L’origen de l’església es remunta als primers moments de la reconquesta per part del rei Jaume I el Conqueridor. Per tant és el primer temple de creació propera a aquesta fita històrica i va anar probablement romànic del tipus de reconquesta. Aquest temple se cita en documents històrics de 1333 i 1392, ja amb el nom d’Església de Santa Maria de la Mar de la ciutat de València “L’Esglesia de Santa Maria de la Mar de la ciutat de València”. De la descripció d’aquest temple antic, tenim constància per un document gràfic de 1563, en el qual el pintor flamenc Anthoine Van den Wijngaerde mostra l’aspecte del Grau de València i entre les cases es pot apreciar l’església. De les poques dades que tenim, es pot inferir que es tractava d’una temple de nau única de 25 metres de llarg per 18 metres d’ample i que disposava d’una espadaña plana situada als peus de l’església.
En 1411 es produeix el fet miraculós de l’arribada per mar de la imatge anomenada després del Crist del Grau, per la qual cosa augmenta la devoció a aquesta imatge que obligaria amb el temps a ampliar el temple original i construir una capella dedicada al Crist.

Segons la tradició el Crist del Grau, conegut popularment com el Negret, va arribar fregant pel mar lligat a una escala.

En el segle XVII s'acorda la construcció del temple de nova planta. Comencen les obres el dos d'agost de 1683 per la capçalera, sent el mestre d'obres don Francisco Marti. El temple creix en direcció longitudinal, no asi quant a amplària, ja que aquesta es veu limitada per la Capella del Crist.
Entre 1683 i 1689 el picapedrer Antonio Borrés finalitza el campanar que encara no estava acabat. D'estil barroc, la rematada va ser destruïda en la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) ja que el campanar era usat com a torre de defensa.

El nom de les campanes són: Pilarica (1955), Sant Vicent Ferrer (1940), Sant Josep (1995), Santíssim Crist (1940) i Santa Maria (1940).
L'actual temple és de planta quadrangular i nau única amb volta de mig canó amb llunetes, capelles laterals entre els contraforts i dotat d'un transsepte no excel·lent en planta. Té interés el fet que aparega en ell una incipient comunicació entre capelles. Posseeix una capella en el trasaltar, creuer amb amplària de 2 capelles, presbiteri, i capella del Crist situada en el costat nord del creuer rematada amb camarín.

La cúpula central del creuer, es revist de teula esmaltada en blava, segell característic dels temples valencians del segle XVII. Les obres van ser finalitzades en el 1736. En 1858 es va col·locar un rellotge a la torre campanar. Tant la nau central com la capella del Crist han patit diverses reformes en tot temps, especialment després de la Guerra de la Independència (1808) i la Guerra Civil Espanyola (1936).

Disposa de dues portades tardobarrocas, la lateral està formada per dos cossos, l'inferior allotja la porta de llinda i en el segon cos una fornícula alberga una creu sobre una escala, que fa al·lusió a l'arribada del Crist del Grau. La façana principal situada als peus de l'església guarda certa similitud amb l'oberta en el transsepte, no obstant això en la fornícula del cos superior podem veure una imatge de La nostra Senyora de la Llum, realitzada en 1943.

En l'exterior del temple una placa en pedra situada damunt de la font exterior diu: Aigües del Túria vessa aquesta font pels esforços del municipi de València. La cooperació del d'aquesta vila i el llegat de 80.000 reals de Don Dionisio Bello. 3 maig 1859

Una altra placa col·locada l'any 1999 diu: 750 Aniversari. El rei En Jaume I, el conqueridor, atorga, al lloc, i llogarencs de l'actual GRAU, el nom de Ville Nove Maris Valentiae i nombrosos privilegis el 27 de maig de l'any 1249. 1249-1999.



Dades bàsiques

Direcció:

Plaça del Tribunal de les Aigües, 1
46011 València