposar un esquema diferent de percepció de la realitat i per tant de la seua representació. Però mai fins ara, la llibertat d’interacció entre la creativitat artística, la realitat i la ficció, havien sigut tan actives, i per què no, efectives. Vivim temps, en què l’actualitat hiperconnectada nodreix de forma immediata la creació artística, donant com a resultat noves tipologies d’obres com les que componen esta exposició, obres que van des de la representació artística d’un insider interestel·lar en la soledat de paratges deshabitats espacials, fins a elements de teriomorfisme, ciberpunk i post-pop. Realitzades sota una utòpica realitat paral·lela i inquietant, plasmada per propostes estètiques creatives que componen esta exposició creada sota tres mans que dibuixen una alternativa ficció real.
Descriure amb música una imatge, o viceversa, ha sigut una aspiració eterna dels artistes i creadors de totes les èpoques. Hi ha innumerables exemples en la història de la música, la pintura o la literatura que ens ho confirmen, des de la metàfora sonora de l’Ascensió als cels, la descripció sonora de la violència de les tempestes i tempestats, al poema simfònic que narra una història només amb música.
El concert de Finnmark planteja aquest encontre entre les arts partint de l’obra pictòrica d’Anna-Eva Bergman: un món expressivament abstracte que ens vincula als espais suggerits als seus quadres, un viatge que transita des dels àrids i malenconiosos paisatges noruecs fins a la diàfana llum de la Mediterrània. La “llum del nord”, els paisatges, la mar, els deserts gèlids… La cerca d’una bellesa sense atributs ni adornaments a través dels sons: la melodia serena, els confins del món i de l’Home, un viatge des de l’exterior a l’interior a través de la imatge feta música.
Finnmark naix com a projecte del compositor Joan Cerveró, la proposta musical del qual entaula una relació directa amb la seua època a través de l’ús de tècniques i processos de composició actuals que, en canvi, no obliden la tradició i la memòria sonora, especialment mitjançant la melodia i l’harmonia. De formació variable, els seus components s’adscriuen al projecte sempre amb l’exigència i rigor necessaris per a cada proposta, sent tots ells músics professionals reconeguts i solistes del Grup Instrumental de València, ensemble amb la qual han adquirit una llarga i dilatada experiència a través de més de 500 concerts en Espanya i diferents països on han rebut diferents guardons i reconeixements. Finnmark és un projecte de composició i interpretació especialment creat per a l’exposició d’Anna-Eva Bergman en el Centre d’Art Bombas Gens.
La fotografia científica no és una especialitat, sinó un conjunt de tècniques fotogràfiques complexes que comprenen més de 30 branques, 20 de les quals les presentem ací de la mà de Luis Monje.
La fotografia científica és una eina fonamental per a l’avanç de la ciència, la indústria i l’educació. La ciència, en quasi totes les seues branques, avança fent observacions visuals.
La fotografia científica té una funció doble: d’una banda, il·lustrar i fixar estes observacions, i de l’altra, registrar nombrosos fenòmens que resulten invisibles a la nostra vista, siga perquè tenen dimensions reduïdes (microscòpia) o una llum feble (astrofotografia de cel profund) o una rapidesa o lentitud extremes (fotografia d’alta velocitat i filmació a intervals o time lapse) o pel fet que la nostra vista és cega a un tipus de radiació determinat (Rx, UV, IR, termografia…).
La fotografia científica no és una especialitat, sinó un conjunt de tècniques fotogràfiques complexes que comprenen més de 30 branques, 20 de les quals les presentem ací de la mà de Luis Monje, un dels pocs fotògrafs científics del món que han dedicat la major part de la seua vida a estudiar-les, practicar-les i difondre-les.
La lluna, la pruna és un recull de poemes i cançons, un espectacle molt visual, a base de formes senzilles i colors que belluguen. Una posada en escena original, on els elements configuren un univers peculiar.
L’espectacle il·lustra amb imatges, música i petites dramatitzacions; cançons i poemes que formen part del incipient bagatge cultural dels més petits. Cada un dels poemes i cançons es presenta com una petita història dramatitzada.
La lluna, la pruna, juga amb elements coneguts dels nens i nenes: melodies, ritmes, cadències que identifiquen sense dificultat; això desperta el seu interès i alhora els facilita la comprensió.
Projecció de la pel·lícula: “Lladre de bicicletes” de Vittorio de Sica. Presenta Yuri Aguilar, Gerent a Aguilar Cinematografia. En finalitzar tindrà lloc un col·loqui a càrrec de Maite Orduña.
Projectada en 35 mm.
El dijous 24 de gener, a les 19 h, tindrà lloc en el Museu d’Història de València la presentació del catàleg de l’exposició temporal “L’Argila de la Mitja Lluna. La ceràmica islàmica a la ciutat de València. 35 anys d’arqueologia urbana”.
L’acte comptarà amb la presència de la Regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Gloria Tello, el comissari de la mostra, José Vicente Lerma Alegría, i l’editora del catàleg, Pau Armengol Machí.
