Política de cookies
Este lloc web utilitza cookies perquè vostè tinga la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxe l'enllaç per a major informació.

X
FUGAS 7_facebook_mail

Slow world, una exploració sobre la nutrició dels humans i la indústria alimentària fins al 28 de juliol

Slow world és un projecte experimental desenvolupat per Rosalía Banet amb l’acompanyament teòric de Nekane Aramburu en el qual ambdues assagen una exploració sobre la nutrició dels humans i la indústria alimentària, els canvis en les cartografies dels sistemes productius i les seues conseqüències a curt i mitjà termini.

És un fet inqüestionable que en els últims 20 anys, la producció de menjar ha crescut més del 2% anualment, mentre que la població mundial experimenta un increment del 1.14% a l’any. Paradoxalment s’estenen la sobreexplotació del planeta i el consum irresponsable, incrementant-se l’adquisició de carn a nivell mundial mentre el trànsit de llavors és controlat per quatre grans empreses i un 1/3 dels aliments acaben en el fem en una cadena interminable de desnutrició, malnutrició i desertització.

El títol de Slow world fa al·lusió als recursos finits, l’excés de consum, el menjar processat, l’explotació animal, els experiments transgènics i en animals, l’agricultura intensiva, els envasaments plastificats i la petjada ecològica dels transports d’aliments, entre altres problemàtiques d’insostenibilitat mediambiental vinculades a la necessitat de nutrició mundial.

En els anys huitanta el moviment de Slow food va començar un corrent en la qual enfront dels hàbits alimentosos del consumisme i l’accelerada vida contemporània, es proposaven alternatives a la Fast food (menjar ràpid). A partir d’una primera protesta sobre l’obertura a Roma d’un McDonald’s, el moviment es va estendre per a impulsar nous hàbits alimentosos (sota les premisses de “bo, net i just”) i una altra manera conscient de nodrir-se.

No obstant això, des de llavors la circulació planetària de productes s’ha intensificat encara sota l’etiqueta de “ecològic” o “comerç just” continuant l’escalada de perillositat en les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, la degradació de les terres de cultiu i la baixa qualitat en l’alimentació per la sobreexplotació intensiva. En paral·lel s’ha estés un altre tipus d’estudis vinculats a l’avaluació de la distància que recorren els aliments entre productor i consumidor: food milers. Aquest terme va ser acunyat en 1994 per la SAFE Alliance (Aliança per a una agricultura, alimentació i medi ambient sostenible, ara anomenat Sustain) incidint en els productes locals i els tropicals, els indicadors de carboni així com la terra i els recursos naturals entre la proximitat i la llunyania.

La petjada dels aliments, la petjada de l’humà, la petjada dels sistemes econòmic-consumistes són una cadena catastròfica i de difícil solució si no es produeix un canvi de fonts i hàbits de consum cap a una alimentació circular.

Amb aquesta primera aproximació pública al projecte al maig 2021, es posa l’atenció a manera de test en nous mapatges més conscients amb la situació a la qual s’ha arribat mundialment. S’incideix així mateix en la relació dels humans i els animals no humans amb la terra a través de l’alimentació, es qüestiona el sistema alimentari actual i es visibilitza opcions de nous circuits.

Entre les obres presentades en l’exposició es troba la peça Mapamundi escorxat, d’os, com una representació de la finitud del planeta i els seus recursos, i la degradació del nostre ecosistema a conseqüència de l’abús dels recursos naturals, energètics i hídrics.

A més es troba una col·lecció de vint mapes antropomorfs de les sèries Black Stomach i Mapes de pell, els quals suposen una aproximació geografia a manera d’organismes degenerats i vulnerables. Les sis peces de la sèrie Muntanyes tòxiques esdevenen una alerta sobre l’emergència ecològica, a través dels dibuixos de muntanyes exemptes, pintades amb els colors dels raticides més comuns.

Es presenta a més una obra audiovisual inèdita com a referència el fenomen coreà de Muk Bang per a reflectir a manera d’una natura morta de colesterol barroc, una acció que representa els excessos de l’alimentació actual. El paisatge comestible que mostra la peça es configura entre ser aliment saborós o fem desagradable per a cridar l’atenció sobre la qualitat del menjar, el plaer de la ingesta i visibilitzar la quantitat de desaprofitaments que generem.

En aquesta selecció d’obres, s’ha incidit en la pràctica del dibuix com a quadern de bitàcola per a estudiar el territori i analitzar els seus ítems més rellevants. Per això i donat el context de la Fundació Giménez Lorente s’ha inclòs un mapa de Joan Martines datat en el segle XVI i pertanyent a la col·lecció de la fundació. Aquest mapa dialoga amb noves propostes gràfiques evidenciant la mirada europeocentrista de l’antic intercanvi de les rutes possibles entre mons coneguts i desconeguts, el nord i el sud, obrint una porta a noves situacions on la investigació interdisciplinària a partir de les pràctiques del pensament i la creació contemporània revelen els mapes geo-alimentaris en transformació.

Situar aquest exercici col·laboratiu en la Fundació Giménez Lorente de la Universitat Politècnica de València, és a dir, un context universitari i al Mediterrani, pròxims a la residència de Rosalía Banet i seguint el treball en línia en el temps amb Nekane Aramburu, té així mateix un sentit. Amb això es ve a assenyalar com la investigació, la teoria, la praxi, la història i les estratègies de futur s’entremesclen revelant també la necessitat d’avançar des de noves pràctiques que vinculen els sistemes culturals al desenvolupament sostenible i una nova consciència humanística, social i econòmica.

Compartir:
Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email