Ruta dels Pecats a l’entorn del Mercat Central

Està rematada per un penell amb un àguila que subjecta del seu bec un tinter i una ploma. Es tracta del cèlebre pardal de Sant Joan, motiu d’acudits, llegendes i acudits que han poblat l’imaginari col·lectiu de tots els valencians.

En la façana de l’església, podem veure els atributs zoològics de cadascun dels sants titulars de l’església, el be, símbol de Sant Joan Baptista i l’àguila de Sant Joan Evangelista. En el centre de la rematada, just sota el rellotge, tenim l’al·legoria del Be místic, o Agnus Dei. En la iconografia cristiana el Be Místic és el símbol de Crist, sacrificat per la redempció dels homes i rememora la tradició jueva del sacrifici del be per la Pasqua.

Sant Joan Evangelista està representat pel seu emblema iconogràfic, l’àguila, que en heràldica significa força, poder i respecte. Sembla que un àguila li acompanyava mentre escrivia l’evangeli en l’illa de Patmos, com podem veure il·lustrat en el medalló de la porta actual d’entrada.

Aquesta iconografia es repeteix en tot l’edifici.

Des que es va construir en 1914 la cotorra del Mercat, penell que se situa en el centre de l’edifici ha sigut motiu d’històries i llegendes.

La cotorra, que en realitat és una cacatua, està molt present en les llegendes de la ciutat, sent protagonista de nombrosos acudits i frases enginyoses de doble intenció. Possiblement la cotorra es va instal·lar en l’edifici per a fer al·lusió al Mercat com a lloc de xerrameca, xafarderies i tertúlies de la ciutat. També té una accepció de fortes connotacions sexuals en el llenguatge popular. A més d’aquest penell tenim una altra amb un peix espasa que corona la part del mercat on es ven el peix.

Annex a l’edifici central està la coneguda Llorgeta, edifici que va servir per a albergar la part administrativa del Mercat. Sobre la balconada de la porta, hi ha un escut suportat per dos lleons de pedra calcària i en les mènsules dels brancals de les finestres apareixen gossos i paons. Els gossos sembla que simbolitzen en aquest cas la lleialtat i el paó simbolitza la bellesa, la immortalitat i la saviesa. També hi ha un altre penell rematant l’edifici de la Llotgeta amb la representació d’un drac.

Edifique gòtic del segle XV construït per Pere Compte. És l’exemplar de gòtic civil més important d’Europa. La rica iconografia, plena de simbolisme religiós, màgic i esotèric, està plena d’animals amb una clara influència dels bestiaris medievals. Els animals que es representen són al·legories de vicis, pecats i també virtuts i alguns d’aquests animals també tenen relació amb l’ocultisme, la bruixeria i uns altres de significat confús.

També és abundant la representació de plantes. Per a la interpretació hem utilitzat els treballs de Salvador Aldana, reconegut especialista en la iconografia de la Llotja.

En la porta de l’Oest, que és la que està enfront del Mercat Central, es mostra un variat conjunt d’animals que, segons la simbologia Medieval i Renaixentista tindran divers significat. Entre ells destaca els gossos que, a més de fidelitat, també tenen una altra interpretació, com és l’enveja i la luxúria. El lleó és símbol de la resurrecció i de la força. El porc, és un animal inmund que representa el pecat. En les portes apareixen a cada costat dels brancals dos grups de cinc ànecs, que semblen estar associats a la gran mare i el descens als inferns. La serp representa la mort. L’àguila, representa la resurrecció, la força i el poder. El caragol representa la mandra i la tortuga a la sàvia lentitud i reflexió.

En la porta de l’Est, trobem quatre pitxers amb plantes entremesclades: el llorer, que significa la virtut; l’heura i el palmell, la glòria; i la murta, que és el símbol de Venus. Entre una variada mostra de vegetació, en les sanefes que adornen la façana, apunten diversos animals i homes.

A l’interior, la porta que dóna accés al jardí, se li coneix com la porta dels vicis o dels pecats i hi ha una representació d’abundants animals com a símbols de les febleses humanes. L’ocell és símbol de la luxúria, el gos és un animal luxuriós i indigne, la llebre també és símbol de la luxúria, el mico és símbol de la luxúria i la serp és una caracterització del mal.

En la porta que dóna accés a la torre, trobem una inquietant escena d’una dona alletant a una harpia i damunt d’ella hi ha dues òbiles que representen la mort i també la saviesa.

En la capella, en els capitells de les columnes adossades a la paret, estan els animals que representen als evangelistes, el bou per Sant Lucas, l’àguila de Sant Joan i el Lleó de Sant Marcos.

En la porta que dóna accés al Consolat del Mar, trobem una curiosa representació d’una granota flautista i, sota l’escut, entre un abundant fullatge, apunta un fardatxo d’una preciosa factura. Sembla ser que aquesta iconografia va ser afegida en èpoques posteriors a la construcció de l’edifici.
En el jardí veiem unes interessants mènsules amb dracs, un home lluitant amb lleó que representa a Sansón de l’Antic Testament, animals reals i fantàstics i homes a cavall.

Un altre capitule a part mereixen les gàrgoles. Destaquen en el jardí un home amb casc espentant a un enorme caragol, una dona que té en els seus braços un mico i un home que ix de la boca d’un gran peix, que sembla una al·lusió a la llegenda de “Jonás i la balena”. En les façanes, podem veure en les gàrgoles de la porta Sud, un àguila que subjecta entre les seues potes un ratpenat. En la façana de plaça del Mercat, veiem un home obrint les gargamelles d’un lleó.

Us convidem a completar aquest animalari gòtic cercant més animals per a conèixer millor aquest Museu de Ciències Naturals en pedra que ens van llegar els mestres picapedrers en la millor mostra d’art gòtic civil.