Projecte guanyador de la convocatòria «Cinc elevat a Cinc» de l’Institut Valencià de Cultura.
Jo vaig veure sorra blava a la platea del Teatre Principal. Aquell no era el teatre on havia estat fins ara. Tenía divuit anys. Em vaig traure un carnet de col·laboradora i vaig veure El Público de Lorca. Després, tot era el mateix. Les mateixes butaques, el mateix teatre, algunes obres bones, altres no tant… no obstant això, continue allà.
Els reconeguts escriptors mallorquins José Carlos Llop i Carme Riera s’acosten a la figura de l’arxiduc Lluís Salvador, aristòcrata austríac que a finals del XIX dedicà bona part de la seva vida a l’estudi de la natura i societat illenques, una figura llegendària que ha deixat una gran petjada dins l’imaginari popular mallorquí.
A La nit de Catalina Homar, Llop dona veu a l’amant més popular de l’Arxiduc, un personatge gairebé tabú que sempre ha passat com a secundari i pràcticament sense biografia, per reivindicar el seu paper actiu en la història.
A Les darreres paraules, Riera porta a l’escenari el mateix Arxiduc, a qui ja havia dedicat la seva novel·la del mateix nom, fent-lo dictar al seu darrer les memòries on explica aspectes tèrbols que contradiuen la ‘versió oficial’ sobre els esdeveniments que canviaren el mapa polític europeu del segle XX: la tragèdia de Meyerling i l’atemptat de Sarajevo.
“Una de les més sublims i en tots els aspectes una de les obres d’art més consumades que el geni humà haja creat…” Hegel
Allò que ens atrau del mite de ANTÍGONA és la seua universalitat, el paper que la dona desenvolupa en aquesta tragèdia, el conflicte entre el dret natural humà i les lleis de l’estat, un dilema etern en tota la societat. Allò que ens interessa en essència és abordar els conflictes subjacents en l’obra:
Home – Dona / Societat – Individu / Déu- Ésser humà / Vellesa – Joventut / Vida – Mort
Ningú es quedara indiferent amb l’art i la màgia gitana del ballador Francisco i la seua companyia de flamenc.
Gema Moneo, balladora. Naix en 1991, a Jerez de la Frontera. Pertanyent a la família dels Moneo, comença a fer classes amb Manuela Carpio amb tan sol 4 anys i amb altres importants balladors i balladores com Ana María López, Manuela Carpio, Eva la Yerbabuena, Rocío Molina o Farruquito entre uns altres.
Als 18, va entrar a formar part de la companyia de ball de Farruquito amb l’espectacle Sonerías, estrenat en la Biennal de Sevilla 2010. Seguidament va ballar amb Antonio Fernández Montoya El Farru a Bogotà i a Istanbul. Gema Moneo va obtenir recentment el Premi artista revelació en el festival de flamenc de Jerez 2018.
Les famílies Habichuela i Els Colorao, dos cognoms granadins de les famílies més lligades al flamenc procedents de la ciutat de la Alhambra s’uneixen per a celebrar una de les dates més assenyalades per tots, el nadal. Amb açò portaran nadales típiques de la terra i faran adaptacions de les lletres més populars d’aquestes dates.
Ball i veu: Reyes Carmona i María Carmona.
Guitarra: José Antonio Carmona.
Percussió: El Moreno.
Després de la reeixida presentació en el Teatre Talía de ‘La Dóna i el Tango’, torna a aquest emblemàtic teatre la cantant argentina *Analía *Bueti amb un emotiu espectacle de tango, ‘La noche que me quieras. Un homenatge a Carlos Gardel’.
Cura, precaució, warning! Este espectacle pot entusiasmar-te i reconectarte amb la il·lusió que sempre vas tenir de xiquet. T’acordes del feliç que eres llavors? Com t’alçaves d’un bote del llit? De l’entusiasta i divertit que et semblava el món? Llavors… què ha passat? Per què ara estàs sempre trist o malhumorado?
Patricia Sornosa i Patrícia Espejo arriben als monòlegs de les nits del Talia per a mostrar-te el seu punt de vista més còmic en un xou de monòlegs que et fa sobrevolar a mil per hora les veritats més incomodes.
L’originalitat i el dinamisme dels seus plantejaments fan del seu humor un al·licient brillant per a veure la vida a colp de riures. Sens dubte un espectacle imprescindible on transitar les emocions i les pors pels quals mai podries caminar si no és de mà del riure. Dues còmiques que et faran creure en el fictici més que en la realitat.
Torna l’original i genuí espectacle d’improvisació que porta 25 anys consecutius sorprenent a espectadors de tot el món sense repetir-se mai. Dos actors, un músic, un director i un iluminador disposen… però és el públic qui proposa. Tu mai sabràs el que vas a veure! Ells tampoc saben el que van a fer!
L’estrena en 1994 de Imprebís va marcar un punt d’inflexió en la trajectòria de la companyia L´OM. La seua presentació a Alacant, l’estrena en el Teatre Talía de València, amb tres pròrrogues consecutives i l’entusiasta resposta del públic amb plens diaris, ja presagiava l’insòlit de l’espectacle.
“Més enllà dels somnis” és un espectacle diferent cada vegada. Quatre viatges diferents pel món on es difumina el possible i l’impossible.
El primer episodi és un viatge pel temps, una il·lusió de la ment humana. El segon, serà pel món de la imaginació, de la capacitat de crear amb la nostra ment una realitat al·lucinant. En el tercer episodi seran les emocions les protagonistes i en la cambra viatjarem pel món oníric.
Mare no hi ha més que una (Gràcies a Deu) és un monòleg en el qual es va parlar de les mares, de com són (perquè totes són molt semblants) de com parlen, de les frases que utilitzen per a comunicar-se amb tu, del que els preocupa (que quasi mai és el mateix que et preocupa a tu) de perquè si elles tenen fred t’abriguen a tu i no a elles, totes aquestes coses que encara que no t’hages adonat, formen part del clan secret de les mares.
