La muralla va ser construïda en el segle II a. de C. quan es va fundar la ciutat. La primera referència històrica de València la descriu com un oppidum, això és, com un lloc fortificat. Està esmentada en un text (Historiae 2.54) de l’historiador Salustio del segle I a. de C. en narrar la batalla que va tindre lloc en el 75 a. de C. al peu de les muralles, citades com moenia.

Este recinte emmurallat es complementava amb un sistema de fosses que, al costat dels canals fluvials que envoltaven la ciutat, reforçaven la seua capacitat defensiva. Este fossat, o fossats, que envoltava tot el recinte, només s’ha reconegut bé al carrer Cabillers. Allí, la seua amplària era de 3,50 metres, per 1,40 de profunditat.

El seu traçat discorreria cap a l'est, per darrere de les torres de Serrans, més o menys paral·lel al Túria i per darrere de la islàmica. Giraria al sud per l'altura de l'actual carrer Viciana i a través del carrer del Tosalet se suposa que arribaria a la d'Avellanes, des d'on es dirigiria cap a l'oest pel carrer Cabillers, travessaria la plaça de la Reina, seguiria pel carrer Corregeria i el carrer Juristes, travessant el carrer de Cavallers per davall de la torre nova del Palau de la Generalitat, dirigint-se pel carrer Serrans fins a les torres homònimes.

Tindria quatre portes, com era habitual a les ciutats romanes situades en el pla. De l'existència d'una d'elles, la Porta Sucronensis, hi ha constància epigràfica (Corpus Inscriptionum Latinorum II2/14,33). D'altres dos, la septentrional (Porta Saguntina) i la meridional (la Porta Sucronensis) es poden observar les seues restes davall de l'edifici del carrer Avellanes 11.

També s'han identificat alguns trams de la fossa que delimitava el recinte: edifici entre carrer Caballers i plaça de la Reina, costat occidental del carrer Serrans, carrer Conde Trenor. Actualment es conserven molt poques restes d'esta muralla embeguts en el parcel·lari i dins d'edificis en ús. En molt pocs punts de la ciutat subsisteixen restes de la muralla romana, que presenten escàs i desigual nivell de conservació.

El tram del carrer Avellanes és de huit metres de longitud i està construït amb grans carreus disposats irregularment, mentre el del carrer del Salvador, probablement una torre, està fet amb maçoneria regular que recobreix un farciment de terra premsada o de toves de fang cuit.

El del Palau de la Generalitat només va estar visible en 1940 durant les obres de construcció de la torre occidental. Va ser descrit com un gran mur de 1’90 metres d'ample, localitzat entre 3,50 i 4,50 metres de profunditat, construït amb “argamassa de calç i cant fortíssima”, la qual cosa indicava que probablement era una espècie de opus incertum o caementicium. No hi ha dades d'amplària dels murs o les torres perquè sempre s'han trobat al costat dels talls o les mitgeres.

Estes escasses troballes no han donat informació cronològica de detall, excepte ell del carrer Viciana, que pertany a l'època republicana. El del carrer Avellanes tant pot ser del període imperial com del republicà, mentre el del Palau de la Generalitat es considera de la fase més antiga per la profunditat, entre els tres i els quatre metres, als quals va aparéixer.



Dades bàsiques

Direcció:

Plaza Dècim Juni Brut (Cònsol Romà), S/N
46001 Valencia