En l’eixample de la ciutat cap a l’oest es troba aquesta església que va pertànyer al Convent de Mínims de San Francesc de Paula. Començada en 1726 es va concloure en 1739 segons les traces de José de Cardona i Pertusa. Es tracta d’una església de planta de creu llatina amb capelles entre contraforts, comunicades entre si, i capçalera semicircular. Està dividida en quatre trams. Les capelles més properes als peus de l’església estan cobertes amb voltes rebaixades, mentre que les altres tres ho fan amb cúpules de mitjana taronja sobre petxines. La coberta de la nau és una volta de canó paredada amb llunetes. Sobre el creuer s’alça una cúpula sobre petxines sobre un tambor octogonal i casquet peraltat a l’exterior. L’interior s’ordena mitjançant pilastres d’ordre corinti sobre alts pedestals entre les quals s’obrin els arcs de mig punt que donen pas a les capelles laterals. L’ornamentació en talla que es disposa en l’intradós dels arcs de les capelles laterals.

També ricament decorada amb talles aquesta la sagristia de planta centralitzada coberta amb cúpula octogonal. En el costat de l'Evangeli al costat del creuer es troba la capella de San Francisco de Paula. Es tracta d'una capella de planta de creu grega amb els angles bisellats, i una cúpula de mitjana taronja decorada amb estucs alçada sobre quatre petxines trapezoïdals. En el mateix costat de l'església es troba la capella del Beat Gaspar Bono alçada a partir de 1786 per l'arquitecte acadèmic Joaquín Martínez.

És de planta circular amb un camarín rectangular annex. Es desenvolupen una estructura de pilastres dòriques sobre les quals es desenvolupa un arquitrau de orden sobre el qual es volteja un tambor que alterna ulls de bou i medallons en el qual apea la cúpula de mitjana taronja, amb trams que alternen els casetones i les pintures de panells trapezoïdals, en el centre dels quals s'obri una llanterna. En l'actualitat el camarín ha desaparegut. Recorre l'interior un sòcol de azulejería realitzat en 1742 per a aquesta església. El temple tenia una porta lateral en el costat del creuer que dóna al carrer Quart, que en l'actualitat es troba en la parròquia de Santa Catalina de Siena en el barri de Orriols. La façana principal es desenvolupa en dos cossos d'altura diferent, que originalment van estar units per uns aletons laterals quedant en l'actualitat sol un d'ells.

El cos inferior presenta tres buits, els dos laterals encegats, entre pilastres dòriques sobre les quals es desenvolupa un arquitrau. La portada d'accés té dos cossos, l'inferior de llinda flanquejat per columnes dòriques sobre pedestals. En la part superior es desenvolupa un edicle amb relleu en el centre emmarcat per dues columnes i rematat per un frontó corb partit. En l'extrem dret de la façana s'alça el campanar realitzat posteriorment a la construcció de l'església. L'actual va ser realitzat en principis del segle XX per Carlos Carbonell en estil modernista. El projecte, datat en 1906, presentava més característiques modernistes que després van ser matisades en l'execució. El convent va ser demolit quedant únicament l'església que es va conservar mitjançant la intervenció de l'Acadèmia de Belles arts de Sant Carles.



Dades bàsiques

Direcció:

Plaça Sant Sebastià, 1
46008 València