Viejo amigo Cicerón és una obra centrada en la figura del cèlebre orador romà, protagonista destacat de les intenses lluites i violentes transformacions esdevingudes en el segle primer anterior a la nostra era.
Ciceró personifica la integritat moral de qui manté la coherència de les seues conviccions polítiques encara en les més adverses circumstàncies.
L’orador representa la defensa de la legalitat com a valor moral enfront de la degradació del sistema polític, abocat, indefectiblement, a fórmules tiràniques de govern. Marco Tuli Ciceró se’ns presenta com un polític excepcional en un món de mesquines ambicions personals, deslleialtats i xicotets tripijocs tan pròpies de la vida pública des de llavors. Amb tot, com és obvi, es tracta d’una obra de ficció; i si bé els esdeveniments narrats responen quasi escrupolosament a la realitat històrica, ens hem permés imaginar diàlegs i situacions entre els personatges arran dels fets generals dels quals dóna compte la crònica històrica.
La història de Ciceró bé podria resumir-se com la d’un home íntegre que es va resistir activament a la inevitable ensulsiada de tot un sistema enarborant, reiterem, la bandera de la legalitat com a suprem valor moral.
El divendres, 13 de març, a les 20.00 hores, s’inaugura en Bombas Gens Centre d’Art l’exposició ‘Infraleve’, de Inma Femenía. Esta és el resultat de la investigació de l’artista al voltant de la percepció determinada pels mitjans digitals i l’experiència sobre la realitat física.
Una percepció entesa com una eina que modifica l’aparença de les formes i que Femenía tracta de plasmar mitjançant l’ús de diferents superfícies. L’artista s’aproxima al que es consideren els límits d’allò perceptible, i els amplia, fins a situar-se’n al llindar i revelar noves maneres de percepció, determinades per la llum de les pantalles i la seua reflexió momentània en els objectes.
La pixelació, la deterioració i la dissolució de les imatges en les nostres pantalles són el ressò d’una realitat que s’esvaïx i es reconfigura com en un teatre d’ombres. Un acostament «digital» que ens retrau al concepte infralleu de Marcel Duchamp: moments relacionats amb el cos físic i l’espai, extrets de la levitat de la vida quotidiana i en els quals es trobaria la verdadera essència l’art. Moments com la calor d’un seient que s’acaba de deixar, el so del frec dels pantalons en caminar, les carícies, un dibuix fet amb vapor d’aigua o amb l’alé sobre una superfície polida, un espill o un vidre.
La representació de plantes o formes vegetals ha sigut una constant dins de la història de la fotografia. Han sigut molts els autors que -ja siga a partir de la botànica, la fotografia objectiva o la idea d’arxiu- han decidit dirigir la seua atenció a les plantes. Aquesta exposició, entesa com un jardí, crea un relat visual a partir d’una selecció d’obres de la col·lecció Per Amor a l’Art, incloent artistes com Karl Blossfeldt, Imogen Cunningham Hans-Peter Feldmann, Jonas Mekas, Alessandra Spranzi o Pierre Verger, entre altres.
Esta exposició, organitzada per Pirelli HangarBicocca (Milà) i Bombas Gens Centre d’Art (València), permet descobrir més de vint anys de producció artística de Sheela Gowda.
Sheela Gowda (nascuda a Bhadravati, Karnataka, Índia, 1957; viu i treballa a Bangalore) ha desenvolupat el seu treball en constant diàleg amb les tradicions artístiques locals i internacionals. Remains [Restes], primera exposició individual de l’artista a València, reuneix instal·lacions i escultures procedents de diferents èpoques que es construeixen amb diversos materials i escales així com una selecció de treballs basats en imatges.
La mostra destaca tant la poètica de Gowda com les seues pràctiques polítiques, assentades en una visió reflexiva i perceptiva del món, acompanyada per una consciència del valor simbòlic i comunicatiu de la matèria, els objectes i les seues restes. Esta selecció d’obres també transmet el compromís amb el procés de definició de la forma com a generadora de significat.
Del 13 de febrer de 2020 al 24 de gener de 2021 es podrà gaudir de l’exposició «Hiperespais». Esta planteja com la reflexió sobre l’arquitectura està en l’origen de nombroses obres d’art que construeixen espais, a partir d’imaginaris perceptius, mentals i afectius.
