Archives: Actividades

L’any 1935 el fotògraf Pierre Verger (París 1902 – Salvador de Badia 1996) va recórrer amb bicicleta la costa mediterrània des de Portbou, en la frontera francesa, fins a Cadis. En el transcurs del seu recorregut va visitar ciutats com Barcelona, Vila-real, València, Alacant, Elx, Lorca, Granada, Almeria, Úbeda, Còrdova, Sevilla, Màlaga, Arcos de la Frontera i Ronda. Els seus arxius també revelen que va passar per Madrid al final del seu viatge, possiblement mentre tornava a França.

Verger va retratar espontàniament els passejants que trobava pel camí, els paisatges, els carrers de les ciutats i les activitats quotidianes dels seus habitants, els edificis, etc. En les seues fotografies reconeixem, entre altres llocs, el Raval de Barcelona, l’antiga església de Sant Pasqual de Vila-real, les coves de Paterna, el port de València, l’ajuntament d’Alacant, el Palmerar d’Elx, l’església de Sant Joan de Lorca, l’Alhambra de Granada, la Real Fábrica de Tabacos de Sevilla i la Gran Via de Madrid. També va fer fotografies relacionades amb el folklore i la tradició. Aquestes escenes van cridar especialment l’atenció de qui, estant destinat a ser un home de negocis com son pare, es va rebel·lar i va decidir dedicar la seua vida a explorar el món amb una càmera Rolleiflex.

Pierre Verger va publicar les seues fotografies en llibres i revistes com Paris Match, Paris-Soir, Vu, Regards, Le Petit Journal, Daily Mirror i Life. Va treballar des del 1934 per a l’agència Alliance Photo, fundada oficialment aquell mateix any per Maria Eisner, René Zuber i Pierre Boucher. Aquesta agència va reunir fotògrafs de la talla d’Henri Cartier-Bresson, Robert Capa, Gerda Taro, Denise Bellon o Chim (David Seymour), abans que aquests formaren, el 1947, l’agència Magnum. Amb elles i ells va compartir espai en algunes de les revistes que es van publicar sobre la Guerra Civil (1936-1939).

Exposició retrospectiva de l’obra de Lluis Dubón, un pintor i artista estretament vinculat amb la segona República espanyola que va patir l’ostracisme del règim franquista.

El MuVIM posa en valor per primera vegada la trajectòria artística del pintor i dissenyador gràfic valencià Lluís Dubón Portolés (1892-1953) amb l’exposició “DVBÓN Un Artista Republicà (1909-1952)”. Artista que va participar primordialment en la primera línia del disseny gràfic valencià des de l’Exposició Regional de 1909 i la memòria del qual va ser condemnada a l’oblit, de la mateixa manera que la de molts altres artistes pel seu compromís i defensa de la II República.

Esta exposició antològica es divideix en tres grans blocs. El primer, situat en el Foyer, és un homenatge als artistes Lluis Dubón i Vicente Beltrán, que a més de mantindre una estreta amistat, van compartir la labor artística de completar la decoració al·legòrica republicana del Saló de Sessions del Ajuntament de València a iniciativa de l’alcalde Vicent Alfaro.

El segon espai, situat a la Sala Alfons Roig, presenta la trajectòria pictòrica de Lluis Dubón des dels seus inicis fins a 1952, en la qual es podran apreciar diverses tècniques, incloent oli sobre tela, esbossos, etc., així com temàtiques, retrat, paisatge, natura morta… a més de fotografies i utensilis de l’artista.

I finalment, la Sala Alta, està dedicada exclusivament al disseny gràfic de Lluis Dubón, en la qual s’exposarà obra des de 1916 fins a 1951.
Així doncs, amb aquesta exposició, el MuVIM recupera la memòria d’un artista valencià nascut a la fi del s.XIX i l’obra del qual, encara que reconeguda per molts, no s’havia posat adequadament en valor.

Bombas Gens Centre d’Art inaugura una nova exposició, dedicada a l’obra de Nicolás Ortigosa en l’última dècada: Nicolás Ortigosa. Obres 2002-2018.

18.30 h Conferència “De portes endins”, a càrrec d’Ángel Calvo Ulloa i Nicolás Ortigosa

20.00 h Inauguració de l’exposició (naus 3 i 4) i cervesa al jardí.

Nicolás Ortigosa (Logronyo, 1983) presenta a Bombas Gens Centre d’Art un recull d’obres realitzades entre 2002 i 2018, mostrant així setze anys de la seua trajectòria artística.

Este projecte parteix de la sèrie pertanyent a la Col·lecció Per Amor a l’Art Divina comèdia (2005-2014), una interpretació de l’obra de Dante Alighieri, dividida també en tres parts: Infern, Purgatori i Paradís. La sèrie es compon de 89 dibuixos i gravats de diferents tècniques que plasmen la recapitulació d’imatges mentals suggerides a Ortigosa arran de la lectura de l’obra clàssica. Els formats i suports variats guarden relació amb les anotacions realitzades de manera urgent i impulsiva sobre qualsevol suport que l’artista tingués a mà, de manera que els dibuixos suggerits per cadascuna de les escenes cobren en conjunt un caràcter més líric que il·lustratiu. Així, tot i que aparentment remeten a una solució figurativa, esta manera en que la sèrie va anar prenent forma, situa la pràctica artística d’Ortigosa en una tradició del dibuix vinculada més a un llenguatge abstracte.
L’exposició inclou altres treballs representatius de l’artista, com una mostra dels seus dibuixos i gravats més actuals. Estos treballs, de molt diverses mides i realitzats entre 2015 i 2018, permeten observar com el dibuix d’Ortigosa “torna -en paraules d’Ángel Calvo Ulloa, autor d’un assaig per al catàleg d’esta exposició– un gest de postguerra, proper a l’obsessiva manera de traçar les línies d’Hans Hartung, o la capacitat de tocar fons com ho va fer Zoran Music a mostrar-nos que l’Aquelarre de Goya també podia ser Dachau”. Es presenta també, per primera vegada, una selecció de la sèrie Quadres tapats ( 2002-2018). L’artista va prendre la decisió de cobrir amb oli negre tota la seua producció sobre llenç –d’ací el nom de la sèrie– realitzada des de 2002: un total de 115 treballs que l’artista ha convertit així en una sola obra, transformant-la en un interessant joc d’allò ocult i allò revelat, en obligar l’espectador a intuir els traços de la pintura anterior baix la nova superfície.

L’exposició, comissariada per Nuria Enguita i Vicent Todolí, s’acompanya d’un catàleg que inclou textos d’Ángel Calvo Ulloa i Julio Hontana.

El Saló de Cristall acull una exposició fotogràfica que insta a la reflexió sobre la similitud entre quines lluiten per conquistar els seus drets i les protagonistes de la història.

L’exposició fotogràfica la protagonitzen dones amb discapacitat intel·lectual que representen altres fèmines que han aconseguit fites importants de la història. Esta mostra,reivindica els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual, plasma i visibilitza la similitud entre les dones d’este col·lectiu i aquelles que han fet història.