Els acompanyants del rei Jaume I que van vindre a conquistar València des de la regió muntanyenca de Terol es van instal·lar en aquesta zona de la ciutat, donant nom a aquest Pont, així com a la porta de la muralla i al carrer posterior. És el més antic dels ponts existents sobre el riu Túria i el seu aspecte actual procedeix de 1518, quan la “Fàbrica Vella de Murs i Valls” va disposar la reedificació de l’existent que havia sigut arrossegat per les aigües del Túria l’any anterior i que prèviament havia substituït al pont àrab del A-Qantara. Construït en pedra, sota la direcció del “pedrapiquer” Juan Bautista Corbera, posseeix rampa escalonada d’accés al llit, actual Jardí del Túria, i està format per nou arcs escarsers amb escullera, tallamars i muralletes. De 2005 a 2009 va ser Restaurat sota la direcció de l’arquitecte Ignacio Bosch.

No cal comprendre l'estructura i disposició dels anomenats “ponts històrics” sense establir la seua imprescindible vinculació amb el traçat i estructura de la ciutat. Els ponts superaven el llit del Guadalaviar i articulaven les relacions entre els territoris del nord i les principals vies de comunicació interna: el de Serrans amb el camí vell a Sagunt i el Maestrat. Va ser el segon dels anomenats “ponts històrics” a ser reconstruït en pedra en 1518.

Conegut en l'època musulmana com A-Qantara, és a dir “el Pont”, aquesta denominació solia atribuir-se a ponts estables usualment de pedra i d'origen romà, però no hi ha constància d'aquestes característiques en aquest pont en aqueixa època.

En 1349, coincidint amb un període de forta consolidació i caracterització urbana, el Consell General va ordenar que el pont fóra construït en pedra per a resistir millor les avingudes del Túria.

Les riuades de 1406 i 1427, però sobretot la de 1517 van infligir greus danys al pont, per la qual cosa un any després, la Fàbrica Vella de Murs i Valls va disposar el 22 de juny de 1518 la seua reedificació tal com és en els nostres dies.

Va arribar a tindre abans del s. XVIII fins a cinc estàtues, les de Sant Pere Nolasco, Sant Pere Pascual, Fra Gilaberto Jofré, la reina Na Teresa Gil de Vidaure i Na Senyora de la Mercè, però davant l'arribada de les tropes napoleòniques, les estàtues amb les seues casalicis i els ampits laterals van ser destruïts i llançats al riu com a part de les obres de defensa de la ciutat. Una de les primeres ordres del mariscal Suchet per al govern de la ciutat va estar dirigida a la Fàbrica Nova del Riu amb la finalitat que recompongueren sense demora els ampits del pont.

El pont, amb 9 arcs escarsers, té 159,7 metres de longitud i 11,2 metres d'ample de tauler.



Dades bàsiques

Direcció:

Pont de Serrans