Reuneix una selecció d’obres de la col·lecció Per Amor a l’Art que, a partir de diferents suports, tracten criteris propis de l’arquitectura com ara la superfície, la materialitat o l’ornament. L’elecció de diferents materials que aquests artistes utilitzen -i que investiguen buscant un equilibri entre la bellesa, la funcionalitat i el concepte- és un tema recurrent en la història de l’art. En aquesta ocasió, les obres seleccionades exploren aquestes qüestions lligant-les a l’arquitectura que, com a art, ha de batallar amb aquestes qüestions com les seues formes de comunicació. Inclou artistes com Carlos Bunga, Pedro Cabrita, Ángela de la Cruz o Roland Fischer, entre d’altres.
Isabel viu, o millor dit, sobreviu, en un modest pis al costat del seu fill Miguel, un jove discapacitat, impulsiu i generós. La inesperada visita de la seua filla major, Sandra, absent des de fa més de deu anys, farà que les complexes relacions familiars es trontollen, arrossegant a tots ells en una espiral de tendresa, ironia e molt d’humor. Una mescla riures i sentiments en una fabulosa comèdia que aborda amb mestratge un tema candent: existeix la normalitat? Estem preparats per a acceptar el diferent?
Aquesta exposició és una aposta per explorar el món de les alqueries de l’extraradi de València, lloc antany ocupat per horta històrica i bestiar.
Les alqueries, emblemes d’un mode de vida tradicional relacionat amb l’economia agrària, van ser més que mers habitatges d’hortolans, arribant a constituir, juntament amb les barraques, els edificis emblemàtics d’un paisatge cultural centenari.
La visió d’aquesta exposició s’allunya de l’anàlisi de les alqueries com a arquitectures i de la imatge idíl·lica d’aquests edificis com a habitatges en un etern jardí en què els seus ocupants, vestits per a l’ocasió, posen per quadres costumistes.
Intentem posar el focus en aspectes relacionats amb la microhistòria i l’etnologia. Mostrem coneixements adquirits a través de l’arqueologia sobre l’ús dels espais a l’interior d’aquestes cases i dels seus canvis al llarg del temps, sobre els diferents aspectes que tenien els seus exteriors en temps remots, sobre els treballs que es feien en les seues dependències i sobre alguns dels secrets que amagaven al seu interior.
Els materials exposats provenen en tots els casos d’excavacions arqueològiques de València i el seu entorn. Són un xicotet grup de peces ceràmiques, algunes d’elles destinades a ser usades en la taula, d’altres a auxiliar en l’elaboració de matèries primeres i altres que, amb la seua senzillesa, ens mostren vivències dels seus habitants en moments molt concrets de la nostra història.
El Taller ‘Relatos para una nueva nación’ és una activitat organitzada per Äther Studio (Audrey Lingstuyl i Michael Urrea) residents de mediació de Cultura Resident en el Centre del Carme amb el projecte ‘Valentia, el naixement d’una micronación’.
El taller es durà a terme amb dones refugiades beneficiàries de La Comissió d’Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR PV) . Durant l’activitat les participants construirán relats a partir d’històries personals, literatures orals dels seus països d’origen, mites locals i arquetips universals.
Tots estos relats constituiran una mena de panorama mitològic per a una nova nació imaginada: Valentia.
Els treballs de Daniel Jacoby es componen de narracions fragmentades i abstractes que circulen a través de realitats distòpiques i personatges excèntrics, un procés cada vegada més narratiu que utilitza llenguatges diversos com són la fotografia, el vídeo, la instal·lació i la performance. Dins de les activitats vinculades a ‘Something happened’ plantegem una sessió de projecció de dos dels seus curtmetratges (Nehemías i Jagata) que es complementarà amb un debat obert posterior què reflexionarà sobre els diferents conceptes que tracta en aquestos curtmetratges. Un vehicle amb el que explorar d’altres modes l’exposició i que ens permetrà acostar-nos d’una forma més àmplia a la seua producció i investigació artística.
