L’exposició 1989 pretén posar en context el naixement de l’IVAM a través de dues mostres: una primera que seguirà la línia dels Casos d’Estudi i que es concentrarà en el propi museu i en el seu naixement, relacionant-lo amb el seu entorn més pròxim. I una segona que treballarà a partir d’obres d’artistes nacionals i internacionals produïdes totes elles aquell any 1989, vinculades a alguns dels esdeveniments més importants que van succeir en aquella data.
1989 va ser un any històric, un any que va posar final a una època definida per la guerra freda i l’enfrontament entre occident i orient, entre les democràcies europees i nord-americanes i les dictadures soviètiques. La mostra se centrarà en esdeveniments com la caiguda del mur de Berlín i l’obertura del bloc soviètic, la crisi de la SIDA i les guerres culturals relacionades amb l’onada de conservadorisme que va inundar els Estats Units i Europa, l’inici de la fi del règim de l’Apartheid a Sud-àfrica i el desenvolupament del concepte de la multiculturalitat previ al de la globalització.
Més enllà de la idíl·lica visió del mar Mediterrani que retrataren els pintors del nord de principi del segle XX, fascinats per la llum, el Mediterrani engloba una superposició, una mescla i una confrontació de llengües, cultures i religions des de l’inici de la història. Es tracta també d’un marc urbà, compost per ciutats històriques, destruïdes i reconstruïdes, per aglomeracions il·lusòries de vacances, i pels campaments dels qui no tenen accés a la ciutat.
Habitar el Mediterrani és una exposició amb un mosaic d’imatges, d’obres de l’antiguitat i contemporànies, d’artistes de totes les riberes, que tradueixen la complexa, contradictòria, inclusiva i excloent imatge de pobles i ciutats, alçats amb murs que cedeixen el pas o que murallen, sota una llum que il·lumina o que cega.
Frank Peter Zimmermann, violí
ORQUESTRA DE VALÈNCIA
Ramón Tebar, director
Felix Mendelssohn:
- La gruta de Fingal (obertura).
- Concert per a violí en mi menor, op. 64.
- Simfonia núm. 4 en la major, op. 90 “Italiana”.
A la Sala Iturbi del Palau de la Música.
Aquest cicle expositiu reconstrueix la història social i cultural de «La Geperudeta», una icona religiosa altament significativa per a gran part dels valencians. Tres exposicions ressegueixen les peripècies de la religiositat popular valenciana i reflexionen sobre la mudadissa relació entre la secularització pròpia de la Modernitat il·lustrada i la pervivència de les formes més populars del culte religiós.
L’exposició repassa l’evolució de la imatge de la dona en els còmics del segle XX. En el transcurs dels interminables quaranta anys de la dictadura franquista, les dones aconseguiren passar de ser abnegades, laborioses i callades —amb la finalitat última del matrimoni i la maternitat— a reclamar-se com a subjectes amb una identitat i un espai propis.
L’exposició recrearà cinc escenes diferents, totes elles de caràcter didàctic. Noves temàtiques, diferents al de les dues anteriors edicions, fruit de l’obstinació de tres col·leccionistes de Madrid, Zaragoza i València, que solen fer les delícies dels més xicotets i no tan xicotets de la casa.
L’exhibició fa un recorregut per la ceràmica islàmica de València, des d’època emiral fins a la conquesta cristiana, amb peces procedents de les excavacions realitzades en la ciutat en els últims 35 anys i una selecció de peces d’altres punts d’al-Àndalus que ajuden a comprendre els diferents contextos arqueològics.
La mostra es dividix en cinc blocs: emiral, califal, taifa, període nord-africà i l’epigrafia en la ceràmica. Entre les peces foranes destaquen obres de Còrdova, Múrcia, Castelló, Cocentaina, Xàtiva, Dénia, Mallorca i Lleida. La comparació entre les peces locals i les foranes mostren significatives coincidències, alhora que posen de relleu alguns dels debats arqueològics d’este període històric dels últims anys.
“L’argila de la mitja lluna” té un important component estètic, ja que quan parlem de ceràmica andalusina la bellesa no està renyida amb la utilitat. Així mateix, hi ha una interessant mostra de textos escrits en la ceràmica, testimoniatge de la importància que l’Islam donava a la paraula escrita.
