El 4 de novembre de 2016, es declara Bé d’Interés Cultural Immaterial les activitats tradicionals de l’Albufera de València: la pesca artesanal i la navegació a vela llatina.

L’abast i la diversitat que ofereix l’Albufera fa que es creen estructures materials, artefactes i, en general, pràctiques tradicionals, d’aprofitament i explotació dels recursos que proveeix. Com en el cas de la pesca o de la navegació a vela llatina, es tracta de tècniques, usos i costums que són el resultat d’una evolució de segles.

El ric patrimoni cultural que sorgeix d’esta relació inveterada entre el medi i l’home mereix ser atés i conservat, màximament quan, d’una banda, moltes d’aquestes pràctiques són exemple de sostenibilitat, essencials i tot per a la conservació de la diversitat biològica i, d’altra banda, estan amenaçades de desaparició.

La pesca és l’activitat tradicional més antiga de l’Albufera de València, perquè ja Jaume I després de la reconquista, i de reservar-se la zona humida per al seu patrimoni, estableix en un privilegi de 1250 que «puguen pescar a l’Albufera de València qualsevol veí o habitant de la ciutat o Regne de València i qualsevol estrany també, i agafar peixos, i no hagen de donar a Nós ni als nostres mai d’estos peixos, sinó només la cinquena part franca». El seu interés prové de la seua llarga tradició, de la seua adaptació al medi, de la seua identificació secular amb la societat on es desenvolupa, de les seues antigues estructures organitzatives, de les seues arts, del seu llenguatge, dels seus símbols propis…

Per un altre costat, la vela llatina és una de les formes tradicionals de navegació comuna a tot el Mediterrani, amb una incidència considerable en les terres valencianes, i particularment a l’Albufera, on des d’antic ha sigut utilitzada com un mitjà de transport lacustre vinculat a l’explotació dels recursos naturals, com la pesca i l’agricultura, i les funcions de la qual en l’actualitat es relacionen amb formes d’oci associades a l’àmbit cultural i lúdic. A més, la vela llatina ocupa un lloc per dret propi en la imatgeria identitària del poble valencià, i al seu voltant hi ha una sèrie d’elements materials i immaterials constitutius de la cultura tradicional valenciana que mereixen ser protegits per a així garantir-ne el llegat a les generacions futures.