La festa de les Falles és la festa gran de la ciutat de València i té un fortíssim arrelament popular, ja que són els ciutadans de tota condició organitzats en comissions falleres (més de 345 al Cap i Casal) els vertaders protagonistes de la festa. Esta es regula des de la Junta Central Fallera, organisme autònom municipal, i també hi participen milers de persones, visitants i turistes, que generen un gran moviment festiu de masses i un important impacte en l’economia de la ciutat.

Les Falles es remunten tant als cadafals satírics i burlescos que els veïns ja erigien a mitjan segle XVIII com a les fogueres que s’encenien vora les alqueries de l’Horta. Amb el temps la festa anà institucionalitzant-se i fent-se més complexa i gran, fins que en els anys vint del passat segle aparegué la Setmana Fallera, i més endavant les seccions falleres o el càrrec de fallera major de València, a més de nous i multitudinaris festejos com la recollida de premis, l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desemparats o les mascletades.

Els cadafals fallers o falles, autèntic epicentre de la festa, eren en principi realitzats pels mateixos veïns, però des dels anys trenta del segle XX es va anar desenvolupant una autèntica indústria de construcció de falles a càrrec dels artistes fallers, que han mantingut any rere any un ofici únic, en què és necessari el control d’una gran quantitat de sabers artístics, i que ha donat noms molt reputats a l’art valencià. Els artistes fallers s’agrupen en el Gremi Artesà d’Artistes Fallers i el seu principal referent és la Ciutat de l’Artista Faller, al barri de Benicalap, on s’ubica el Museu de l’Artista Faller. Hui en dia els artistes dominen multitud de tècniques i varietat de materials constructius, amb els quals construeixen les falles i els ninots que les componen. Des de 1934 es tria un ninot indultat en l’Exposició del Ninot que, una volta salvat de les flames, passa a formar part del Museu Faller, un museu únic al món situat al barri de Montolivet, que recull una col·lecció de ninots grans i infantils que pot ser admirada pels turistes i ciutadans durant tot l’any.

Les Falles comencen oficialment amb La Crida des de les Torres de Serrans, i ja avançat març comença la llarga plantà de les falles de secció especial, tot i que formalment la plantà de les falles infantils és el dia 15 al matí i la de les grans la nit d'este mateix dia. L'endemà passa el jurat que dictamina els premis a atorgar, que recullen les comissions durant dues jornades. Amb tot, destaca per la seua emotivitat l'Ofrena de Flors a la Geperudeta, capaç de mobilitzar més de 100.000 fallers. Paral·lelament se succeeixen les activitats festives més variades en les demarcacions de les comissions falleres i els seus casals, que ofereixen una activa vida cultural durant tot l'any. Les mascletades de la plaça de l'Ajuntament pauten el ritme dels dies festius i, com els castells de focs artificials, congreguen enormes multituds d'amants de la pólvora, la qual també té altres manifestacions interessants com la despertà o el correfoc. Les Cavalcades del Ninot, Infantil i del Foc completen un programa atapeït de festa al carrer, tant diürna com nocturna. El 18 de març a la matinada, la Nit de Foc esclata amb una espectacular demostració de focs artificials.

El 19 de març és el dia de Sant Josep, el dia gran de la festa. Al matí té lloc l'ofrena floral al patriarca i les comissions esgoten les seues darreres cercaviles, que culminen amb les mascletades o traques en cada demarcació. De vesprada, la Cavalcada del Foc, en la qual desfilen colles de diables que porten el foc de La Cremà, dóna lloc a les últimes hores de la festa, que culmina en La Cremà, primer de les falles infantils i després de les grans, enmig d'un autèntic festival popular de pirotècnia. L'any 2016, les Falles van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.