Política de cookies
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

X
Verde sobre cobre_Silvia Lerin (1)

Sílvia Lerín, guanyadora de la Beca Velázquez 2020-2021

Valenciana de naixement i llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València en 1998, Sílvia Lerín ha aconseguit amb la seua obra “Verde sobre cobre” ser la guanyadora de la Beca Velázquez que li atorga la possibilitat de viure una estada de formació durant el curs acadèmic 2020-21 a la Casa de Velázquez de Madrid.

A la Casa de Velázquez, Sílvia Lerín continuarà el seu projecte ‘Copper skin’, una sèrie autobiogràfica que investiga la manera en la qual el coure, durant el seu procés d’oxidació, produeix un verd de color turquesa únic sobre la seua superfície, resultant en una forma d’epidermis del metall. Això per a Sílvia té una connotació molt poètica, una espècie de ressorgiment: l’òxid en comptes d’evocar deterioració i decadència es converteix en bellesa per a l’ull a més de ser una pell protectora del coure. Amb la seua obra Sílvia està interessada en esta segona mirada que pot fer-nos entendre i veure la bellesa d’una cosa que ens era antiga i inservible.

Sílvia és una artista que ha realitzat nombroses exposicions individuals a Espanya, Regne Unit i Alemanya, així com la seua obra s’ha vist en fires i en exposicions col·lectives als Estats Units, Regne Unit, Espanya, Finlàndia i Alemanya.

El seu treball comprén majoritàriament pintura i instal·lacions i ambdues es basen en la manipulació del material mitjançant plecs, talls, superposicions creant formes fins a aconseguir un equilibri en la composició.

Podem dir que per a ella és important la relació física amb el material. A través d’investigar i veure les seues possibilitats expressives, Sílvia crea obres que suggereixen objectes, llocs, experiències, etc i que després d’una pausada observació es desencadena una espècie de reconeixement de l’objecte, del lloc o de l’emoció que la va inspirar.

Share: