L’habit de canviar la llengua amb les persones d’origen estranger, tot i ser molt comú entre els valencianoparlants, és molt excepcional en altres comunitats comparables d’estats democràtics.
En aquesta exposició volem mostrar l’oportunitat que ens ofereix la nova immigració per tal d’abandonar actituds acomplexades i pròpies d’un context de repressió, i adoptar formes més inclusives i obertes per relacionar-nos, sense renunciar al valencià.
Mentre els homes fan política i guanyen guerres, les dones tracten de burlar la repressió sexual imposada per la moral cristiana i el llinatge. Amb gran ironia, Joanot Martorell mou el seu protagonista, Tirant lo Blanc, entre estos dos mons omplint el seu cos i la seua ànima de ferides: les ferides de la guerra i les ferides, potser més doloroses, de l’amor.
El gran clàssic valencià i universal del segle XV (la primera novel·la moderna segons molt estudiosos) dóna peu a un muntatge que fuig de la recreació museística, dialoga amb el present i aposta per la paraula i el teatre físic.
Coproducció Institut Valencià de Cultura i Compañía Nacional de Teatro Clásico.
Adaptació/text
Paula Llorens
A partir del clàssic de Joanot Martorell
Direcció
Eva Zapico
