Dades bàsiques

Dificultat:

media

Duració:

6 hores

Punt de partida:

Esglesia de Sant Agustí

Punt de finalització:

Torres dels Serrans



Alguns dels llocs i monuments valencians més representatius es troben en aquesta ruta que arranca en la Plaça de Sant Agustí i s’estén més enllà de Ciutat Vella, fins al Monestir de la Santíssima Trinitat creuant el Pont de Fusta.

Sens dubte, el visitant gaudirà recorrent els seus carrers, percebent l’aroma del passat convenientment actualitzat als nostres dies, admirant els seus monuments, visitant esglésies i palaus inoblidables, carrers senyorials, places singulars, la Catedral, el Mercat, el Museu de la Seda, edificis administratius i preciosos paratges verds com la Glorieta o el Jardí del Túria.

Els recorreguts que proposem, que transcorren entre els marges del casc vell de la ciutat, ajudaran a entendre millor la història i la personalitat d’aquest poble únic i d’una ciutat que mira al futur orgullosa del seu passat i de les seues tradicions.


Arranquem la nostra ruta en l’Església de Sant Agustí, situada en la plaça que pren el seu nom. Construïda entre els segles XIII i XX, predomina l’estil gòtic valencià. L’església pertanyia a un convent de frares agustinos que ocupava una extensa superfície, demolit a principis del S. XX. A destacar la icona bizantina de la Verge de Gràcia que es troba en l’església.



Si deixem arrere la Plaça de Sant Agustín i seguim pel Carrer Sant Vicent Màrtir en adreça cap al centre de la ciutat, per a doblegar després per Periodista Azzati trobem l’Ajuntament de València, un enorme edifici construït en el S. XVIII i completat en el S. XX, que dóna a quatre carrers i que ocupa una superfície total de 6.173 metres quadrats.

Des de la Plaça de l’Ajuntament girem pel Carrer de la Sang i el Carrer Sant Vicent i l’Avinguda de l’Oest per a arribar al Carrer de l’Hospital. En 5 minuts haurem arribat a la Biblioteca Pública de València, Antic Hospital dels Pobres Innocents, primer manicomi d’Europa fundat en 1409. Aquest edifici va prestar serveis sanitaris fins a 1960, any en el qual es va iniciar la seua demolició. No obstant açò, finalment es va conservar l’edifici d’infermeria, que és el que des de 1979 acull la Biblioteca.

Abans d’arribar a la Biblioteca haurem passat per davant del Col·legi de l’Art Major de la Seda, que s’encarregava de regular la producció de teixits de seda en la nostra ciutat. Els orígens de l’edifici es remunten també al S. XV, encara que va ser reformat segons els cànons del barroc tres segles més tard. Declarat monument històric artístic en 1981, alberga el Museu de la Seda. Estem en el Barri de Velluters (teixidors de vellut).



Si tornem a l’Av. de l’Oest i continuem en direcció al Barri del Carmen, no tardarem més de 4 minuts a arribar al Mercat Central. La seua construcció es va iniciar en 1910 i les seues obres es van perllongar fins a 1928. D’estil modernista valencià, ocupa una parcel·la de més de 8.000 metres quadrats. Comprar en aquest temple del comerç és tota una experiència, per la tradició que té a coll i la seua bellesa arquitectònica que combina el metall amb les ceràmiques i les coloristes vidrieres, símbol de la riquesa de l’horta valenciana.

Envoltem el Mercat Central per a arribar al seu accés principal situat en la Plaça del Mercat, un lloc sempre molt concorregut per compradors habituals i turistes, i una mica més cap a davant descobrim l’Església dels Sants Joans, edifici que barreja el gòtic valencià original de la seua construcció amb el barroc d’intervencions posteriors. En el seu interior pot admirar-se la volta pintada al fresc per l’artista Antonio Palomino, pintor de càmera del Rei Carlos II.

Davant, formant un conjunt arquitectònic únic al costat del mercat i l’església, es troba la Llotja de la Seda o dels Mercaders, una vertadera joia del gòtic civil valencià que atrau visitants de tot el món, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i que simbolitza l’esplendor comercial valencià i la gran influència política i cultural del seu Segle d’Or.



A esquena de la Llotja, vorejant la Plaça del Dr. Collado i seguint pel Carrer dels Drets arribem a la Plaça Redona, una peculiar plaça interior de planta circular. És una plaça de xicotetes dimensions, que en el moment de la seua construcció ocupava exactament el centre geomètric de la ciutat. Inoblidable per a molts valencians el seu mercat ambulant dels diumenges, amb mascotes i antiguitats a la venda, i un dels més socorreguts per xiquets i no tan xiquets per a canviar croms.

A poc més d’1 minut caminant trobem un altre d’aqueixos monuments que està lligat estretament a la memòria sentimental dels valencians, l’Església de Santa Catalina Màrtir. Una de les primeres esglésies de la ciutat, l’origen de la qual data del S. XIII, exemple del gòtic valencià que compta amb una popular torre barroca producte d’una reconstrucció posterior.

