El monument situat en la plaça de la Setmana Santa Marinera és una còpia de l’original realitzat en marbre que es va donar a l’Ajuntament perquè es mostrara a les seues sales.
Després de la Riuada del 1957, el monument i l’hemicicle de columnes va ser destruït. Posteriorment es va col·locar davant d’una porta principal de pedra que donava accés a l’antic banc Hispà-Americà del carrer de les Barques, obra de l’arquitecte Francisco Mora Berenguer, quedant el bust de Joaquin Sorolla sobre un antic pedestal. Com a dedicatòria van posar: “JOAQUIN SOROLLA BASTIDA 1863-1923 ANY 1974”.
L’autor del monument és Mariano Benlliure.
L‘estàtua de 1.500 kilograms, es va situar sobre un pedestal que havia sigut alçat feia alguns anys, En la part davantera es va col·locar la quadribarrada amb el drac alat com l’utilitzaven els monarques aragonesos, i en la part posterior, l’escut de la ciutat de València.
L’obra va ser col·locada el 12 de Gener de 1891 amb un pedestal anterior i pes de 11.500 kgrs. Des que va sorgir la idea d’erigir el monument fins a la seua completa realització van haver de passar setze anys.
Més tard es va col·locar en el pedestal en la seua part davantera l’escut de l’armes del rei don Jaime i en la part posterior l’escut de la ciutat de València, modelats per l’escultor José Aixá Iñigo. En els laterals es van col·locar dues plaques de bronze amb la inscripció: Al rei Don Jaume el Conqueridor, fundador del regne valencià, València agraïda. Any M.D.CCC.XCI. Va entrar vencedor en valència, alliberant-la del jou musulmà, el dia de Sant Dionisio IX d’octubre de M.CC.XXXVI.
L’escultura representa al rei Jaume I amb vestit de guerrer muntat en el seu cavall al pas i en actitud de dirigir la tropa en la seua conquesta cap a la ciutat de València. És de grandària bastant major que el natural. Destaca el casc del rei conqueridor, que és un anacronisme històric ja que aquest tipus de cimera no va ser utilitzada fins als temps del rei Pere IV el Cerimoniós.
Obra de l’escultor Vicente Navarro Romero. Va ser instal·lada en 1918 en els llavors Jardincillos de l’Audiència (hui Palau de la Generalitat) a iniciativa del Cercle de Belles Arts de València. Amb la construcció durant la guerra civil d’un refugi en aquests jardins, l’escultura va patir tals deterioracions que la mateixa va ser desmuntada en 1939. Es tractava d’una imatge del pintor assegut en un banc sense respatler. D’aquesta obra res mes s’ha tornat a saber.
En 1946 el fill del pintor, Ignacio Pinazo Martinez va oferir a l’Ajuntament de València, tornar a reposar l’escultura amb un model realitzat per ell mateix i al seu càrrec. Es va triar com a lloc d’emplaçament el que ara ocupa, i va ser col·locada als jardins en 1949.
Es tracta d’una figura del pintor assegut (en el seu cadira de repós), realitzat en marbre d’una altura aproximada de dos metres. A les seues mans sosté una manta de llaurador valencià, un mocador nuat al coll, i els útils de pintura. El seu rostre és fidel reflex de la imatge del pintor.
Bust en honor de José Romeu Parra, heroe de la guerra de la Independència, nascut a Sagunt i afusellat pels francesos en 1812. L’estàtua va ser col·locada al principi en la plaça de Santa Monica, anys després va ser traslladada al carrer Lleida.
És obra de l’escultor Florencio Ramón sobre un esbós original de José Aixa Iñigo. Es tracta d’un bust realitzat en pedra i col·locat sobre una columna i un capitell romano a imitació dels existents a Sagunt.
Escultura més destacada de l’hort del canonge Pontons. Es va instal·lar en una font de marbre negre, projectada per Antonio Sancho.
