Es construeix, entre els anys 1767 i 1771, sobre terrenys que ocupava l’antiga ermita, sota l’advocació de la Verge de Montolivet, una icona del s.XIV de procedència sienesa, de gran qualitat artística, que es conserva en una fornícula de l’altar major i la raó del qual es remunta a la fundació de l’antiga ermita per monjos benedictins de l’abadia de Santa María de Muntanya Oliveto, en Siena.

L’església va dependre de la parròquia Sant Valero fins que, en 1942, es va constituir en església parroquial de la pedania. Es tracta d’un temple senzill, construït amb fàbrica de maçoneria i rajola, de planta de creu llatina i amb tres capelles laterals entre contraforts massissos que es manifesten en l’exterior. Als peus de la nau, sobre volta rebaixada, se situa el cor, il·luminat per una alta finestra rectangular que es manifesta en façana principal. La nau central es cobreix amb volta de canó amb llunetes i teulada a dues aigües i, sobre el creuer, s’eleva una falsa cúpula de mitjana taronja sobre petxines que en l’exterior es manifesta en forma de cúpula ochavada amb acabat de teula vidrada blava. A causa dels danys patits durant la guerra civil l’església es troba molt transformada, de manera que tota la decoració interior en escaiola, la imatgeria, mobiliari, altars, retaules i pintures són moderns.
La façana principal és molt senzilla i manca de tot ornament, amb l’excepció d’un retaule ceràmic, incrustat en una xicoteta fornícula, que es localitza sobre la llinda de la porta i on figura la Verge de Montolivet envoltada de tot l’imaginari popular que atribueix a un miracle la fundació del temple. Després de la façana, s’eleven dues torres campanar de planta quadrada i rematada abalaustrado de factura moderna. Adossada a aquesta, les dependències parroquials.
L’edifici contigu, inicialment concebut per a col·legi de sacerdots, va ser desamortitzat i actualment conté les instal·lacions del Museu Faller.


Dades bàsiques

Direcció:

Plaça Montolivet, 3,
46004 València,