Palau dels Exarchs

Els palaus degueren ser residència dels Exarch, família noble del món del comerç, com testimonia la referència, en documents reals, a la recomanació del rei Alfons el Magnànim cap a membres d’aquesta família per al comerç entre els regnes de València i de Granada (seda i altres teixits granadins).

L’origen de la construcció és incert, la presència de la família Exarch a València es remunta al s. Xlll. Les primeres construccions, o adequacions dels immobles com a palaus, podrien datar del s. XlV probablement una única casa senyorial en origen, vinculada a la família Exarch i posteriorment dividida en diferents habitatges. Probablement en estes cases es va instal·lar Ignasi de Loyola en la seua visita a València en 1535 i aqueixa és la raó per la qual la capella construïda en el segle XVII està dedicada a aquest sant.

El conjunt estava format per cinc palaus de similars característiques, originalment pel que sembla van formar un bloc únic, però aqueixa situació degué ser modificada en el transcurs del temps, quedant els números 9 i 11 independents. Posteriorment el número 11 va ser derrocat i actualment l’espai que va ocupar està edificat quedant tan sols el gran portalón d’entrada com a únic record de l’antic palau i el número 9 és un convent de les Trinitàries Caputxines, remodelat en 1978.

Els números 3, 5 i 7 que actualment estan en desús formen en l’actualitat una construcció unitària. En l’exterior és difícil percebre la unitat, ja que els tres edificis estan clarament delimitats, en canvi, a l’interior la distribució és la d’una gran casa.

Dades bàsiques