Riurau del Fondo

Este riurau és l'única mostra d'aquesta arquitectura a la comarca de l'Horta Nord i probablement el més gran de la Comunitat Valenciana. Té catorze metres de profunditat a dues aigües, orientació aquest-oest i obertura de catorze ulls en arc en cadascuna de les seues dues cares, i dos ulls, també en arc, en cadascuna de les seues cares laterals. L'estructura està construïda en rajola amb sostre de teula sobre canyís en el segle XVIII.

A la fi del segle XIX s'aconsegueix un ampli pati en la zona oest mitjançant la construcció d'altres tres riuraus menors. En 1915 s'enceguen els ulls interiors i el riurau s'utilitza com a magatzem de productes de secà, posteriorment es va tornar a utilitzar per a l'assecat de la pansa gràcies a una revitalització del comerç d'aquest producte.

En una rehabilitació parcial realitzada en 1940 es va substituir en algunes zones el canyís per rajola. Manuel Porres, propietari del Teatre Trianon Palace, més tard Teatre Líric de València, va incorporar al riurau unes columnes de ferro procedents del teatre, quan aquest va ser transformat en cinema en els anys 1940. Els ulls externs dels dos extrems han sigut encegats i s'utilitzen les sales resultants com a habitacles i magatzems. El sòl continua sent l'originari, de rajola estriada, i es conserven nombroses bases de la seranda, en les quals es col·locaven les vares per a les veles. També es conserven diferents instruments relacionats amb les labors del camp, alguns d'ells de gran valor etnològic.

El riurau primitiu s'utilitza en l'actualitat per a albergar aquests instruments amb valor etnològic; els extrems, encegats, són utilitzats amb finalitats diversos pels pastors i per a la preparació de les visites guiades que realitzen els col·legis. El pati i els riuraus posteriors s'utilitzen en l'actualitat per a la cria de l'ovella Guirra o “de morro roig”, l'única ovella autòctona de València, que estava en perill d'extinció; de les 4173 existents en 2007, més de 2000 estaven en el Mas del Fondo.

L'alqueria és una construcció gran, de gran solidesa, que conserva elements que demostren el caràcter defensiu que degué tindre en algunes èpoques. L'alqueria original ha sigut datada a la fi del segle XVIII. La part posterior va ser derrocada i es va construir al començament del segle XX un xalet, que ha sigut posteriorment modificat.

Malgrat les modificacions indicades, el riurau primitiu es troba en un excel·lent estat de conservació, és d'una immediata lectura i seria molt fàcil recuperar els ulls encegats. El fet que se li haja dotat d'un pati interior gràcies a la construcció de nous riuraus, i sobretot el que estiga en ús en l'actualitat amb una funció etnològica i mediambiental rellevant, així com la conservació de l'alqueria, en molt bon estat, i el que aquesta també mantinga activitat productiva, confereixen un valor afegit a l'edifici del riurau, que ja per si mateix és mereixedor de ser declarat BIC.