Política de cookies
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

X

L’argila de la mitja lluna

L’exhibició fa un recorregut per la ceràmica islàmica de València, des d’època emiral fins a la conquesta cristiana, amb peces procedents de les excavacions realitzades en la ciutat en els últims 35 anys i una selecció de peces d’altres punts d’al-Àndalus que ajuden a comprendre  els diferents contextos arqueològics.

La mostra es dividix en cinc blocs: emiral, califal, taifa, període nord-africà i l’epigrafia en la ceràmica. Entre les peces foranes destaquen obres de Còrdova, Múrcia, Castelló, Cocentaina, Xàtiva, Dénia, Mallorca i Lleida. La comparació entre les peces locals i les foranes mostren significatives coincidències, alhora que posen de relleu alguns dels debats arqueològics d’este període històric dels últims anys.

L’argila de la mitja lluna” té un important component estètic, ja que quan parlem de ceràmica andalusina la bellesa no està renyida amb la utilitat. Així mateix, hi ha una interessant mostra de textos escrits en la ceràmica, testimoniatge de la importància que l’Islam donava a la paraula escrita.

L’expulsió dels moriscos

Fundació Bancaixa presenta l’exposició L’expulsió dels moriscos, que mostra sis llenços pertanyents a la Col·lecció Fundació Bancaixa en els quals es plasma un dels fets més importants de la història espanyola de l’edat moderna: l’execució d’un mandat de Felip II en 1609 que engega l’expulsió dels moriscos de terres valencianes. La mostra, comissariada per Vicent Josep Escartí, catedràtic de la Universitat de València, constitueix una detallada i realista crònica visual d’aqueix moment històric, amb multitud d’escenes sobre el dramàtic esdeveniment de principis del segle XVII: des de l’embarque dels membres d’aquella minoria religiosa en diferents ports valencians fins al seu desembarcament en el port nord-africà d’Orà. En concret, les sis peces són: Embarque dels moriscs en el Grau de València, de Pere Oromig; Embarque dels moriscs en el port de Vinaròs, de Pere Oromig i Francisco Peralta; Embarque dels moriscs en el port de Dénia, de Vicent Mestre; Rebel·lió dels moriscs en el Queixal de Corts, de Vicent Mestre; Rebel·lió dels moriscos en la Serra de Laguar, de Jerónimo Espinosa; i Desembarcament dels moriscs en el port d’Orà, de Vicent Mestre. La sèrie pictòrica es completa amb un setè llenç sobre l’embarque dels moriscs en el port d’Alacant, que es troba actualment en mans d’una col·lecció particular.

La sèrie, encarregada per Felip II de València i III de Castella, volia fixar per a la memòria històrica un fet transcendent per a la monarquia hispànica i per al territori valencià. Entre els anys 1612 i 1613, Pere Oromig i Francesc Peralta van ser els encarregats de representar en sengles pintures fetes conjuntament les escenes de l’expulsió en el port de Vinaròs i en el d’Alacant. Pere Oromig en solitari va ser el responsable de l’escena pictòrica del Grau de València, i Vicent Mestre va deixar plasmades les visions del port de Dénia, la revolta de la Muela de Corts i l’arribada dels moriscos a Orà; mentre, Jerónimo Espinosa va ser qui es va encarregar de plasmar els enfrontaments de la Serra de Laguar entre els moriscos i els cristians.

Les sis obres propietat de Fundació Bancaixa van ser adquirides per la Caixa d’Estalvis de València en 1980 als hereus de l’historiador i polític valencià Don Elías Tormo i Monzó, que al seu torn els havia adquirit en 1917. Van ser donats a conèixer per vegada primera pel seu fill, Elías Tormo Cervino, a través d’un article publicat en 1977 en una revista d’àmbit local. Des d’aqueix moment havien sigut atribuïts a diversos autors i es van barrejar diverses dates. En 1997, gràcies a les aportacions de l’arxiver Jesús Villalmanzo, es va aconseguir identificar als autors de les obres que contenen la sèrie pictòrica de l’expulsió dels moriscos.

Los piratas y la máquina del tiempo

Espectacle per a tota la família. El pirata Mala Pata i el seu company arriben a Villa pirata perquè allí es troba el tresor de Xuxuxumayo. Però malgrat tots els seus esforços el que trobaren serà una altra cosa: rescataran ”La Màquina de Temps Comptadora de Contes”.

Un poyo rojo

Dos homes i una ràdio en directe en un vestuari, s’enfronten, desafien, combaten i se sedueixen. Un interessant encreuament entre la dansa, l’esport i la sexualitat.

Una obra que, a partir del llenguatge corporal, explora els límits del llenguatge contemporani, en respecte del moviment i les seues posteriors interpretacions.

Una provocació, una invitació a riure’ns de nosaltres mateixos i, al mateix temps reconèixer la nostra totalitat.

Un “poyo rojo”, barreja d’acrobàcia i comicitat. Naiff, kitsch, poncif, o qualssvol que les seues múltiples lectures puguen llançar, i també un impactant ventall referent a les possibilitats físiques i espirituals de l’ésser humà.

