Dades bàsiques

Dificultat:

baixa

Duració:

3 hores

Punt de partida:

Torres dels Serrans

Punt de finalització:

Palau de la Generalitat



Aquesta ruta recorre algun dels monuments més destacats de la nostra arquitectura civil i religiosa. Iglesias d’origen ancestral, museus, espais culturals i palaus centenaris eixiran constantment al nostre pas en aquest recorregut carregat de tradició, d’espectacularitat monumental i de sabor popular.

Partim des dels voltants de les Torres dels Serrans, en ple casc vell de València, districte de Ciutat Vella.

Després, creuarem l’antic llit del riu Túria, avui conegut com a Jardí del Túria, per a visitar alguns dels llocs més representatius d’aquesta ruta patrimonial, i finalitzar en la Calle Cavallers.

La major part d’aquest recorregut transcorre en el archipopular Barri del Carmen i les seues proximitats.


La primera proposta de la nostra ruta té com a epicentre la Plaça de la Crida. Des d’allí, sota les Torres de Serrans, anem a emprendre el camí cap a la nostra primera destinació: creuarem el pont del mateix nom, per sobre del Jardí del Túria, per a arribar a l’Església de Santa Mónica, del S. XVIII. Aquesta església va formar part d’un antic convent de agustinos i ha experimentat diferents restauracions al llarg de la seua història.

Si seguim el marge de l’antic riu en direcció als Vivers, en 5 minuts arribem al Monestir de la Trinitat, Monument Nacional i Bé d’Interès Cultural, una excel·lent mostra arquitectònica del gòtic mediterrani que alberga en el seu interior diverses joies artístiques que es poden visitar mitjançant reserva prèvia.

Deixant arrere aquest monestir, a tan sol un parell de minuts trobem el Museu de Belles Arts de València, un dels millors d’Espanya, referència ineludible pel que fa a pintura valenciana antiga. Algunes de les seues joies més representatives porten la signatura de Velázquez, Pinturicchio, Pinazo, Sorolla, Murillo, José de Ribera…

Després d’aquesta gratificant immersió artística, creuem de nou l’antic riu, aquesta vegada pel Pont de la Trinitat, construït entre 1401 i 1407, d’estil gòtic, un dels més antics de la ciutat i el primer realitzat en pedra. Ens dirigim al Col·legi Gran Associació (antic Saló de Racionalistes) i per a arribar fins a allí tornem a passar per davant de les Torres de Serrans i continuem pel Carrer Blanquerías. Est va ser un local dedicat a la beneficència, que va ser construït en el S. XIX basant-se en el racionalisme constructiu.

Tornem al nostre trajecte pel Carrer Blanquerías i gens més entrar en el Passeig de la Petxina trobem la Casa Museu Benlliure, dedicada a una de les nostres majors glòries artístiques, la família Benlliure. L’edifici alberga la col·lecció de la família i reprodueix fidelment l’ambient en el qual va viure tota aquesta saga d’artistes valencians, entre els quals va destacar l’escultor Mariano Benlliure i el seu germà, el pintor José Benlliure.



Ens internem pel barri, a través de la Calle Salvador Giner en direcció a la Plaça del Carmen. Abans d’arribar trobem l’Església i Antic Convent del Carmen (S. XV-XIX), d’una rica diversitat artística en la qual conflueixen una capella medieval, un claustre gòtic, un claustre renaixentista i un campanar barroc, entre altres elements. Avui dia acull el Museu del S. XIX.

Enfront de l’església, ja en la Plaça del Carmen, ens espera la façana neoclàssica del Palau de Pineda, construït en el S. XVIII. Va ser l’antiga residència de l’Intendent General Pineda i aqueix és el nom que encara perdura. Des de 1980 és propietat de la Generalitat Valenciana i avui dia és la seu a València de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.

Des d’allí, pugem pel carrer Roteros i dobleguem a la dreta per a trobar-nos una mostra descarnada del nostre passat més recent: el refugi antiaeri del Carrer Serrans de 1937, rehabilitat i reconvertit en un espai expositiu cultural.



Des d’aquest punt, seguint el Carrer de Serrans en adreça cap a l’antic llit del riu, arribarem fins a les Torres de Serrans en menys d’un minut. Es van construir en el S. XIV. Gràcies a la seua utilització com a presó, es van conservar íntegres i van sobreviure a la destrucció de la muralla que es va dur a terme en el S. XIX. El mateix va ocórrer amb les de Quart, l’altra porta del recinte emmurallat cristià que es conserva avui dia.

Et proposem tornar al Carrer Serrans i endinsar-nos en el casc antic. De seguida arribarem a la Plaça de Manises, on trobem dos palaus que val la pena ressenyar: el Palau de la Batlia, del S. XV, que avui dia acull la seu de la Diputació Provincial de València, i el Palau Marquès de la Scala, del S. XVI, que barreja l’estil de gòtic valencià amb aportacions posteriors del renaixement i del barroc.

Enfront del Palau de la Batlia se situa la Torre de Sant Bartolomé Apostol, del S. XIII. És l’únic element que es conserva de l’església del mateix nom, una de les primeres que es van construir en la ciutat.

Seguint el nostre camí, de seguida arribarem al nostre últim punt de destinació. En l’encreuament de la Plaça de Manises amb el Carrer de Cavallers, molt pròxim a la Plaça de la Verge es troba el Palau de la Generalitat Valenciana, edifici d’estil gòtic tardà valencià, construït en 1421. Al llarg de la seua història ha patit diverses modificacions, les més reseñables les d’estil renaixentista. Tot un símbol del nostre poble, que alberga a les més altes institucions autonòmiques.