Jagata (2016) és un curt que captura moments del viatge de Daniel Jacoby a través de l’illa més septentrional de Japó a la cerca d’este individu aïllat.
Nehemías (2019) l’última pel·lícula de Jacoby és un retrat atmosfèric de Christian, un jove de la ciutat que es troba com un estrany en el seu nou llar. Fragments de pintures cubistes de colors interrompen la imatge de forma juganera mentres la cambra mostra la naturalesa en moviment constant.
La Gran Fira de València tanca el seu programa d’activitats amb la Batalla de Flors. Introduïda en 1891 per iniciativa de Pasqual Frígola, baró de Cortes de Pallars, va començar a celebrar-se al passeig de l’Albereda, a imitació d’uns combats lúdics semblants que se celebraven amb gran esplendor a Niça, a la Costa Blava, durant les seues festes de Carnestoltes, i que després també s’exportarien a altres ciutats europees i espanyoles.
Ràpidament, la Batalla de Flors es va convertir en el festeig més distingit i alhora popular de la Gran Fira, i es va configurar com una gran fita social i espectacle per al conjunt de la ciutat. De fet, la Batalla de Flors es va mantindre com un dels principals actes festius i socials de l’era daurada de l’antiga Fira, que transcorre entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX.
La Batalla de Flors s’obri amb un seguici encapçalat per la Policia Municipal de gala i a cavall. Després, comença la cavalcada valenciana, que consta de música de tabal i dolçaina, seguida de portadors de joies i pomells i de gropes de parelles abillades amb vestits a l’antiga.
Tot seguit, comença la desfilada de les carrosses i els cotxes lleugers. Després d’una segona volta en què s’entreguen els premis a les millors carrosses i cotxes, es dispara una carcassa anunciadora. És en eixe moment quan de veres comença la Batalla de Flors, consistent en l’intercanvi de clavellons a manera de projectils entre les carrosses, els cotxes i el públic. Enguany, seran llançats milió i mig de clavellons, fins que la disparada d’una segona carcassa anuncie que s’ha acabat la lluita.
Tot i que la Gran Fira de València ha experimentat fases de decadència i reestructuració, en les últimes dècades la Batalla de Flors ha conservat la seua preeminència dins de la Fira, perquè, a banda de clausurar-la, ha mantingut viu bona part del seu antic esperit popular. És així com la Batalla de Flors ha sabut combinar la tradició firal, l’arrelament valencià i la disposició al canvi, fet que ha possibilitat que es conserve com el patrimoni festiu que és.
Consulta la programació de la Filmoteca d’Estiu
Com cada any des de fa dues dècades, a l’estiu La Filmoteca ix del Rialto per a oferir una programació a l’aire lliure en el refrescant jardí del Túria. En el ja tradicional cicle Cinema de hui recuperem algunes de les pel·lícules guardonades en els Goya, els Oscar i els Premis del Cinema Europeu. En aquesta ocasió, s’afig, a més, la triomfadora de la primera edició dels Premis de l’Audiovisual Valencià, El desenterre, que serà presentada pel seu director el divendres 30 d’agost. La programació es completa amb cinc pel·lícules de culte, títols que han marcat l’imaginari de diverses generacions i que mai ens cansem de veure. Formen part d’un cicle que continuarà al setembre en la seu de la Filmoteca i que està organitzat en col·laboració amb l’Aula de Cinema de la Universitat de València.
Xarrada i presentació del catàleg publicat amb motiu de l’exposició ‘15.600 dies. Xisco Mensua’, comisariada per Nacho París i Laura Vallés Vilchez. L’exposició seleccionada dins de la convocatòria Trajectòries es podrà veure fins a l’1 de setembre en la sala Ferrers-Goerlich del Centre del Carme Cultura Contemporània.
El catàleg inclou textos de Nacho París i Laura Vallés Vilchez; Julián Rodríguez; José Díaz Cuyás: Pedro G. Romero; Nicolás Sánchez Durá; Nuria Enguita; Amparo Civil; Isabel Peris Bouza i Jacques Moran.
Durant la presentació hi haurà una conversa entre Nuria Enguita, comissària i directora de Bombas Gens, i l’artista Pedro G. Romero presentada per Laura Vallés comissària de la mostra.