Dissidents

Esta sessió reuneix 8 artistes de caràcter nacional i internacional en una mateixa creació amb el nom de A t m o _ s p h ä r e # 14. Sorgeix a partir de la unió de A t m o _ s p h ä r e i de les seues sessions de música experimental, performance art i poesia a Berlín i PIA, Performance Intermediate Art & Experimental Sound, sota l’acolliment del programa de Diàleg Obert en la Sala Mutant, espai d’Arts vives en la ciutat de València.A t m o _ s p h ä r e, és un territori de divergència col·lectiva, una singular presentació que ens mostra l’orientació que prenen les creacions experimentals en l’actualitat, un diàleg entre creadors, entre els sons que es creen i desenvolupen en els territoris comuns de la música contemporània, l’art sonor i les noves imatges performativas que ens ofereix la ciutat de València. Estructuralment, es focalitza a presentar música acústica amb instruments clàssics, sense amplificar, unit a les noves formes de generar música des de l’electrònica, més les formes d’art d’acció o poesia d’acció. Tot açò en el mateix nivell d’importància, generant així una performance multifocal.

Daniel G. Andújar. Sistema Operativo. Colecciones

Realitzada en cooperació entre el Centre del Carme Cultura Contemporània de València, La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona i el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía de Madrid, ‘Sistema Operativo. Colecciones’ és la revisió més exhaustiva sobre la trajectòria de Daniel García Andújar (Almoradí, 1966) que s’ha dut a terme fins al moment.

La mostra reuneix cinquanta-tres projectes, abasta des de 1989 fins a 2018 i s’estructura a partir de tres àmbits i un pròleg, El canon protegido – Los desastres de la guerra. Caballo de Troya, que a mode d’intervenció efímera va tindre lloc al març d’aquest mateix any al Centre del Carme.

El primer apartat de ‘Sistema Operativo. Colecciones’ se centra en la recapitulació documental i cronològica d’e‑valencia.org. El segon àmbit, també concebut específicament per al Centre del Carme, dialoga amb l’arquitectura interior de l’espai expositiu, amb la seua escala monumental i amb el seu aspecte de galeria històrica. I el tercer àmbit es desdobla entre el claustre renaixentista del Centre del Carme i els carrers de la ciutat, entre el coneixement que s’integra en el museu i els sabers que s’expandeixen cap als seus afores.

En peu de festa. Cartells de Falles del Museu Faller de València

A partir del 14 de desembre els visitants del Museu Faller de València podran gaudir d’una nova exposició temporal, comissariat per Iván Esbrí de l’associació d’estudis fallers i Ignacio Trelis assessor artístic.

Es presenta un conjunt de 23 cartells de Falles dels anys 30 i 90, així com 10 esbossos de monuments fallers dels 30 als 70 pertanyents a la col·lecció i fons del museu faller. Aquesta exposició subratlla els vincles entre Alcoi i València, així com les respectives festes. Cobra especial rellevància el cartell de les falles en valencià de 1929 obra de l’il·lustrador universal Josep Segrelles Albert, qui va compartir el seu art amb la trilogia festera del Moros i Cristians d’Alcoi amb diverses col·laboracions i homenatges.

Picasso. L’alegria de viure

Centro Cultural Bancaja

La mostra reuneix una selecció de més 100 obres entre gravats, olis, ceràmica, fotografies i litografies que reflecteixen l’actitud vital que va mantenir Picasso al llarg de tota la seua vida, caracteritzada pel que els francesos anomenen la “joie de vivre” i que en espanyol podríem traduir com l’alegria de viure, i que va passar a convertir-se en una filosofia de vida que va plasmar en tota la seua obra.

L’exposició, comissariada per Javier Molins, crític d’art i doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, fa un recorregut per diferents temàtiques de l’obra del malagueny en les quals subjau aqueix lema de vida.

Navidades Mágicas

Com cada Nadal arriba al Teatre Talia la màgia fresca i innovadora de jóvens i divertits il·lusionistes, en esta ocasió de la mà de G. Alexander, Nuel Galán i Selu XL.

Rebota rebota y en tu cara explota

Ens hauria d’explotar la vida a la cara més sovint …

Sortim a celebrar el futbol en centenars de milers. Ens mengem els plàstics que tirem en l’estómac dels peixos que ens preparem per a sopar. Ens venem els pisos i els apartaments a preus impossibles per a nosaltres mateixes i després ens manifestem contra el turisme. Els nostres amics s’han convertit en polítics i ara viuen en un despatx.

Assassinem dones a raó de dues per setmana des de fa 10 anys i nosaltres encara hem de continuar defensant-nos i justificant-nos davant la gent que ens escolta. Això si, que no falti els minuts de silenci a la porta de l’ajuntament amb cada mort. Les dones no “perdem” la vida, a les dones ens assassinen. Comencem a cridar les coses pel seu nom. Cal perdre la por a paraules com assassinat, suïcidi, mort, acudit fàcil, merda seca, metàstasi, leucèmia, calvície, sobrepès, gra de pus, hemorroides, caca, asfixia, menyspreu, avortament, eutanàsia, poligàmia, ventre de lloguer, adulteri, vòmit, moc sec, colonoscòpia i amor.

Parlar de la nostra passivitat, de l’acció de les gents petites que està canviant el món a poc a poc, del nostre abandonament, de l’esperança que ens queda, de l’amor, del desamor, del meu despotisme que ningú coneix i alguns pocs pateixen, de la violència, de la meva violència, de la teva violència …

… ens hauria d’explotar la vida a la cara més sovint.

Agnés i Quim

Ivo Dimchev Live Solo Concert

Ivo Dimchev, extraordinari cantautor, presenta en un concert en directe les cançons que ha creat durant la seua carrera com a coreògraf i performer.

L’enorme musicalitat i un remarcable do vocal han sigut la signatura personal de totes les seues creacions. En este programa íntim, Ivo agrupa una selecció de cançons de les seues performances creades en els últims 15 anys, que alliberades de la seua forma i context original es presenten com opuses independents i individuals.