Aquest tram del nostre recorregut entrellaça una enorme riquesa patrimonial amb una acusada memòria sentimental de la ciutat. Eixint a la Plaça de la Reina, caminem cap a la Catedral de València, excel·lent mostra del gòtic valencià al que el pas dels segles li ha anat dotant també d’elements romànics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics. Dins de la Catedral destaquen diverses joies de la pintura del Quattrocento que solament per elles justificarien una visita. Esment aparte per a un dels símbols indiscutible de la nostra ciutat: la torre campanar del Micalet, que pot visitar-se pujant 51 metres d’altura i els 207 graons que la separen del carrer.

Tornem ara per la vorera d’enfront de la Plaça de la Reina. Just enfront de l’Església de Santa Catalina s’obri el Carrer de la Pau, una dels carrers més senyorials de la ciutat, lloc de residència de bona part de la burgesia valenciana, i un dels grans assoliments de l’urbanisme del S. XIX. Avui dia ha perdut el seu caràcter residencial per a albergar oficines, despatxos i restaurants, encara que segueix conservant intacte el seu gran encant.

Des del Carrer de la Pau, s’arriba al Palau del Marquès de Dosaigües doblegant pel carrer que rep aqueix mateix nom. Aquest palau és un preciós exemple de l’estile rococó en la nostra ciutat i un dels seus llocs més visitats. En el seu interior es pot gaudir des de mitjan S. XX el Museu Nacional de Ceràmica i Arts Suntuarias González Martí, que presenta una valuosa col·lecció de peces, tant antigues com a dissenys més moderns.

Recorrent el Carrer de la Pau en direcció a l’antic llit de riu arribem fins als Jardins de la Glorieta, coneguts popularment pels valencians com La Glorieta. Estan situats en el Barri de la Xerea. Es va iniciar la seua construcció a principis el S. XIX i es van realitzar successives modificacions en aqueix mateix segle i en el següent. A destacar els seus immensos ficus i la seua zona de jocs infantils.



La Calle Cavallers uneix la Plaça de la Verge amb el Carrer Quart, en ple Barri del Carmen. Recórrer aquest carrer és un plaer, sobretot si es té cert interès per l’arquitectura, ja que està jalonada per preciosos palaus: Palau de la Generalitat, construït en el S. XV que ha experimentat successives modificacions i uns altres com el Palau dels Marquesos de Malferit, (S.xv-XIX), situat en els nombres 20 i 22 d’aquest carrer, el Palau dels Marquesos de Mercader (S. XV-XVIII), en el número 26; el Palau dels Comtes d’Alpont (S. XV-XVIII), en el 28; el Palau dels Centelles o Daia Nueva (S. XV), en el 33, el Palau dels Fernández de Còrdova (S.xv-XIX), en el 36, entre uns altres. A més en aquest carrer, en els nombres 36-38, poden veure’s restes de l’Antiga Muralla Islàmica de la ciutat.

La Plaça de la Verge és la plaça peatonal més popular de València, ja que ocupa una important esplanada que serveix per a les més diverses activitats (a destacar l’Ofrena de Flors que se celebra durant les Falles) i concentra a la seua al voltant un dels enclavaments més destacats de la ciutat, amb alguns dels edificis més significatius de València: la Catedral, el Palau de la Generalitat i la Basílica de la Verge dels Desemparats, Patrona de la ciutat.

La Basílica va començar a construir-se en 1652. Va ser la primera obra barroca de nova planta que es va alçar en la ciutat. Molt recomanable fer una visita als frescs de la cúpula, d’Antonio Palomino, el camarín de la verge i les seues vidrieres.

En la mateixa Plaça de la Verge trobem la Porta dels Apòstols de la Catedral de València, l’entrada occidental d’aquest important monument eclesiàstic del S. XIII, que els valencians també coneixen popularment com “La Seu”.



Des de la mateixa plaça, si prenem la Calle Navellos, molt prompte ens trobem amb El Palau de Benicarló o Palau dels Borja, edifici d’estil gòtic i renaixentista, que actualment serveix com a seu de les Corts Valencianes.

Molt a prop trobem l’Església de Sant Lorenzo, una de les esglésies fundacionals de la València del S. XIII, reconstruïda en el S. XVII d’acord amb els cànons arquitectònics del barroc.

I a menys d’1 minut tenim Palau dels Català de Valeriola, construït en el S. XV en estil gòtic civil, que actualment s’utilitza per a diferents funcions administratives del govern autonòmic.

Des de la Plaça de Nules ens dirigirem pel carrer Salvador al Pont de la Trinitat, que travessa l’antic llit del riu i l’origen del qual es remunta al S.xv. El proper Monestir de la Santíssima Trinitat li presta el seu nom. Es tracta d’un edifici del S. XIII fundat com a hospital, de gran riquesa arquitectònica.

Sense abandonar els marges de l’antic riu trobem un altre pont dels quals van ser reconstruïts en pedra, com va ocórrer amb el de la Trinitat. Parlem del Pont de Serrans, del S. XVI, restaurat en el S. XXI. Unia una de les portes principals de la ciutat amb la comarca dels Serrans.

Enfront del pont amb el mateix nom, s’alcen imponents les Torres de Serrans, un altre dels monuments valencians més representatius, construït en el S. XIV. Amb les de Quart, una de les dues portes de la muralla medieval de la ciutat que es conserven. Molt recomanable la seua visita i gaudir d’unes vistes privilegiades de València des de la seua zona més alta.