En el centre religiós de la ciutat es troba la Basílica de La nostra Senyora dels Desemparats. L’edifici va ser alçat en el segle XVII entre els anys 1652 i 1667. Es construeix degut a què la capella de la Verge dels Desemparats es va quedar insuficient, esta es trobava instal·lada en 1489 en l’absis de la catedral amb motiu del trasllat de l’originària que es trobava al costat de l’Hospital General. Esta capella es trobava en el centre de l’absis davall de l’arc que uneix la basílica amb la catedral. Es tracta d’un edifici de planta trapezoïdal amb un oval en el seu interior i camarín projectat per Diego Martínez Ponce de Urrana. La cúpula que cobreix l’espai central és també ovalada. Al costat d’este es desenvolupa el camarín de planta quadrada on es troba la imatge de la Verge dels Desemparats. Va ser realitzat entre 1685 i 1694, encara que ja estava en el projecte inicial. Es troba després de l’espai oval i té accés des dels dos costats.

A la fi del segle XVII o principis del segle XVIII es va plantejar l'ampliació de la capella. Per a això es va realitzar un projecte anònim conservat en la basílica possiblement contemporani a la intervenció de Palomino en la cúpula. Es va retrocedir la capella major al camarín i es van remodelar elements com l'entaulament el fris del qual es va decorar amb atributs de l'església. Va ser en este moment quan es va realitzar la volta de rajola paredada sota una anterior. La falsa volta actual va ser realitzada en 1701 per Antonio Palomino. Entre 1758 i 1763 es va dissenyar un nou retaule major, per Ignacio Vergara. Uns anys més tard, entre 1763 i 1767, es van fer reformes en l'edifici dutes a terme per Vicente Gascó. Els medallons amb pintures van ser realitzats per José Vergara. La capella de la Comunió va ser alçada cap a 1775 per Vicente Gascó. Esta va ser molt transformada després de la Guerra Civil, encara que es coneix la seua traça original, a causa dels plans del deixeble de Gascó, Francisco Pechuán. A la fi del segle XVIII es van projectar obres que finalment es realitzarien en 1824. Es va realitzar l'altar major amb marbres i amb un disseny acadèmic.

A la fàbrica de la basílica s'utilitza la rajola tallada i aplantillat en embocadures de finestres. Tant les portades i les finestres de la façana i del tambor, les pilastres i les columnes estan agrupades en diferents plans, amb crebants en els marcs i en els frontons. Durant els treballs realitzats per a la fonamentació de l'edifici van aparéixer làpides romanes que van ser utilitzades en el sòcol de l'edifici. A l'exterior destaquen les dues portades de la plaça de la Verge i entrada als peus del temple enfront de la catedral que queda en un estret carreró. Les dues portades de similars característiques són de llinda amb pilastres i columnes flanquejant l'obertura d'entrada. Rematen amb un frontó corb partit en el centre del qual es troba un escut. Sobre les portes s'obrin balcons que repeteixen els elements decoratius.



Dades bàsiques

Direcció:

Plaça de la Verge
46001 València