Inspirada en la coneguda obra romana del mestre Bernini, el Tritó apareix sobre un pedestal amb tres mascarons dels quals raja l’aigua i amb dos dofins a manera de sortidors. Va ser portada a la Glorieta l’any 1833 per a ser retirada en 1844 i volta a col·locar en el seu lloc actual en 1860.
L’autor és Giacomo Antonio Ponzanelli.
Va ser la primera font de la ciutat instal·lada en 1850. Actualment formada per un pedestal de marbre blanc polit i escultura del Negrito en ferro colat.
Aquesta figura escultòrica va ser entregada a l’Ajuntament per l’escultor José Esteve Edo en 1979, sent fosa a la cera perduda per Alfonso Aguilar Romero.
Situada en la plaça del mateix nom, on recau la seua Casa Natalícia. L’obra va ser dirigida pels arquitectes municipals, Román Jimenez i Emilio Rieta.
Font construïda en pedra de Xàbia, centrada amb la imatge del Sant, amb un crucifix en una mà i un llibre en l’altra, obra en bronze de l’escultor Vicente Rodilla.
Va ser traslladada a aquest lloc a l’abril de 1968 des de l’Albereda on estava situada al seu torn des de 1852 en la rotonda on hui es troba el Pont de l’Exposició.
Es tracta d’una font de fosa en ferro que s’alça sobre un pedestal de pedra, tota ella envoltada per una xicoteta barana de ferro.
Com a decoració trobem dus Somormujos (ocells palmípedes habituals en les zones humides valencianes) d’on rep el nom la font.
L’autoria de la font és de Barbezat i Compañía Vall d’Osne.
Sobre el pedestal se situa el grup de les tres nimfes o gràcies, unides per l’esquena amb un tritó.
Restaurada ja que una de les figures femenines va perdre el seu cap, caient en el buit format per ella i les seues dues companyes.
L’autor de l’escultura és Goujon.
Constituïda per una simbòlica estàtua femenina vestida amb àmplia vestidura que sosté amb la mà esquerra i sobre el sòl un escut portador dels emblemes de la Societat Econòmica del País (rusc amb abelles…) i el lema “Amistat-Pàtria”.
En les cares del pedestal hi ha uns escudets petris, amb al·legories del Comerç, de la Navegació, de les Ciències i de les Arts.
L’autor de l’estàtua és Antonio Marzo.
Després de dur-se a terme entre 1943-1944 la restauració del claustre del Col·legi del Patriarca, per l’arquitecte Javier Goerlich Lleó, es va encarregar en 1964 a S. Octavio Vicent, la decoració escultòrica de la façana que dóna a la plaça del Patriarca.
Situant en l’espai predeterminat per 4 nínxols, les estàtues en bronze que representen als Reis Catòlics, al Papa Alexandre VI i al rector Blasco. En el centre del grup es va col·locar una figura al·legòrica de la Saviesa, realitzada en marbre blanc.
El motiu que impulsa a realitzar aquesta escultura i donar-la a la ciutat és fer visible la crueltat de l’abandó dels animals de companyia i el sofriment que els causa, conscienciant a la societat sobre aquest problema que els afecta a tots. Constitueix al mateix temps un homenatge a les persones que cuiden als animals que unes altres van abandonar.
Té unes mesures de 90x70x30 cm i un pes de 70 Kg. La peça està sobre una peana revestida de ceràmica amb el gravat davanter d’una dedicatòria en nom de la ciutat de València i encapçalada amb l’escut municipal i en el lateral porta gravat el poema ’de carrer’ de la mateixa autora.
Sobre un gran pedestal cúbic trobem les figures de dos animals en posició sedent i arraulits entre si, un gos i una gata. El gos porta per nom Tristán i la gata Soledad. Es tracta d’unes figures foses en bronze amb una pàtina que simula estar realitzada l’escultura en pedra. L’obra ha sigut donada per l’escultora Elena Negueroles Colomer (Alzira-València 1949) a l’Ajuntament de València. El grup escultòric va ser inaugurat el 4 de març de 2018 i té la signatura de l’artista gravada en una de les potes del gos.
