Política de cookies
Este lloc web utilitza cookies perquè vostè tinga la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxe l'enllaç per a major informació.

X

Alqueria del Foraster

La seua conservació ajuda a preservar una imatge ja familiar per als veïns. També té un gran interés paisatgístic i històric, aprofitant el seu espai interior per a albergar el local de manteniment del Parc.

Les dues alqueries que romanen en aquest àmbit es destinaren a Centre de la joventut (Casa Lluna) i a Centre Social del Barri (Alqueria de Voro el de la Barraca).

Alqueria Félix

Al Parc de Marxalenes es troba l’Alqueria de Félix, aquesta alqueria està destinada a dotació museística dins d’aquest gran parc urbà, albergant en ella l’Aula de la naturalesa i un museu etnogràfic de l’habitatge rural valencià.
Actualment podem trobar l’alqueria i un pati conformat per aquesta. Al pati disposem d’una sèrie de tres volums de nova planta que es van adaptant als diferents usos que requereix el programa (condícies, instal·lacions i una part de l’Aula de la Naturalesa), tenint també en compte aspectes de l’arquitectura tradicional.

Ximeneres en carrer Serrería

Situada enfront del número 10 del Carrer Serrería, en la vorera, pertanyia a una serradora que després més tard es convertiria en Cellers Garrigos.

Ximeneres en Passeig de l’Albereda

Als jardins centrals del Passeig de l’Albereda a l’altura del número 39 es troben les dues ximeneres de l’antiga Unió Alcoholera Espanyola.

Parts d’una Ximenera
Les ximeneres consten de tres parts diferenciades: Base o Pedestal, Canya, Fust o Tub i Coronament, Coronació, Capitell o Rematada.

Descripció de la Ximenera
Es tracta d’una ximenera aïllada, resta d’un antic edifici industrial, construït -perquè es desprén de la tipologia de la ximenera, de base rectangular i fust octogonal de rajola cuita- en la dècada 1890-1900. S’utilitza com a material bàsic la rajola cuita, que és un bon aïllant tèrmic. L’altura i secció disminueixen de la base a la cúspide, consistint la seua funció en provocar una depressió o tir entre l’entrada i l’eixida per a establir un corrent d’aire, contribuint este tir a la combustió. La secció interior disminueix igualment, per tal de conservar un corrent ascendent per a véncer els corrents de les masses d’aire fred. La seua construcció obeeix a la utilització del vapor de la fàbrica.

Estes ximeneres industrials eren un element bàsic de les instal·lacions industrials que generaven força a la indústria a partir del vapor, utilitzant les experiències dels tipus de ximeneres tan propis del s. XIX i inicis del s. XX. Esta construcció s’ha quedat aïllada de les construccions accessòries que haurien d’acompanyar-la en el procés productiu, quedant així descontextualizada.

Les seues fàbriques són de rajola cuita i consta d’un basament quadrangular rematat per una cornisa amb denticles que marca la línia de transició amb el tronc, de secció octogonal i de forma troncocònica; forma canònica d’estes ximeneres per a impedir l’entrada d’aire fred, facilitant així un corrent d’aire per inversió tèrmica. Es remata amb una corona i llanterna emmarcada per dues motlures de rajola.

Ximeneres en carrer Guàrdia Civil

Aquesta Ximenera pertany al negoci-habitatge del Xalet Vista Alegre, hui Junta Municipal d’Exposició, barri de Benimaclet, està situada en una zona enjardinada.

 

Ximenera indústria Aceitera Casanova

Situada a l’esquena del carrer Jose Aguilar i dins de l’aparcament del supermercat Lidl ens trobem la ximenera de l’antiga indústria Aceitera Casanova.

Ximenera en Avinguda Gaspar Aguilar

Ximenera situada en la Avinguda Gaspar Aguilar 54, en l’antiga fàbrica tèrmica “La Valenciana” i actualment integrada en la parcel·la de la Subestació de Patraix.

Ximenera en Carrer Franco Tormo

Ximenera aïllada de l’antiga Fàbrica de Xapes i Premses Franco Tormo, situada en carrer Franco Tormo amb el carrer Jose Perez-Fuster (Metge).

Parts d’una Ximenera
Les ximeneres consten de tres parts diferenciades: Base o Pedestal, Canya, Fust o Tub i Coronament, Coronació, Capitell o Rematada.

Descripció de la Ximenera
Es tracta d’una ximenera aïllada, resta d’un antic edifici industrial, construït -perquè es desprén de la tipologia de la ximenera, de base rectangular i fust octogonal de rajola cuita- en la dècada 1890-1900. S’utilitza com a material bàsic la rajola cuita, que és un bon aïllant tèrmic. L’altura i secció disminueixen de la base a la cúspide, consistint la seua funció en provocar una depressió o tir entre l’entrada i l’eixida per a establir un corrent d’aire, contribuint este tir a la combustió. La secció interior disminueix igualment, per tal de conservar un corrent ascendent per a véncer els corrents de les masses d’aire fred. La seua construcció obeeix a la utilització del vapor de la fàbrica.

Estes ximeneres industrials eren un element bàsic de les instal·lacions industrials que generaven força a la indústria a partir del vapor, utilitzant les experiències dels tipus de ximeneres tan propis del s. XIX i inicis del s. XX. Esta construcció s’ha quedat aïllada de les construccions accessòries que haurien d’acompanyar-la en el procés productiu, quedant així descontextualizada.

Les seues fàbriques són de rajola cuita i consta d’un basament quadrangular rematat per una cornisa amb denticles que marca la línia de transició amb el tronc, de secció octogonal i de forma troncocònica; forma canònica d’estes ximeneres per a impedir l’entrada d’aire fred, facilitant així un corrent d’aire per inversió tèrmica. Es remata amb una corona i llanterna emmarcada per dues motlures de rajola.f

Ximenera en Parc Marxalenes

Ximenera de l’Antiga Fàbrica d’Oli situada dins del Parc de Marxalenes, enfront de l’edifici de l’Estació de Marxalenes, hui convertit en Servei Públic.

Ximenera en carrer Vall de la Ballestera

Ximenera del desaparegut Molí Fariner de Sant Pau situada en la plaça enjardinada entre els carrers Vall de la Ballestera i Eduardo Soler i Pérez (al costat de l’Hospital 9 d’Octubre).