Fundació Bancaixa presenta l’exposició L’expulsió dels moriscos, que mostra sis llenços pertanyents a la Col·lecció Fundació Bancaixa en els quals es plasma un dels fets més importants de la història espanyola de l’edat moderna: l’execució d’un mandat de Felip II en 1609 que engega l’expulsió dels moriscos de terres valencianes. La mostra, comissariada per Vicent Josep Escartí, catedràtic de la Universitat de València, constitueix una detallada i realista crònica visual d’aqueix moment històric, amb multitud d’escenes sobre el dramàtic esdeveniment de principis del segle XVII: des de l’embarque dels membres d’aquella minoria religiosa en diferents ports valencians fins al seu desembarcament en el port nord-africà d’Orà. En concret, les sis peces són: Embarque dels moriscs en el Grau de València, de Pere Oromig; Embarque dels moriscs en el port de Vinaròs, de Pere Oromig i Francisco Peralta; Embarque dels moriscs en el port de Dénia, de Vicent Mestre; Rebel·lió dels moriscs en el Queixal de Corts, de Vicent Mestre; Rebel·lió dels moriscos en la Serra de Laguar, de Jerónimo Espinosa; i Desembarcament dels moriscs en el port d’Orà, de Vicent Mestre. La sèrie pictòrica es completa amb un setè llenç sobre l’embarque dels moriscs en el port d’Alacant, que es troba actualment en mans d’una col·lecció particular.
La sèrie, encarregada per Felip II de València i III de Castella, volia fixar per a la memòria històrica un fet transcendent per a la monarquia hispànica i per al territori valencià. Entre els anys 1612 i 1613, Pere Oromig i Francesc Peralta van ser els encarregats de representar en sengles pintures fetes conjuntament les escenes de l’expulsió en el port de Vinaròs i en el d’Alacant. Pere Oromig en solitari va ser el responsable de l’escena pictòrica del Grau de València, i Vicent Mestre va deixar plasmades les visions del port de Dénia, la revolta de la Muela de Corts i l’arribada dels moriscos a Orà; mentre, Jerónimo Espinosa va ser qui es va encarregar de plasmar els enfrontaments de la Serra de Laguar entre els moriscos i els cristians.
Les sis obres propietat de Fundació Bancaixa van ser adquirides per la Caixa d’Estalvis de València en 1980 als hereus de l’historiador i polític valencià Don Elías Tormo i Monzó, que al seu torn els havia adquirit en 1917. Van ser donats a conèixer per vegada primera pel seu fill, Elías Tormo Cervino, a través d’un article publicat en 1977 en una revista d’àmbit local. Des d’aqueix moment havien sigut atribuïts a diversos autors i es van barrejar diverses dates. En 1997, gràcies a les aportacions de l’arxiver Jesús Villalmanzo, es va aconseguir identificar als autors de les obres que contenen la sèrie pictòrica de l’expulsió dels moriscos.
Concerts d’Hivern 2019. Cicle Música a la Capella
Intèrprets:
Santiago Cantó Durá, viola
Francesc Llop Álvaro, piano
Autors: R. Schumann, J. Brahms, P. Hindemith, etc.
Espectacle per a tota la família. El pirata Mala Pata i el seu company arriben a Villa pirata perquè allí es troba el tresor de Xuxuxumayo. Però malgrat tots els seus esforços el que trobaren serà una altra cosa: rescataran ”La Màquina de Temps Comptadora de Contes”.
Dos homes i una ràdio en directe en un vestuari, s’enfronten, desafien, combaten i se sedueixen. Un interessant encreuament entre la dansa, l’esport i la sexualitat.
Una obra que, a partir del llenguatge corporal, explora els límits del llenguatge contemporani, en respecte del moviment i les seues posteriors interpretacions.
Una provocació, una invitació a riure’ns de nosaltres mateixos i, al mateix temps reconèixer la nostra totalitat.
Un “poyo rojo”, barreja d’acrobàcia i comicitat. Naiff, kitsch, poncif, o qualssvol que les seues múltiples lectures puguen llançar, i també un impactant ventall referent a les possibilitats físiques i espirituals de l’ésser humà.
Esta sessió reuneix 8 artistes de caràcter nacional i internacional en una mateixa creació amb el nom de A t m o _ s p h ä r e # 14. Sorgeix a partir de la unió de A t m o _ s p h ä r e i de les seues sessions de música experimental, performance art i poesia a Berlín i PIA, Performance Intermediate Art & Experimental Sound, sota l’acolliment del programa de Diàleg Obert en la Sala Mutant, espai d’Arts vives en la ciutat de València.A t m o _ s p h ä r e, és un territori de divergència col·lectiva, una singular presentació que ens mostra l’orientació que prenen les creacions experimentals en l’actualitat, un diàleg entre creadors, entre els sons que es creen i desenvolupen en els territoris comuns de la música contemporània, l’art sonor i les noves imatges performativas que ens ofereix la ciutat de València. Estructuralment, es focalitza a presentar música acústica amb instruments clàssics, sense amplificar, unit a les noves formes de generar música des de l’electrònica, més les formes d’art d’acció o poesia d’acció. Tot açò en el mateix nivell d’importància, generant així una performance multifocal.
