El Molí de Sant Miquel juntament amb la Alqueria d’Albors o Alqueria de Sant Lorenzo, van formar part del conjunt d’edificis annexos a les propietats del Monestir de Sant Miquel dels Reis, acollint les instal·lacions agràries pròpies de l’explotació de les terres del Monestir. El molí funcionava amb l’aigua del braç de Sant Miquel de la séquia de Rascanya. És d’origen medieval, documentat ja en funcionament en el segle XIV si bé podria correspondre la seua localització al del molí de l’alqueria musulmana de Rascanya. El seu aspecte actual correspon a una construcció del segle XVII sobre una estructura medieval. Durant segles i fins al XIX va ser propietat del monestir del mateix nom.

L'edifici del molí recentment restaurat i les alqueries, amb tipologia constructiva de cases de colones, constitueixen una unitat arquitectònica formada per un sistema estructural de dues crugies paral·leles a façana, l'últim cos de la qual per l'oest, que ocupa el Molino, és de tres crugies, possiblement per una ampliació posterior.

La coberta és a dues aigües i el ràfec horitzontal. La façana presenta en planta baixa les portes d'accés i uns ajustats buits a banda i banda. En planta alta trobem un sistema amb doble nivell de buits a portell, a la manera habitual de les cases del Sis-cents valencià. Constitueix una típica estructura de cases de colones d'una gran explotació agrària, com eren les terres del Monestir de Sant Miquel.

L'estructura és de murs és paral·lela a façana, amb restes de *tapiales en la planta baixa i algunes fàbriques de rajola en cossos alts. La línia central de càrrega es resol amb pilars i jàsseres i la línia posterior torna a ser un mur de càrrega. Trobem arcs rebaixats per a la construcció de finestres, els brancals de les quals es bisellen i la fusteria es col·loca en el centre del mur, alleugerint l'ombra profunda de l'obertura i valorant el pla sobre la massa, una solució classicista que ens ajuda a entendre els acabats i la composició de l'edifici: alfeizares de finestres, arcs de mig punt a les porta originals, les finestres a portell, etc.

La coberta és a dues aigües i el ràfec horitzontal. La façana presenta una planta baixa d'ús habitacional amb buits simètrics respecte a les diferents portes d'accés, i en planta alta un sistema de doble nivell de buits a portell a la manera típica de les cases del Sis-cents valencià. Constitueix una típica estructura de cases de colones d'una gran explotació agrària, com eren les terres del Monestir de Sant Miquel. El molí no conserva la maquinària tradicional però sí que sembla haver-se preservat la part hidràulica subterrània, almenys en la seua estructura arquitectònica.

L'edifici ha tingut diverses etapes. La més important, després de la subdivisió de la propietat, és l'obertura de noves portes al carrer: porta de llinda, pròpies de finals del s XIX. Compartimentándose l'interior com a habitatges independents i colonitzant l'espai, afegint una altura dins de l'antic volum de la andana i perdent la espacialidad d'aquesta.
Un corral lateral situat a l'est, obri façana directament al carrer. Aquest corral, tènia el típic sistema de ras i cobert, amb una part oberta i una coberta per a protegir-se el bestiar, generalment amb una part per als treballadors.

La cartografia militar de la Guerra de la Independència dóna bona referència d'aquesta alqueria, sense nomenar-la. Sempre referida a San Miguel, on apareix adossada al límit de la seua propietat. Així la podem trobar en els Plans de Vacani en 1812, en el de Dumoulin també de 1812 i en el qual l'exèrcit espanyol elabora en 1880, representant l'atac del Mariscal Souchet a València en 1812.



Dades bàsiques

Direcció:

Camí Alqueria Albors, 7
46019 València