La muralla islàmica va ser construïda en el segle XI sota el regnat de Abd al-Aziz i és descrita pel geògraf al-Udri com una de les més perfectes del Al-Andalus. En nombrosos punts de la ciutat subsisteixen restes de la muralla musulmana, que presenten desigual nivell d’integritat segons es troben al descobert, embegudes entre les mitgeres dels habitatges o en el subsòl, i que mostren també característiques formals diferents en funció del moment històric en què van ser erigits. Això és pel fet que el recinte emmurallat no és una obra unitària sinó el resultat d’intervencions constructives escomeses entre el segle XI i primeres dècades del XIII i motivades per raons defensives i urbanístiques diverses.

El traçat discorria des de la plaça del Temple fins a les torres de Serrans on girava al sud pels actuals carrers de les Roques, plaça dels Furs, travessant el carrer Roteros es dirigia cap a la plaça de l'Àngel, el carrer Beneyto i Coll, seguia pel carrer Mare Vella cap al carrer Salines travessant el carrer de Cavallers, passava per la Bolsería cap al carrer Sant Vicent a través dels carrers de les Mantes i del Trench. Continuava pel carrer Manyans, carrers Moratín cap a la Universitat per a girar cap a la Universitat per a girar cap al carrer Trinquet de Cavallers i des d'ací cap a la plaça del Temple. Tenia diverses portes que, seguint el mateix traçat anterior seria: “Bab ibn Sahar”, “Bab al-Warraq”, “Bab al-Qantara”, "Bab al-Hanax", “Bab al-Qaysariyya” , “Bab Baytala” i “Bab al-Xaria”.

Actualment es conserven restes d'aquesta muralla embeguts en el parcel·lari i dins d'edificis en ús. Així al carrer de les Roques, cantonada Blanquerías, es localitza una torre i part del llenç fins a l'altura dels merlets. També es troben restes visibles en edificis de la Plaça dels Furs, al carrer Palomino escaira amb carrer de Roteros, la ja coneguda torre de l'Angel, declarada BIC, la torre del carrer Mare Vella, el llenç on s'obri el Portal de Valldigna (obert l'any 1400) la torre del carrer Salines 5 juntament amb un fragment del llenç del mur. Continuant el recorregut, s'observa part de la muralla dues torres al Carrer de Cavallers 36 i 38, passant després la Galeria del Tossal amb una altra torre de planta quadrada pertanyent a una porta en racó i, seguint per la plaça del Forn de Sant Nicolás, on es conserva una altra torre i llenç, s'arriba per darrere de la Llotja de la Seda fins a la C/ Sant Ferran i la Plaça Mariano Benlliure 8, on han sigut posats en valor el llenç i una torre quadrada. Continuant pel carrer Trànsits trobem un altre fragment de la muralla i ja en el traçat del costat aquest, s'ha descobert una altra torre quadrada en l'edifici de la Universitat Literària. Arqueològicament es va localitzar un altre tram en la confluència de la C/ Comèdies amb la C/ del Mar, així com en la C/ Trinquet de Cavallers, 10. Finalment, un extens tros de parament i torre s'ha posat en valor en l'edifici del carrer Almirall 14 i actualment s'està excavant un altre fragment de llenç en l'edifici del Palau del Temple.

La muralla està construïda en tapial de formigó, amb caixes de 90 cm d'altura, assentada sobre fonaments de profunditat variable, des de poc més d'un metre a quasi cinc, probablement a causa de diferències en la solidesa del terreny. El traçat dels diferents trams tendeix a ser rectilini, a vegades sense tot just desviació durant centenars de metres, sacrificant quan cal la cota de nivell. Cada 30-33 m es van disposar torres ultrasemicirculars construïdes de maçoneria regular per la seua cara externa i amb farciment de formigó, l'altura del qual no havia de ser menor de 14 m. Eren massisses fins a l'adarb, encara que és probable que tingueren un cos buit abans de la terrassa, tal com s'observa a la torre conservada al carrer Cavallers 36. La muralla estava precedida per un fossat o valladar. És interessant la decoració que presenta el front de les torres, xicotetes pedres grises o negres incrustades en la junta entre les pedres de maçoneria, una tècnica que recorda la documentada en altres punts de la península d'incrustar escòria de ferro en les nafres de la maçoneria.

En la segona meitat del segle XII es va dur a terme una modificació del flanc oriental de la muralla, que fins a aqueix moment va utilitzar l'antic circ romà com a límit. Es va derruir llavors la major part de la graderia oriental d'aquest, respectant tan sols el mur exterior, al qual se li va adossar un mur construït en tapial de formigó i amb un gruix de 1’90-2’25 m. La nova muralla es va dotar de torres de planta quadrada, construïdes en tapial de terra sobre fonament de formigó, amb una separació entre una i una altra de 22’5 m.

Sobre aquest recinte emmurallat es van afegir en època tardana diversos elements per a reforçar la seua capacitat defensiva. El més notori va ser la barbacana, que havia de circumdar-lo per complet. Constava aquesta d'un mur exterior de tapial de formigó, que servia d'ampit, i un segon mur, adossat per la seua part posterior, fet en tapial amb crosta de morter i farcit interior de terra compactada, amb un ample variable entre 1´80 i 2´20 m. En la base de l'ampit existien orificis que el travessaven, inclinats cap a l'exterior, i que cal interpretar com llanceres. La barbacana es va haver de construir encaixada entre la muralla i el fossat que l'envoltava, un espai en alguns trams molt estret. L'amplària de la lliça entre la muralla i la barbacana és per això molt variable, entre 2´80 i 4´25 m, però a l'altura de les torres arriba a ser menor d'un metre, i, a vegades, va ser necessari fins i tot rebaixar la grossària de l'avantmuralla per a permetre un pas mínimament operatiu.

Així mateix, en el flanc sud es va afegir un folre exterior de formigó, de 1’20 m, que ampliava considerablement el gruix de la muralla i de les torres. A més, en algunes d'elles es van construir a les cantonades reforços en angle, fets amb tapial de terra calicostrada.


Dades bàsiques