L’actual parròquia de la Nostra Senyora del Rosari va ser fundada en 1736 com una senzilla ermita per l’arquebisbe Mayoral. Va ser ampliada ja com a parròquia en 1845 amb projecte de l’arquitecte Joaquín María Calvo amb l’original i econòmica disposició de dues naus amb quatre trams. En 1907 es va afegir la Capella de la Comunió, obra de l’arquitecte Vicente Ferrer. El projecte suposa una edificació de cort classicista, contigua al presbiteri de l’església amb el qual es comunica mitjançant un arc de mig punt. En 1942, dins de les realitzacions de Regions Devastades, els arquitectes Carlos Soria i Mauro Lleó van ampliar la capçalera i van reconstruir la façana amb una barroca rematada de perfil mixtilini.

L’església presenta influències herrerianes i fins i tot detalls de neoclassicisme incipient, encara que la façana es remata amb fistó ondulat de gust barroc. En la capçalera, la sèrie d’arcs que envolta el major forma com un estret deambulatori. A la dreta, al nivell de creuer, s’obri a l’àmplia i profunda Capella de la Comunió, al seu torn, amb xicotetes capelles laterals i la major al fons. És notable el fresc de José Ros Ferrandis, pintat en 1945, situat sobre la volta “de forn” que cobreix la capella major i el presbiteri.

A l’entorn del temple existeix un grup d’habitatges de finals del s. XIX i principis del XX, pròpies de la zona dels poblats marítims, que reflecteixen en les seues façanes la interpretació popular de l’arquitectura valenciana de l’època.


Dades bàsiques

Direcció:

Plaça del Rosari, 4
46011 València